Avui és el Dia del Llibre i la literatura catalana surt al carrer com una senyora i no com una captaire, com fa poques dècades. I no sols això, sinó que el negoci del llibre -editorials, distribuïdores, llibreries- factura substanciosos beneficis pels llibres en català. Si ho veiés Joan Fuster faria un bot d'alegria.
No deixa de ser un misteri per què la literatura catalana ha continuat obrint-se camí, amb unes circumstàncies tan adverses. Ortega y Gasset i els seus companys de generació es dolien que escrivíssim en català i es preguntaven astorats: "Però això, per què ho feu?". No cal anar tan lluny: en ocasió de la Fira de Frankfurt, periodistes culturals alemanys no paraven de preguntar el mateix: "Però vosaltres, per què escriviu en català?".
Tampoc no oblidem que un senyor del règim franquista però reciclat a demòcrata, Adolfo Suárez, proclamava que era idiota estudiar una carrera en català. I ara fa pocs mesos la finalista d'un important premi literari, gallega, deia que no tenia cap simpatia pel català perquè "és una llengua imposada", sense advertir que totes les llengües del món són obligatòries als seus territoris. I una famosa periodista deia per televisió que s'hauria d'unificar l'ensenyament, perquè a Catalunya les pobres criatures aprenen la història de "a pie de página", volent dir la més secundària i prescindible.
És inútil que t'expliquis, que t'enfadis o que raonis. Fa més d'un segle que per als hispànics és un misteri que ens entestem a escriure en català. I tanmateix, aquí estem. I les més potents editorials de l'Estat s'han obert al català, sense dubte perquè som un bon negoci. I el dia de Sant Jordi, i pesi a qui pesi, té accent català. Sí senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada