S’han acabat les proves, les reunions, la propaganda. Ha arribat el moment. Cal anar a votar i votar un gran SÍ per la independència. Ja sabem que els resultats no són vinculants, que no afecten l’àmbit general de la nació, que no faran canviar la nostra qualitat de vida. Sabem també que són unes votacions simbòliques. Només simbòliques. Però justament per això prenen una força única en la dimensió política del nostre país i en la dimensió mental i espiritual de cadascú de nosaltres.
El sol fet d’haver decidit fer-ho ja és una victòria. El sol fet d’haver-ho aprovat en un ple és una victòria. Haver arribar al setembre impulsant-ho i difonent-ho és una nova victòria. Que arreu de Catalunya es reculli el nostre gest i testimoni és una victòria encara més gran. Hem fet un pas endavant, a favor de la confiança, la dignitat, el somni de llibertat. També ha estat un pas contra la por, un gran entrenament de neteja mental per arraconar d’una vegada per totes els nostres monstres més foscos del passat. Som conscients que no és fàcil sortir al carrer amb l’ombra allargada del feixisme i de l’espanyolisme més tronat planant sobre les nostres cases. Però quan sortim per emetre el vot en favor de la nostra llibertat ens haurem transmutat en uns éssers nous, enfortits pel valor de les nostres conviccions, ja ben segurs que hem superat el passat i que ningú no ens farà retrocedir.
Que la Falange es vulgui manifestar a la nostra vila el mateix dia del referèndum, encara que sigui de forma il·legal, per tal d’evitar-lo i coaccionar-nos, com ells diuen, té també un aspecte positiu. Atorga al dia 13 un to èpic, transcendent, que sense les seves amenaces no tindria. I fa evident el que molts hem sabut sempre: que Espanya no pot existir sense coacció ni menyspreu a la discrepància. És el paradigma de la persecució. Catalans! No us deixeu atemorir. Si no anem a votar, el feixisme, novament, haurà guanyat. Anem a votar. Anem-hi. I anem-hi decidits, amb el cap ben alt. Com si fos una gran festa. Perquè si no hi anem –ja ho sabeu–: ells tornen.
S’han acabat les proves, les reunions, la propaganda. Ha arribat el moment. Cal anar a votar i votar un gran SÍ per la independència. Ja sabem que els resultats no són vinculants, que no afecten l’àmbit general de la nació, que no faran canviar la nostra qualitat de vida. Sabem també que són unes votacions simbòliques. Només simbòliques. Però justament per això prenen una força única en la dimensió política del nostre país i en la dimensió mental i espiritual de cadascú de nosaltres.
El sol fet d’haver decidit fer-ho ja és una victòria. El sol fet d’haver-ho aprovat en un ple és una victòria. Haver arribar al setembre impulsant-ho i difonent-ho és una nova victòria. Que arreu de Catalunya es reculli el nostre gest i testimoni és una victòria encara més gran. Hem fet un pas endavant, a favor de la confiança, la dignitat, el somni de llibertat. També ha estat un pas contra la por, un gran entrenament de neteja mental per arraconar d’una vegada per totes els nostres monstres més foscos del passat. Som conscients que no és fàcil sortir al carrer amb l’ombra allargada del feixisme i de l’espanyolisme més tronat planant sobre les nostres cases. Però quan sortim per emetre el vot en favor de la nostra llibertat ens haurem transmutat en uns éssers nous, enfortits pel valor de les nostres conviccions, ja ben segurs que hem superat el passat i que ningú no ens farà retrocedir.
Que la Falange es vulgui manifestar a la nostra vila el mateix dia del referèndum, encara que sigui de forma il·legal, per tal d’evitar-lo i coaccionar-nos, com ells diuen, té també un aspecte positiu. Atorga al dia 13 un to èpic, transcendent, que sense les seves amenaces no tindria. I fa evident el que molts hem sabut sempre: que Espanya no pot existir sense coacció ni menyspreu a la discrepància. És el paradigma de la persecució. Catalans! No us deixeu atemorir. Si no anem a votar, el feixisme, novament, haurà guanyat. Anem a votar. Anem-hi. I anem-hi decidits, amb el cap ben alt. Com si fos una gran festa. Perquè si no hi anem –ja ho sabeu–: ells tornen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada