lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 de juliol, 2008

Ecologistes denuncien la detecció d'una partícula radioactiva a Vandellòs

Greenpeace i Ecologistes en Acció han denunciat avui que els arcs de detecció de la central nuclear de Vandellòs 2 van detectar ahir una partícula radioactiva a l'interior d'un camió que transportava terra procedent de l'interior de la instal·lació.

Les organitzacions ecologistes han exigit al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que investigui "amb celeritat" l'origen d'aquesta contaminació, que ha estat avaluada amb el nivell 0, sense rellevància per a la seguretat en l'escala internacional.

Aquestes entitats han explicat que la partícula detectada conté cobalt 60 (Co-60) i manganès 54 (Mn-54), dos dels isòtops radioactius presents en la fuga que es va produir a finals de l'any passat a la central nuclear d'Ascó.

Greenpeace i Ecologistes en Acció consideren que, davant aquesta coincidència, l'incident "de cap manera" pot quedar tancat amb l'adjudicació d'un nivell 0 en l'escala internacional INES.

"És necessari que el CSN investigui i aclareixi públicament si, com sembla possible, aquesta partícula procedeix de la fuga d'Ascó 1 i, donat el cas, com hauria arribat a la central de Vandellòs 2 o si, per contra, té el seu origen en la pròpia central de Vandellòs", han dit les organitzacions ecologistes en un comunicat.

VilaWeb/ElPunt: L'ANAV detecta una altra partícula radioactiva fora d'una de les seves centrals nuclears, ara a Vandellòs

Víctor Alexandre: L’odi a Joan Laporta

La moció de censura que ha viscut recentment Joan Laporta és una il·lustrativa metàfora de Catalunya. És cert que la moció no ha triomfat i que Laporta, si vol, podrà continuar presidint el F.C. Barcelona, però les misèries humanes que l’han acompanyada són un reflex de la naturalesa autodestructiva de la personalitat catalana. El degoteig de presidents del Barça que han abandonat el club de manera traumàtica així com el menyspreu amb què la massa social acostuma a acomiadar els entrenadors i els jugadors que li han donat dies de glòria en són un bon exponent. Qui pot sentir respecte per un tarannà tan mesquí com aquest? Qui pot sentir respecte per un poble que es deleix per decapitar els seus quan destaquen? No tinguem cap dubte que si un dia el Barça deixa de ser el que és no serà pas per l’acció dels seus innombrables enemics, sinó per les pulsions d’aquells que diuen estimar-lo. Ens encanta fer-nos mal i treure’ns els ulls els uns als altres. Som un poble tan infantívol i poruc que necessitem inventar-nos guerres internes per no haver de sortir de casa i agafar el bou per les banyes. I és que estem marcats per la síndrome del feble, que, incapaç d’enfrontar-se al fort, es fa el milhomes barallant-se amb ell mateix.

Procliu a la docilitat i a l’autocompassió, el poble català se sent culpable quan provoca l’enuig d’Espanya i, en canvi, experimenta un plaer morbós cada cop que observa la caiguda d’un dels seus. No és estrany, per tant, que aquelles persones, entitats o partits polítics que promouen l’exercici desacomplexat de la catalanitat siguin els més odiats, estigmatitzats i perseguits per molts catalans. Ho és Joan Laporta pel seu independentisme –no agrada que algú amb tanta projecció internacional vagi pel món parlant dels drets nacionals de Catalunya- i ho és tot aquell que posa en evidència la pusil·lanimitat del claudicant. Tenim ales, sí, però són de gallina. Per això, quan ens enlairem, mai no passem d’un pam del terra. Amb tot, com dic, en el moment d’escriure aquestes línies la continuïtat de Joan Laporta depèn només d’ell, però allò que més desitja l’espanyolisme és que plegui.

Dones en defensa de l'avortament, a la xarxa

L'Assemblea de Dones Autònomes per la Despenalització de l'Avortament vol tenir veu en el debat de l'avortament, un debat, considera, del qual es dóna una visió distorsionada a la majoria de mitjans. El grup ha creat un bloc, 'Avorta tu també', amb la intenció de donar informació sobre la qüestió i defensar la total llibertat de la dona d'avortar, sigui en el moment que sigui.

