No tot van ser reverències d'admiració i tustades amistoses a l'esquena de Leornard Cohen, en l'acte que es va celebrar ahir al Teatro Jovellanos de Gijón, dos dies abans de rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.
El cantautor asturià Nacho Vegas, deixeble avantatjat de Cohen a Espanya, va tancar la seva actuació amb aquesta perla política: “Cohen diu que està molt content d'haver vingut a la terra de Lorca. Li recomano que vagi amb compte, perquè potser aquests dies ha d'estrènyer la mà a algun dels que el van matar”. Les paraules van ser celebrades amb aplaudiments.
D'entre els que van pujar a l'escenari el cançoner de Cohen, Glenn Hansard va fer una delicada versió de Famous blue raincoat, el flamenc Duquende va interpretar una enèrgica versió de My gipsy's wife, i el trio de Gijón format per Nacho Vegas i les coristes de luxe, Montse Álvarez, de Nosötrash, i Mar Álvarez, de Pauline en la Playa, van reivindicar el bable amb una esplèndida versió de The Partisan. Al final, la neboda de Lorca va parlar de la relació entre l'obra del canadenc i el seu oncle, i va recitar el poema de Cohen Lorca lives.
Cohen, protagonista absolut de la nit sense moure's de la llotja, va saludar amb el barret la concurrència diverses vegades. I va trencar a plorar d'emoció després de la interpretació conjunta de So long Marianne de tots els artistes que van participar en l'homenatge.
Catorze mil espectadors esperaven Leonard Cohen al Palau Sant Jordi. Cohen va celebrar ahir el seu 75 aniversari i ho va fer amb un ple a vessar. El van rebre amb una ovació de dos minuts davant del seu somriure, d’orella a orella i, immediatament, Dance me to the end of love. La incertesa planava des de la indisposició de divendres a València. En el llibre d’Alberto Manzano, Palabras, poemas y recuerdos de Leonard Cohen (Alfabia), el cantautor canadenc li explica que, després de la gira de presentació de The future, el 1993, bevia moltíssim i la seva salut queia en picat: “Sortosament sempre he tingut un estómac molt delicat, que no m’ha deixat abusar de les drogues i l’alcohol”. Precisament, va ser una indisposició estomacal, “un tall de digestió”, la causa del desmai a València i posterior ingrés en un hospital. Tot i els dubtes, l’actuació de Barcelona es va confirmar.
Leonard Cohen ha patit un desmai sobre l’escenari aquest divendres mentre actuava al Velòdrom Lluís Puig de València i ha hagut de suspendre el concert quan tot just interpretava el quart tema del recital, Bird on the wire.
El cantautor canadenc, que dilluns vinent farà 75 anys, hauria patit una intoxicació alimentària, de caràcter "lleu", que ha fet que es desplomés mentre interpretava un tema i ha hagut de ser assistit per les seves coristes, que l'han dut fora de l’escenari, on ha estat atès pels equips d’assistència sanitària contractats per l’organització.
Cohen havia pogut cantar tres temes, Dance me to the end of love, The Future i There ain’t no cure for love. Durant la interpretació d’aquestes cançons, el cantant ja havia donat senyals de no trobar-se gaire bé, ja que es va posar a la gatzoneta i es va repenjar a terra en diverses ocasions. Hi havia una ambulància a les portes del recinte, tot i que Cohen va ser atès a dins mateix.
El concert de València forma part de la gira que l’havia de dur a Barcelona el dilluns 21 de setembre. Fonts de l'organització han assenyalat que aquest concert, que tindrà lloc al Palau Sant Jordi i que coincidirà amb el 75è aniversari del cantant, es manté tal i com estava previst.
A l'ambient es palpava que seria una vetllada històrica. Hallelujah, Leonard Cohen tornava a Espanya després de 15 anys. La seva última gira, The future, va ser el 1993 i el seu llarg retir zen va fer témer que de futur sobre l'escenari, res de res. Però no ha estat així. Diuen que ha tornat per motius econòmics (necessita un coixí financer després d'haver estat arruïnat pel seu exmànager). El cas és que el Festival de Benicàssim ha estat l'únic que ha sabut aconseguir aquesta venerada icona. I el millor de tot és que el veterà mestre Leonard no va defraudar.
A aquestes altures, no reconèixer la importància d'aquest ídol és gairebé una heretgia. I com un autèntic déu el van tractar els que ahir a la nit no es van voler perdre la seva actuació, encara que fos en un niu indie com el FIB (als seus gairebé 74 anys és el cantautor més longeu que hi ha passat). Tot just sortir, el públic el va aclamar entusiasmat i ell va respondre traient-se el barret.
Leonard Cohen-Dance me to the end of love
I les primeres notes de Dance me to the end of love --que ja va començar a la gatzoneta i amb l'esquena encorbada-- feien presagiar que amb la seva veu trencada i enigmàtica, greu i sensual, rescataria molts dels seus versionadíssims èxits.
Leonard Cohen-Sisters of mercy
El seu debut discogràfic, Songs of Leonard Cohen, amb les mítiques Suzanne, So long Marianne i Sisters of Mercy, compleix ara precisament 40 anys. I a falta de material inèdit recent, el músic que ha donat al rock algunes de les més sublims cotes poètiques va fer una exhibició estirant el fil de la memòria, davant una audiència totalment hipnotitzada.
Leonard Cohen - Bird On The Wire
L'autor canadenc és una de les veus més respectades i influents del segle XX. I la seva legió de feligresos esperaven feia massa temps la seva reaparició. La tercera cançó que va abordar, la balada Bird on the wire, la va entonar com si fos una oració.
Leonard Cohen-Everybody knows
Va seguir després amb Everybody knows, retorçant-se a cada estrofa, i la gent va seguir el ritme fent palmes.
Leonard Cohen-Suzanne
Amb la guitarra penjada, Cohen no va trigar a xiuxiuejar la clàssica Suzanne --a Benicàssim no hi ha riu, Suzanne takes you down to her place near the river, però tots l'haurien seguit fins al mar--.
Leonard Cohen-Hallelujah
I va arribar l'esperat Hallelujah, salm que el públic va cridar a l'uníson, amb el braç estès. En aquell moment, el sol s'estava ponent i l'ambient no podia ser més místic. Èxtasi total.
Leonard Cohen-I'm your man
I'm your man va sonar a swing lent i sensual. Un vestit impecable, una veu profunda com l'abisme i una bonica cançó nascuda a l'escalf del millor alè poètic. Sí, l'home havia tornat. No obstant, el seu concert va semblar massa poc.
Leonard Cohen-So long Marianne
El canadenc va escollir la trista So long, Marianne, en què parla sobre la soledat i la incomprensió de l'amor, per acomiadar-se dels seus fans incondicionals.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr