lo carrer del riu

lo carrer del riu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banksy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banksy. Mostrar tots els missatges

16 d’abril, 2010

Banksy, de les parets a la pantalla

Es fa dir Banksy, és l'autor dels grafits més famós del món i, nogensmenys, encara no se n'ha acabat de descobrir la veritable identitat. Això ha fet créixer encara més l'interès dels mitjans de comunicació i, de retruc, la fama d'aquest personatge. Les seves pintades als carrers de ciutats de mig món, al mur de la vergonya de Palestina o a Disneyland..., tan impactants i vistoses, han entrat per la porta gran a les galeries d'art i als museus. A la Gran Bretanya, d'on se sap que és originari, ja es demanen si no l'haurien de nominar al prestigiós Turner Prize. Una simple cerca de 'Banksy' a Flickr proporciona més de cent mil fotografies de grafits seus i de les seves provocatives incursions a museus; i el grup de seguidors que hi té suma més de quinze mil membres. El fenomen anomenat 'efecte Banksy' encara creixerà més, perquè avui s'estrena als cinemes dels EUA Exit Through the Gift Shop, un documental sobre l'art al carrer del grafiter Banksy amb una (possible) entrevista. El film, que es va presentar oficialment al Festival de Sundance el gener d'enguany, narra la història d'un artista francès que viu a Los Angeles, Thierry Guetta, que es converteix en documentalista cinematogràfic quan s'enderia a trobar el misteriós artista Banksy. L'acaba trobant i enregistrant en acció, i descobreix, pel camí, companys seus de l'art del carrer com Shepard Fairey i Space Invader. Banksy al carrer del riu

13 de juliol, 2009

Avigdor Lieberman rebutja la proposta de Solana perquè l'ONU reconegui l'estat palestí en un termini concret

Se'n foten del mort i del qui el vetlla! Potser ja n'hi ha prou!!! El ministre israelià d'Exteriors, Avigdor Lieberman, ha rebutjat la proposta de l'alt representant de Política Exterior i de Seguretat Comú de la Unió Europea (UE), Javier Solana, perquè el consell de seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) reconegui l'estat palestí en un termini concret, sense que calgui un acord de pau entre israelians i palestins. 'La pau ha de construir-se, no imposar-se', ha declarat a la ràdio pública israeliana.

'Amb tots els meus respectes a Solana, ell és a punt de retirar-se, i no hem d'exagerar la importància de les declaracions que faci', ha afegit. Dissabte passat, en una conferència que va tenir lloc a Londres, Solana va demanar que s'establira un termini concret, després del qual hauria d'aprovar-se una resolució del consell de seguretat de l'ONU per al reconeixement de l'estat palestí 'com a membre de ple dret de l'ONU'. La resolució inclouria una decisió sobre les fronteres, els refugiats, Jerusalem i uns altres afers de seguretat. 'Si les parts no poden complir-lo', va dir en referència a un acord de pau, 'hauria de plantejar-se una solució amb el suport de la comunitat internacional'.

31 de desembre, 2008

Betlem cancel·la les celebracions nadalenques en solidaritat amb les víctimes de Gaza

Les celebracions nadalenques previstes a la ciutat de Betlem han estat cancel·lades en solidaritat amb els palestins, víctimes de l'ofensiva militar israeliana llançada a la franja de Gaza, segons ha anunciat l'alcalde en un comunicat.

L'ajuntament de la ciutat cisjordana va prendre aquesta decisió amb motiu de la situació actual a la zona. A la iniciativa s'hi han sumat també les ciutats de Ram Al·lah i Al Bireh que, al seu torn, han cancel·lat els actes previstos per a aquests dies.

Aquest dimarts a la tarda han començat a retirar-se els ornaments nadalencs dels edificis governamentals pròxims a la basílica de la Nativitat de Betlem i s'han apagat els llums de l'arbre nadalenc de 30 metres d'altura, que sí que van estar encesos durant una cerimònia celebrada dies abans a Manger Square.

20 d’octubre, 2008

La curiosa botiga d'animals de Banksy a Nova York

Que Banksy era a Nova York, se sospitava, per certs grafits apareguts al baix Manhattan. L'obertura d'una curiosa botiga d'animals al Soho ho ha confirmat. De fet, no és pas una botiga, sinó una exposició d'art del grafiter de Bristol, que s'inspira en el regne animal, però des d'una òptica ben particular: empanades de pollastre alimentant-se de salsa barbacoa, peix arrebossat en una peixera, i 'hot-dogs' estacats com si fossin cadells. Però a l'exposició, oberta tot aquest mes, no hi ha cap dels grafits que han fet de Banksy un artista cotitzat i famós, a desgrat de voler restar anònim i d'anar contra el sistema. Simplement, aquesta exposició vol 'qüestionar la nostra relació amb els animals i l'ètica i la sostenibilitat de les granges industrials', segons l'autor.

08 de setembre, 2008

Nova Orleans, mural de Banksy

Trespassers William-Lie in the sound L'art del carrer és un món amb moltes ombres i fantasmes, un univers en què molts artistes busquen foscor o espais abandonats per protegir la seva personalitat. Quan arriba la llum les seves obres apareixen, però el procés segueix sent un misteri, un interrogant que alimenta l'esperit d'una forma d'expressió que es nega a sotmetre's a paràmetres establerts per institucions o mercat. Aquesta és la realitat fins i tot per al grafiter més popular i de més èxit comercial mundial d'aquests dies, el britànic Banksy. I la seva última aposta, repartir en parets de Nova Orleans una dotzena d'obres en el tercer aniversari de l'huracà Katrina, ha pres una dimensió especial pel pas d'un altre huracà, el Gustav. De la ment i la mà de Banksy van sortir en algun moment de finals d'agost 12 pintades plenes de poesia, tristesa, bellesa i denúncia. En una, al carrer Rampart, un nen fa volar com si fos un estel una nevera, l'electrodomèstic que després del Katrina els residents abandonaven a la porta de les seves devastades cases, impedint oblidar durant mesos que quedaven tantes coses per fer. En una altra pintada pròxima, una nena es protegeix sota un paraigua, però és precisament sota la suposada protecció on plou, i la nena treu la mà i comprova que a fora no cau aigua. Hi ha molt més: un nen que juga amb un gronxador fet amb un flotador; un home negre assegut en un balancí amb una bandera americana a les seves mans sota el senyal "no vagarejar"; un nen que veu com el seu paraigua s'escapa volant, pintat precisament a les parets del defectuós canal la ruptura del qual va fer que s'inundés del tot el districte nou; fins i tot una referència crítica a Fred Ratke, el fantasma gris, l'home que destrossa amb pintura d'aquest color els grafits de la ciutat... Banksy, ja irrevocablement esclau de la seva fama, va decidir anunciar l'aparició de les seves obres penjant un comunicat i imatges a la seva pàgina web. Però tan sols unes hores després que ho fes, les autoritats, aquesta vegada sí, van decidir forçar l'evacuació de Nova Orleans davant l'amenaça del Gustav. La ciutat va quedar gairebé deserta, fantasmagòrica, i trobar-se les pintades de Banksy era un luxe: en total soledat es podien observar creacions inspirades per una cosa que havia passat tres anys enrere que amenaçava de repetir-se. El Gustav va passar i l'amenaça va quedar en això. La ciutat tornava lentament a la rutina. I llavors es comprovava el talent i l'èxit de Banksy. Molts a Nova Orleans el coneixen només per la firma gràfica que hi ha deixat, com la cambrera del Buffa's, un dels pocs restaurants oberts dimarts passat. "No tinc ni idea de qui l'ha pintat però és preciós, ¿oi?", deia a prop de la nena del paraigua. Que també ha encertat a la diana amb la seva denúncia quedava clar aquella nit en un carrer proper al barri francès, on ha pintat dos militars saquejant. "Marxeu immediatament", van etzibar tres agents de la policia militar, incòmodes amb el fet que la premsa retratés aquella imatge. El seu cotxe patrulla va marxar. La pintura de Banksy s'hi queda. Banksy: New Orleans

10 de maig, 2008

Els grafits converteixen un túnel ferroviari en una sala d'exposicions

L'enigmàtic dibuixant de grafits, Banksy, és el responsable de l'exposició que pot veure's aquests dies, i fins dilluns, a un túnel ferroviari de la línia Eurostar, la que uneix Londres amb el continent europeu. Es tracta del Cans Festival, que ha aplegat una quarantena de dibuixants de tot el món i que ha transformat un túnel brut i fosc en una sala d'exposicions.

Els visitants no només poden veure els grafits que hi ha sinó que, a més, poden participar-hi activament i dibuixar-ne de nous. Això sí, han de seguir unes determinades normes: cal fer servir plantilles amb dissenys (per tant, no es poden fer signatures) i només es podrà pintar allà on digui l'organització i mai damunt d'un altre grafit.

Banksy, que mai no ha ensenyat públicament el seu rostre, va fer la convocatòria a través del seu portaveu, qui també va filtrar unes declaracions al diari The Times: 'qualsevol que sàpiga fer servir un pot de pintura té tant a dir sobre la imatge de les ciutats com els arquitectes i publicistes'.

Al Cans Festival s'hi poden veure desenes d'obres, com un dibuix de Dolk, que barreja la figura del Papa amb la coneguda imatge de Marilyn Monroe a 'La temptació viu a dalt', dissenys de Blek Le Rat, pioner dels grafits amb plantilles i, és clar, dibuixos de Banksy, l'organitzador del festival.

lo carrer del riu: Grafits de Banksy al garatge de l'ambaixada suïssa a Londres

29 de febrer, 2008

Grafits de Banksy al garatge de l'ambaixada suïssa a Londres

Els grafits, aquestes pintades que decoren o embruten, segons els gustos, les façanes dels edificis, són vistes amb mals ulls en molts llocs, però sobretot a la pulcra Suïssa. D'aquí la idea que va tenir un ambaixador de la Confederació Helvètica de convidar un dia a uns joves grafiters perquè pintessin les parets de garatge de la seva ambaixada a la capital britànica. Entre els joves que van atendre la trucada hi havia un misteriós artista, aleshores poc conegut i avui internacionalment famós, anomenat Banksy. Segons el diari The Guardian, que aquest divendres dóna la notícia, almenys deu dels grafits del garatge són originals de l'enigmàtic artista. El més sorprenent de tots és un cap de Lenin amb els cabells drets, repetida vint-i-una vegades amb la llegenda "voltors capitalistes". Altres representen la Mona Lisa amb el visor d'un rifle sobre el front, a un gos faldiller que té un malson en forma de buldog i un amenaçador policia que diu: "Rieu ara però un dia manarem nosaltres". El pla original era conservar els grafits durant algun temps i després tornar a netejar les parets, però les pintades van agradar tant al personal diplomàtic suís que s'ha decidit conservar-les. Ara, l'ambaixada helvètica pot sentir-se orgullosa de tenir el garatge més cool de tot Londres. A més a més, aquestes pintades poden valer una fortuna a jutjar pels preus que estan arribant les seves obres al mercat.

http://www.banksy.co.uk

Video: What's in the Swiss embassy's car park?