'El 90% dels avortaments es fan durant les primeres setmanes, la resta, es fan més tard per raons de pes', afirma una membre de l'Assemblea, que s'ha adherit a la campanya d'autoinculpacions engegada per diferents organitzacions. 'El debat actual sobre l'avortament', explica, 'no té en compte que les dones són prou intel·ligents per decidir sobre elles mateixes, sense que hi intervinguin jutges i metges'. És per això que el debat sobre el termini dins el qual es pot avortar no té sentit, defensen.

En els últims temps, una ofensiva de diferents grups de pressió contra l'avortament amenaça de liquidar els drets aconseguits en la lluita feta per les feministes els anys setanta, defensa l'Assemblea. No només al nostre país, sinó a altres estats, com a Itàlia, on el primer ministre Berlusconi ha amenaçat d'il·legalitzar-lo; a Xile, on el govern ha prohibit la pastilla post-coital, abans legal; o a països com Polònia i Irlanda, on l'avortament és encara il·legal.

'Avorta tu també'

La reina de la carretera

Aturar-se en un semàfor. Esperar que es posi verd. I sentir un so inconfusible. És la reina de la carretera, és una Harley-Davidson. Fa 105 anys i quinze mil convidats recorren Barcelona sobre dues rodes per celebrar-ho. El Barcelona Harley Days va començar dijous al recinte de la Fira, i fins diumenge acull activitats que aniran acompanyades del rugit dels motors dels milers de fidels que no s'han volgut perdre la cita.

Quan hom compra una Harley-Davidson, la hi donen 'nua'. És un diamant en brut que cal anar polint. A poc a poc, cadascú va vestint-la com més li plau, amb colors llampans o un rigorós negre, amb un nou tub de rugit més potent, amb retrovisors clàssics, amb seients personalitzats... És el que en el llenguatge del motor s'anomena 'customitzar'.

Però no només cal posar la moto de vint-i-un botons. Cal anar a conjunt amb la moto i vestir-se com cal.

La moto més 'salvatge' va néixer el 1903 de mans de S. Harley i els germans Walter i Arthur Davidson a Milwaukee (Wisconsin, EUA). Poc després començava a triomfar i quan acabà la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit nord-americà n'havia fet servir força. Avui podem trobar Harley-Davidson en una setantena de països on l'any passat es van vendre gairebé 340.000 motos.

Pujar a una Harley no vol dir córrer. La filosofia és passejar i passar-ho bé, conèixer gent i llocs, establir relacions amb nous amics que també viatgen sobre dues rodes. Però també té una connotació rebel. És una moto nascuda per ser salvatge, com el nom de la cançó que acompanyava el començament del film Easy Rider.

Maragall reclama el grup propi del PSC a Madrid

S'havia donat de baixa de la formació socialista com a desacord amb l'actual direcció, però avui Pasqual Maragall ha acceptat participar en l'acte commemoratiu de la fundació del PSC. L'expresident ha entrat a l'acte al costat del cap del govern català i primer secretari del PSC, José Montilla.

Maragall ha fet un discurs on ha demanat el grup propi del partit al Congrés dels Diputats com una "assignatura pendent". Segons l'exlíder es va renunciar al grup propi "pel cop d'estat que ara queda una mica lluny, per això s'ha de tornar a formar". També ha animat el PSC a ser el primer partit que faci eleccions primàries, segons ha dit, tal com fan els partits dels Estats Units.

L'expresident de la Generalitat i expresident del PSC, ha rebut les lloances de José Montilla que ha tret importància a que ara no sigui militant del partit socialista català. La majoria del públic ha aplaudit en to d'ovació l'assistència de l'expresident, tot i que una minoria no s'ha afegit als aplaudiments.

Montilla fa dies que li va formular la invitació a Maragall a l'acte de celebració del 30è aniversari de la formació socialista que s'ha fet a l’Auditori de Barcelona. Després de la seva absència en una commemoració anterior preparada per als militants que mantenen el carnet des del primer dia. Aquest fet va aixecar queixes dins mateix de la formació, en especial d'Antoni Castells i Ernest Maragall.