lo carrer del riu

lo carrer del riu

17 de març, 2009

Oriol Junqueras creu que Catalunya necessita ser un estat per disposar de les eines per sortir de la crisi

Oriol Junqueras 170309 CATr

El candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha assegurat que Catalunya necessita 'ser un estat per disposar de les eines necessàries per actuar davant la crisi' ja que no sent un estat no es tenen mecanismes per incidir en aspectes com la política fiscal. Junqueras ha afirmat que la campanya d'Esquerra serà en clau nacional perquè 'Catalunya és la cosa més important' sense oblidar que es tracta d'eleccions europees. Respecte al finançament, ha criticat que el pacte entre Mas i Zapatero va fer que només es pugui aspirar a una sisena part dels 18.000 milions d'euros de dèficit fiscal.

El candidat d'ERC a les eleccions europees ha volgut emfatitzar la importància de les polítiques europees i la seva incidència en la vida quotidiana dels catalans, recordant aspectes com l'informe sobre el multilingüisme, la regulació de les relacions laborals, el Pla de Bolonya o les regles per assolir l'autodeterminació. Junqueras ha fet aquestes declaracions en una entrevista al programa 'El Matí de Catalunya Ràdio'.

També ha assegurat que el català serà un dels cavalls de batalla en la seva campanya. 'És normal que allò que nosaltres parlem sigui prioritari en els nostres interessos', ha explicat i ha recordat la importància de que hi hagi eurodiputats amb aquestes sensibilitats per defensar la immersió lingüística a Europa i 'treballar perquè Catalunya tingui un estat'.

Junqueras ha tornat a advocar per un pacte entre els diferents partits del catalanisme polític i ha apuntat que Esquerra és 'l'únic partit que té frontera política i ideològica amb tot el catalanisme polític' i l'única formació que 'és capaç de sumar tots els partits' i de fer avançar el país amb passes decidides'.

eldebat.cat: Junqueras: 'el màxim a què podem arribar en finançament és molt poc'

VAGA-19M. Els sindicats preveuen un seguiment massiu de la vaga als centres tarragonins

Tal com va passar el 14 de febrer de l'any passat la vaga de l'ensenyament d'aquest dijous, 19 de març, la convoquen de nou tots els sindicats amb representació al sector i es preveu «massiva», com pronosticaven ahir els representants sindicals a Tarragona que es van concentrar davant de la seu dels serveis territorials per mostrar, una vegada més, el rebuig a la LEC. La intenció dels sindicalistes era tancar-se a la delegació però es van trobar la reixa abaixada, tot i que era horari d'obertura al públic, igual com va passar a la delegació de Lleida. Treball va decretar ahir els serveis mínims, que són els mateixos que els de les anteriors mobilitzacions. Tot i l'infructuós intent d'entrar als serveis territorials d'Educació els representants dels sindicats USTEC-STEs, Aspec-SPS, ANPE, UGT, CCOO, CGT i CSIF van mostrar el seu rebuig a la llei d'educació de Catalunya (LEC) desplegant una pancarta davant la seu on es podia llegir «No a la política educativa del departament», el lema de la mobilització de dijous.

La primavera , sí que mos altera... el cervell!!!

Allau de crítiques contra Sabaté per haver defensat l'emmagatzematge dels residus nuclears a Catalunya El delegat del govern al Camp, Xavier Sabaté, es va reafirmar ahir en el seu bloc en les declaracions que va fer la setmana passada a Canal Reus TV, arran de les quals ha rebut una allau de crítiques des dels grups ecologistes però també des dels socis de govern del PSC a la Generalitat, ERC i ICV. Sabaté es va manifestar ahir «més partidari que mai» que Catalunya sigui el lloc on s'instal·li l'MTC (magatzem temporal centralitzat) de residus d'alta activitat radioactiva de totes les nuclears de l'Estat.

Sabaté afronta el «tabú» que hi ha sobre els residus nuclears i es manifesta «més partidari que mai que ens els quedem nosaltres» per cinc motius: «Per responsabilitat», perquè «els catalans no podem donar un mal exemple de país que no sap assumir les seves deixalles»; «per estalvi» perquè, «si els més rics se'ls queden, per què nosaltres que som més pobres i que ho serem més encara, hem de pagar?», es pregunta amb referència als 60.000 euros diaris que l'Estat espanyol haurà d'abonar al francès «a partir de l'any vinent pels que ens guarden provinents de Vandellòs I»; «pel que pot suposar per a Catalunya d'increment de recursos» atès que «no té cap sentit que si aquest tema comporta compensacions econòmiques importants se les hagin de quedar uns altres»; «perquè podem ser un referent mundial» en investigació, com recorda que «ja ho som en desmantellament de centrals»; i perquè els residus «no suposen cap mena de perill».

Sabaté afegeix que afirma tot això amb independència de la seva posició «contrària a les plantes d'energia generada amb urani, que és un combustible finit i perillós».

Alego: Polèmiques declaracions de Xavier Sabaté sobre lo cementiri nuclear

El Punt: Sabaté insisteix que cal oferir Catalunya com a magatzem per als residus radioactius nuclears

Mos farem totes monges!!!

Artur Mas demana austeritat pública i més sacrificis contra la crisi Artur Mas 170309 RAC1

Artur Mas va exposar ahir les seves idees per sortir de la crisi en un discurs gens habitual en un cap de l’oposició. Va reduir al mínim les crítiques als governs de Zapatero i Montilla, i en canvi va remarcar que caldrà una gran austeritat pública i importants sacrificis per superar la recessió. En va parlar extensament, mentre demanava lideratge per posar en marxa 41 mesures en un pla d’acció de tall socioliberal –com els avals públics als bancs perquè perdin la por a donar crèdits–. Va plantejar una reducció d’impostos, i alhora sensibilitat social cap al 18% de la població que viu en crisi crònica. Mas va proposar que l’executiu es redueixi el sou de forma significativa. Va anunciar que si CiU governa, es retallarà la nòmina un mínim del 10% mentre duri la crisi. Aquesta mesura hauria d’anar acompanyada al seu entendre d’un pla d’austeritat de l’administració, que implicaria limitar a l’IPC real l’increment salarial dels funcionaris i reduir-ne el nombre total.

Funcionaris? Has begut oli!!!

Els Mossos irrompen al rectorat de la Universitat de Barcelona per detenir 'Robin dels Bancs'

Una vintena de Mossos d'Esquadra han irromput aquest dimarts a mitja tarda a l'edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona, on hi ha la tancada d'estudiants contra el pla Bolonya, per detenir Enric Duran, el jove conegut com a Robin dels Bancs des que, al setembre va anunciar que havia estafat 492.000 euros a una quarantena d'entitats financeres i després va marxar a Sud-amèrica.

Un escamot de mossos amb passamuntanyes, segons testimonis presencials, han entrat al recinte on era amb els estudiants anti Bolonya i l'han buscat per detenir-lo.

VilaWeb: Els mossos d'esquadra detenen Enric Duran, l'estafador solidari

Isabel-Clara Simó: Què serà de les dones?

Me'n recordo com si fos ahir, de quan el franquisme va fer vint-i-cinc anys i ens van inundar de propaganda amb un eslògan que sortia a tot arreu: "¡25 años de paz!", deien. Recordo que un setmanari humorístic va popularitzar la rèplica: "25 años de paz-ciencia". I també recordo debats en què il·lustres intel·lectuals explicaven com és de buida la paraula pau quan va acompanyada de repressió, i com són de diferents aquesta pau ortopèdica i la justícia. Ara sento un clam semblant que ens ve de les dones afganeses. Perquè Barack Obama està -per sort- canviant l'agressiva política dels Estats Units al Pròxim Orient. I una de les fites de la seva política exterior és reforçar el feble govern de Hamid Karzai amb més soldats però també -ai las!- pactant amb els talibans. Des que, el 2004, els talibans van ser foragitats del poder, les dones afganeses han començat a respirar i han assolit l'escolarització de les nenes o la burca voluntària; també hi ha algunes dones al Parlament -un Parlament que amb prou feines si aconsegueix legislar res, entre les tribus i els Estats Units-. I ara han posat el crit al cel quan han vist que els americans han vist una escletxa de solució amb el pacte. Si tornen els talibans, què serà de les dones? Sembla clar que el propòsit és evitar un estat continu de violència -sense oblidar el narcotràfic, que, diguem-ho clar, permet menjar a molts afganesos-, però les dones es temen que el preu sigui la seva llibertat. Els talibans les volen esclaves. I Occident prefereix dones esclaves que no cotxes bomba. Al cap i a la fi, ¿no han nascut les dones per patir? Pati natae, deia Sèneca. Hem d'escoltar les nostres germanes de l'Afganistan. I evitar la seva immolació silenciosa.

Lá Fhéile Pádraig

El 17 de març, dia de Sant Patrici (Lá Fhéile Pádraig, en irlandès), és la gran diada d'Irlanda. Les principals ciutats de la república celebren la festa del seu patró, sant Patrici, considerat l'introductor del cristianisme a l'illa al segle V dC. A causa de la importantíssima diàspora irlandesa per mig món (fins i tot Obama hi té algun lligam), la diada també és molt celebrada fora d'Irlanda, especialment als Estats Units, el Canadà i el Quebec. De fet, un dels símbols de la festa, les grans desfilades populars amb el color verd de protagonista, es va celebrar per primera vegada no a Dublín, sinó a Nova York: ja el 1762 hi ha documentada una desfilada de soldats irlandesos pels carrers de la ciutat. Un altre destacament de soldats irlandesos va celebrar la diada el 1759 a Montréal (Quebec), en l'ocupació britànica de Nova França. Malgrat la popularitat de la festa en molts racons del món, el 17 de març és festiu únicament a Irlanda (excepte als comtats del nord-est de l'illa), a la província canadenca de Terranova i Labrador i a la minúscula illa de Montserrat, al Carib.