Puigcercós crida al 'rearmament' de la societat civil catalana davant l'immobilisme de Madrid

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha reclamat aquest dimecres que hi hagi un 'rearmament' de la societat civil catalana davant dels 'fronts morts' que el govern espanyol manté amb Catalunya, com ara el sistema de finançament, el traspàs de Rodalies o la gestió dels aeroports. Davant dels problemes de Catalunya, Puigcercós ha alertat que el govern espanyol 'no ho farà', i per això creu que cal que tornar-se a recolzar en la 'iniciativa privada'. El líder d'ERC ha posat l'exemple d'Spanair, companyia adquirida per un grup d'empresaris catalans, o la fabricació de l'Audi Q3 a la planta de Seat a Martorell, tot destacant l'actitud dels sindicats.

“A aquest país li toca desafiar el govern espanyol”, diu en Puigcercós, que creu que es el moment de “fer allò que Catalunya no ha fet mai”. El president d’ERC es mostra “satisfet” perquè creu que fins i tot “el president Pujol” li “dóna la raó” quan diu “prou veces i plantem-nos”.

“Hem de matar el drac. El drac és aquí a la cantonada, té el foc i intenta que Catalunya vagi enrere. Ens hem d’armar de raó i dir que ja n’hi ha prou”, argumenta Puigcercós, fent a la vegada un clam al PSC “que ha de posar damunt la taula els seus 25 diputats” i a CiU “que també s’hi ha de posar al capdavant”.

Castells i Salgado afirmen que han desbloquejat la negociació, però no arriben a cap acord

Lluís, Lluís!!! El conseller d'Economia, Antoni Castells, i la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, han desbloquejat aquest dijous la negociació sobre el nou model de finançament en una primera reunió oficial on segons Castells s'han obert 'vies d'avenç' que han de permetre 'treballar' i fer-ho 'ràpid'. Castells, que ha estat molt prudent a l'hora de valorar els resultats de la reunió, ha apuntat que ara caldrà veure de quina manera es pot avançar en el disseny del nou model. Tots dos s'han emplaçat a mantenir nous contactes en breu. Castells no ha valorat les 'aparents contradiccions' entre Salgado i Chaves.

Avui: Castells surt escèptic de la reunió amb Salgado

El Consell d'Estat anul·la les eleccions de Perpinyà

El Consell d'Estat ha desestimat aquest dijous el recurs del fins ara alcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy i ha confirmat la sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller que aquest passat mes d'octubre havia invalidat el resultat de les eleccions del 16 de març del 2008 a causa de les irregularitats constatades durant l'escrutini, en particular a la mesa electoral número 4. El president d'aquesta taula havia estat sorprès amb paperetes amagades a les seves butxaques i en els seus mitjons i havia estat detingut per la policia. La família Alduy ha ocupat la batllia des de 1959 fins ara, algunes fonts apunten que Alduy podria no optar a la reelecció.

Manifestacions a Barcelona i a Palma en defensa de la llengua

L'Esquerra Independentista del Barcelonès es manifesta aquest vespre a Barcelona per a denunciar que 'el bilingüisme trepitja la nostra llengua' i per a reclamar l'ús ple del català als Països Catalans. I a Palma, Joves de Mallorca per la Llengua, Maulets i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han convocat una manifestació sota el lema 'El jovent en defensa del català'. Totes dues manifestacions han començat a dos quarts de set del vespre.

La manifestació de Barcelona ha sortit des de la Rambla de Canaletes i a les vuit del vespre hi haurà un acte per la llengua, amb l'actuació de colles de cultura popular i música a la plaça del Rei. Abans, però, a les dues, hi ha un dinar popular al campus de la UB del Raval.

La de Palma ha sortit de la plaça del Tub i, en acabar, cap a les vuit, hi haurà una ballada popular a càrrec de Ximbomba Atòmica i un concert de Tetrasonic a ses Voltes.

El govern destinarà 100.000 euros a editar la història de les Terres de l'Ebre

La història de les Terres del'Ebre en set volums. Des de la prehistòria i el món antic fins al franquisme i amb volums específics sobre la història de l'art, l'economia i l'etnologia. Aquest és l'ambiciós projecte que impulsa la Fundació Privada Ilercavònia Futur, presidida per l'exdirector territorial de Benestar i Família, Ismael Piñas, i que, amb aquest projecte concret, pretén fomentar la identitat territorial. En la seua elaboració hi participaran catorze coordinadors, dirigits per l'historiador Josep Sánchez Cervelló, i entre els quals destaquen noms com ara Joan Martínez, Jacobo Vidal i Albert Curto. Ahir es va constituir el consell promotor d'aquest projecte, pressupostat en 500.000 euros i que ja disposa del suport del govern català, que n'aportarà 100.000. Volum 1. Prehistòria i món antic. Abastarà del paleolític a la fi del món romà.

Volum 2. Història medieval. Des d'Al-Andalus (segles VIII-XII) al segle XV.

Volum 3. Història moderna. Del segle XVI al XVIII.

Volum 4. Història contemporània. Des de l'impacte de la Revolució Francesa al franquisme.

Volum 5. Art i cultura. Des de l'època medieval a la contemporània.

Volum 6. Etnologia.

Volum 7. Economia i territori.

Isabel-Clara Simó: Sant Jordi català

Avui és el Dia del Llibre i la literatura catalana surt al carrer com una senyora i no com una captaire, com fa poques dècades. I no sols això, sinó que el negoci del llibre -editorials, distribuïdores, llibreries- factura substanciosos beneficis pels llibres en català. Si ho veiés Joan Fuster faria un bot d'alegria.

No deixa de ser un misteri per què la literatura catalana ha continuat obrint-se camí, amb unes circumstàncies tan adverses. Ortega y Gasset i els seus companys de generació es dolien que escrivíssim en català i es preguntaven astorats: "Però això, per què ho feu?". No cal anar tan lluny: en ocasió de la Fira de Frankfurt, periodistes culturals alemanys no paraven de preguntar el mateix: "Però vosaltres, per què escriviu en català?". Tampoc no oblidem que un senyor del règim franquista però reciclat a demòcrata, Adolfo Suárez, proclamava que era idiota estudiar una carrera en català. I ara fa pocs mesos la finalista d'un important premi literari, gallega, deia que no tenia cap simpatia pel català perquè "és una llengua imposada", sense advertir que totes les llengües del món són obligatòries als seus territoris. I una famosa periodista deia per televisió que s'hauria d'unificar l'ensenyament, perquè a Catalunya les pobres criatures aprenen la història de "a pie de página", volent dir la més secundària i prescindible. És inútil que t'expliquis, que t'enfadis o que raonis. Fa més d'un segle que per als hispànics és un misteri que ens entestem a escriure en català. I tanmateix, aquí estem. I les més potents editorials de l'Estat s'han obert al català, sense dubte perquè som un bon negoci. I el dia de Sant Jordi, i pesi a qui pesi, té accent català. Sí senyor.