A l'ambient es palpava que seria una vetllada històrica. Hallelujah, Leonard Cohen tornava a Espanya després de 15 anys. La seva última gira, The future, va ser el 1993 i el seu llarg retir zen va fer témer que de futur sobre l'escenari, res de res. Però no ha estat així. Diuen que ha tornat per motius econòmics (necessita un coixí financer després d'haver estat arruïnat pel seu exmànager). El cas és que el Festival de Benicàssim ha estat l'únic que ha sabut aconseguir aquesta venerada icona. I el millor de tot és que el veterà mestre Leonard no va defraudar.
A aquestes altures, no reconèixer la importància d'aquest ídol és gairebé una heretgia. I com un autèntic déu el van tractar els que ahir a la nit no es van voler perdre la seva actuació, encara que fos en un niu indie com el FIB (als seus gairebé 74 anys és el cantautor més longeu que hi ha passat). Tot just sortir, el públic el va aclamar entusiasmat i ell va respondre traient-se el barret.
Leonard Cohen-Dance me to the end of love
I les primeres notes de Dance me to the end of love --que ja va començar a la gatzoneta i amb l'esquena encorbada-- feien presagiar que amb la seva veu trencada i enigmàtica, greu i sensual, rescataria molts dels seus versionadíssims èxits.
Leonard Cohen-Sisters of mercy
El seu debut discogràfic, Songs of Leonard Cohen, amb les mítiques Suzanne, So long Marianne i Sisters of Mercy, compleix ara precisament 40 anys. I a falta de material inèdit recent, el músic que ha donat al rock algunes de les més sublims cotes poètiques va fer una exhibició estirant el fil de la memòria, davant una audiència totalment hipnotitzada.
Leonard Cohen - Bird On The Wire
L'autor canadenc és una de les veus més respectades i influents del segle XX. I la seva legió de feligresos esperaven feia massa temps la seva reaparició. La tercera cançó que va abordar, la balada Bird on the wire, la va entonar com si fos una oració.
Leonard Cohen-Everybody knows
Va seguir després amb Everybody knows, retorçant-se a cada estrofa, i la gent va seguir el ritme fent palmes.
Leonard Cohen-Suzanne
Amb la guitarra penjada, Cohen no va trigar a xiuxiuejar la clàssica Suzanne --a Benicàssim no hi ha riu, Suzanne takes you down to her place near the river, però tots l'haurien seguit fins al mar--.
Leonard Cohen-Hallelujah
I va arribar l'esperat Hallelujah, salm que el públic va cridar a l'uníson, amb el braç estès. En aquell moment, el sol s'estava ponent i l'ambient no podia ser més místic. Èxtasi total.
Leonard Cohen-I'm your man
I'm your man va sonar a swing lent i sensual. Un vestit impecable, una veu profunda com l'abisme i una bonica cançó nascuda a l'escalf del millor alè poètic. Sí, l'home havia tornat. No obstant, el seu concert va semblar massa poc.
Leonard Cohen-So long Marianne
El canadenc va escollir la trista So long, Marianne, en què parla sobre la soledat i la incomprensió de l'amor, per acomiadar-se dels seus fans incondicionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada