La reina de la carretera

Aturar-se en un semàfor. Esperar que es posi verd. I sentir un so inconfusible. És la reina de la carretera, és una Harley-Davidson. Fa 105 anys i quinze mil convidats recorren Barcelona sobre dues rodes per celebrar-ho. El Barcelona Harley Days va començar dijous al recinte de la Fira, i fins diumenge acull activitats que aniran acompanyades del rugit dels motors dels milers de fidels que no s'han volgut perdre la cita.

Quan hom compra una Harley-Davidson, la hi donen 'nua'. És un diamant en brut que cal anar polint. A poc a poc, cadascú va vestint-la com més li plau, amb colors llampans o un rigorós negre, amb un nou tub de rugit més potent, amb retrovisors clàssics, amb seients personalitzats... És el que en el llenguatge del motor s'anomena 'customitzar'.

Però no només cal posar la moto de vint-i-un botons. Cal anar a conjunt amb la moto i vestir-se com cal.

La moto més 'salvatge' va néixer el 1903 de mans de S. Harley i els germans Walter i Arthur Davidson a Milwaukee (Wisconsin, EUA). Poc després començava a triomfar i quan acabà la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit nord-americà n'havia fet servir força. Avui podem trobar Harley-Davidson en una setantena de països on l'any passat es van vendre gairebé 340.000 motos.

Pujar a una Harley no vol dir córrer. La filosofia és passejar i passar-ho bé, conèixer gent i llocs, establir relacions amb nous amics que també viatgen sobre dues rodes. Però també té una connotació rebel. És una moto nascuda per ser salvatge, com el nom de la cançó que acompanyava el començament del film Easy Rider.