lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 de setembre, 2009

Arenys de Munt diu 'sí' a la independència amb un contundent 96,3% dels vots

El sí a la independència de Catalunya ha arrasat aquest diumenge a la consulta popular que s'ha fet a Arenys de Munt i ha guanyat amb un 96,3% dels vots (2.569 vots) davant el 2,2% del no (61 vots), l'1,1% de vots en blanc (29 vots) i el 0,4% de nuls (12 vots). El president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) i regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, ha anunciat el resultat, aclamat per centenars d'independentistes concentrats davant la sala on s'ha fet la consulta, i, emulant Francesc Macià, ha proclamat Arenys de Munt com el primer municipi que ha votat 'lliure i democràticament la independència de la nació catalana'. L'Estatut de la Moncloa va rebre menys vots que la independència al municipi. Els mateixos organitzadors confessen que no s'esperaven una majoria tant àmplia pel sí. Quantitativament, els 2.569 arenyencs que han dit sí a la independència de Catalunya han superat els 2.424 que van dir sí a l’Estatut de la Moncloa.

VilaWeb: La independència arrasa a Arenys de Munt

Arenys de Munt tanca la jornada electoral amb un 41,01% de participació

Arenys de Munt ha tancat a les 20 hores en punt d'aquest vespre la jornada electoral de la consulta per la independència de Catalunya amb la participació de 2.671 arenyencs, el 41,01% de la població amb dret a vot. Aquesta xifra és superior a la participació de les eleccions europees, en què van votar-hi 2.165 persones (35,14%) i a la del referèndum de la constitució europea, amb la participació de 2.273 persones (40,43%). A més la dada, segons els organitzadors de la consulta, 's'apropa' a la del referèndum de l'Estatut, en què hi van votar el 48,85% de la població amb dret a vot. Els organitzadors han destacat la importància d'aquestes dades en un context de 'dificultats' i 'tensions'.

A les sis de la tarda havien votat 2.309 arenyencs, el que representa un 35,44% del cens que estava cridat a les urnes.

El portaveu de la comissió organitzadora, Josep Manel Ximenis, assegura que 'al poble l'interessa molt més anar a votar per la independència que per l'Estatut'.

El portaveu de la comissió organitzadora, Josep Manel Ximenis, ha detallat que el sistema operatiu pel control del vot està sent eficient i que, per tant, en aquest sentit, no s'ha produït cap incidència en aquest sentit. On tampoc hi ha incidències és al carrer i Ximenis celebra que el d'Arenys de Munt sigui un 'exemple de civisme per part de la ciutadania i del món independentista'.

Sobre les dades de participació, un altre dels portaveu de la comissió organitzadora, Alfons López Tena, recorda que cada percentatge 'està en relació al cens de cada elecció' i que, per tant, en xifres absolutes la consulta independentista també és un èxit 'perquè el cens d'aquest diumenge és més ampli a l'incloure població entre 16 i 18 anys i immigrants'.

Joan Puigcercós: 'Arenys de Munt ha donat un exemple del que cal fer a partir d'ara'

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, assegura al seu blog que la consulta d'Arenys de Munt s'ha convertit en un exemple d'allò que cal fer a Catalunya a partir d'ara per a aconseguir la independència. Explica que molts alcaldes i entitats de Catalunya han vist 'amb bons ulls' la organització d'aquesta consulta. Per aquest motiu, diu que ara cal fer un procés 'democràtic i endreçat' per poder fer més consultes d'aquest tipus. El president d'ERC assegura que votar sobre la independència de Catalunya és una de les solucions 'd'aquest país'.

Joan Puigcercós: Arenys, una lliçó democràtica a Espanya

Arenys de Munt vota sobre la independència de Catalunya

Els arenyencs fan cua des de primera hora del matí al Centre Moral d'Arenys de Munt, situat al costat de l'Ajuntament, per votar en la consulta per la independència. Hi ha 6.500 censats que poden votar fins a les vuit del vespre: són tots els empadronats al municipi de més de 16 anys, tant si tenen la nacionalitat espanyola com si no la tenen. Els carrers d'Arenys de Munt són plens de ciutadans que volen votar i de gent vinguda d'arreu del país per participar en aquesta jornada festiva i reivindicativa. Els voluntaris i el dispositiu policíac s'encarreguen que la jornada transcorri amb tota normalitat.

Les polèmiques darreres decisions judicials i el caire independentista de la Diada d'enguany, amb l'ull posat al referèndum, han centrat tota l'atenció mediàtica i política en aquesta població del Maresme.

Delegacions de Convergència, Esquerra i la CUP es desplacen avui a Arenys de Munt per expressar el suport a una consulta. Iniciativa també dóna suport al referèndum, però no és previst que hi enviï cap delegació.

Cal recordar que tots quatre partits van aprovar de manera unitària al ple municipal de l'ajuntament de col·laborar i participar en l'organització del referèndum que, per decisió judicial, no es pot fer en dependències de l'ajuntament. De fet, el jutge ha prohibit a l'ajuntament d'implicar-se en cap sentit en l'organització del referèndum, fins al punt que no pot cedir cap espai municipal per a cap activitat relacionada amb la consulta.

Avui: Arenys de Munt inicia la consulta sobiranista

LaVanguardia: La convocatoria de una consulta independentista duplicaría el apoyo que suscita la secesión

directe.cat: la diada en directe!!*!!

J.M. Ximenis i Jordi Bilbeny: Si tu no hi vas, ells tornen

S’han acabat les proves, les reunions, la propaganda. Ha arribat el moment. Cal anar a votar i votar un gran SÍ per la independència. Ja sabem que els resultats no són vinculants, que no afecten l’àmbit general de la nació, que no faran canviar la nostra qualitat de vida. Sabem també que són unes votacions simbòliques. Només simbòliques. Però justament per això prenen una força única en la dimensió política del nostre país i en la dimensió mental i espiritual de cadascú de nosaltres. El sol fet d’haver decidit fer-ho ja és una victòria. El sol fet d’haver-ho aprovat en un ple és una victòria. Haver arribar al setembre impulsant-ho i difonent-ho és una nova victòria. Que arreu de Catalunya es reculli el nostre gest i testimoni és una victòria encara més gran. Hem fet un pas endavant, a favor de la confiança, la dignitat, el somni de llibertat. També ha estat un pas contra la por, un gran entrenament de neteja mental per arraconar d’una vegada per totes els nostres monstres més foscos del passat. Som conscients que no és fàcil sortir al carrer amb l’ombra allargada del feixisme i de l’espanyolisme més tronat planant sobre les nostres cases. Però quan sortim per emetre el vot en favor de la nostra llibertat ens haurem transmutat en uns éssers nous, enfortits pel valor de les nostres conviccions, ja ben segurs que hem superat el passat i que ningú no ens farà retrocedir. Que la Falange es vulgui manifestar a la nostra vila el mateix dia del referèndum, encara que sigui de forma il·legal, per tal d’evitar-lo i coaccionar-nos, com ells diuen, té també un aspecte positiu. Atorga al dia 13 un to èpic, transcendent, que sense les seves amenaces no tindria. I fa evident el que molts hem sabut sempre: que Espanya no pot existir sense coacció ni menyspreu a la discrepància. És el paradigma de la persecució. Catalans! No us deixeu atemorir. Si no anem a votar, el feixisme, novament, haurà guanyat. Anem a votar. Anem-hi. I anem-hi decidits, amb el cap ben alt. Com si fos una gran festa. Perquè si no hi anem –ja ho sabeu–: ells tornen.

Alfons López Tena: Diumenge de llibertat

...Mantenir els catalans a Espanya contra la nostra voluntat té un preu que els espanyols ja no estan disposats a pagar: repressió violenta, dictadura, i pobresa. Ho van fer en els anys 20 contra la Mancomunitat, i dels 30 als 70 contra la Generalitat, i ja saben què els costa i és massa. No volen tornar a ser un Estat pària, aïllat i misèrrim, no volen tornar a ser la Birmània d’Europa. Només dels catalans, del nostre consentiment o resignació, depèn que mantinguin el seu domini, i ni els interessa ni saben atreure’s la nostra voluntat. Pretenen negar-la, impedir que s’expressi, però els és impossible en democràcia. Mentre la gent tingui dret de vot, no es pot impedir que voti. Facin les lleis que facin, sempre trobarem les escletxes per on llisqui la llibertat...

Article sencer a l'Avui

Vint-i-dues personalitats pel referèndum

Vint-i-dues personalitats del món cultural, polític i econòmic català han participat aquest dissabte a la tarda en un darrer acte unitari en suport a la consulta autodeterminista d’avui a Arenys de Munt, que ha aplegat més de 500 persones a la sala d’actes municipal.

Després que la justícia hagi supès l’acord del ple que donava suport a la iniciativa del MAPA, els parlaments han destacat el paper pioner i la significació històrica que la proposta sorgida en aquest poble del Maresme suposa en el procés de Catalunya cap a l’exercici de l’autodeterminació. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, ha fet vots perquè la consulta s’articuli en molts altres municipis i que “l’espai d’opinió generat es tradueixi en fets polítics i electorals”. L’impulsor de la plataforma Deumil.cat, Enric Canela, ha destacat que “ha aconseguit posar la independència en la centralitat del discurs polític”, mentre el jurista Alfons López Tena ha denunciat que l’Estat ha fet tot el possible per “impedir el lliure dret a votar”, però no se n’haurà sortit.

Elisenda Paluzie, Patricia Gabancho, Aureli Argemí, Jordi Coca, Assumpta Montellà o Èric Bertran també hi han participat, en un escenari presidit per una senyera gegant, a la Sala Municipal on s'havia de fer la votació si la jutge no ho hagués prohibit.

directe.cat: 22 personalitats del país donaran suport aquest dissabte a la consulta d'Arenys de Munt

VilaWeb: Personalitats de tot el país tanquen la campanya electoral amb un acte de suport a Arenys de Munt

Juristes catalans titllen de 'greu precedent' les decisions de la justícia espanyola sobre la consulta

Una trentena d'advocats i advocades sota el nom 'Juristes per la Consulta Popular' han signat un manifest en defensa de la consulta independentista que demà se celebrarà a Arenys de Munt i han qualificat de 'greu precedent' les decisions judicials que, d'una banda, han anul·lat el suport de l'Ajuntament a la consulta i, de l'altra, han autoritzat la manifestació de La Falange. A més, també han reclamat a través d'un manifest que el departament d'Interior i la resta d'autoritats competents en la matèria adoptin les mesures oportunes perquè es garanteixi que la consulta es dugui a terme 'amb absoluta normalitat, respecte i seguretat'.

Avui: Juristes per Arenys i contra Falange

VilaWeb: Una trentena de juristes dóna suport a la consulta d'Arenys i critica el doble raser de la justícia

Carretero confirma que 'hi haurà una nova opció independentista' a les eleccions al Parlament

Joan Carretero 130909 CATinfo

El dirigent de Reagrupament, Joan Carretero, ha anunciat avui que hi hauria una nova opció electoral independentista a les pròximes eleccions i ha augurat que treuria molt bona nota. Carretero no ha confirmat si seria ell el cap de llista d'aquesta candidatura ni si tindria el nom de Reagrupament, i ha deixat les portes obertes a formar-ne part al president del Barça, Joan Laporta, que es va manifestar divendres a la Diada a favor de la independència.

Per Carretero, que ha fet les declaracions a Catalunya Informació, els dos objectius principals han de ser: 'treballar per la independència de Catalunya el més aviat possible i perquè hi hagin noves lleis i normes que regenerin la política del país'. Segons diu, 'cal fer una política diferent, amb noves lleis, més transparents i on els diputats de cada partit es guanyin els seus electors, evitant així que la seva permanència a l'escó la determini la cúpula del partit'.

Carretero, que ha admès que es va iniciar a la vida política per aconseguir la independència de Catalunya, ha afirmat que cal fer un 'país modèlic', amb una política més semblant a les democràcies dels països nord europeus, amb més transparència, i no pas a les de l'Amèrica Llatina.

Sobre la consulta d'Arenys, Carretero ha dit que sorgia com resultat del 'desencís de la societat i de la seva preocupació per la direcció política i social que té Catalunya'.

Carretero, que ha carregat contra la política del president de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat que la consulta d'Arenys 'fa mal al tarannà del PSC que pretén fer creure que el país no té cap problema'.