Barça 4 - Sevilla 0

Puyal 220409

El Madrid ha rebut avui una puntada molt més dolorosa que totes les que va clavar Pepe. Una puntada d'una elegància sublim que ha tornat a deixar les coses al seu lloc per a aquells que han donat corda a les fantasies. Puyal 220409 resum

Avui, el madridisme ja anirà a dormir una altra vegada a sis punts del Barça, el malson que no el deixa viure i que, més tard o més d'hora, l'acabarà despertant de l'irreal somni que viu. Que se n'oblidi. Aquesta Lliga només pot ser per a l'únic que se la mereix. Per al que se l'ha guanyat jugant com ho ha fet aquesta nit. Per a un Barça prodigiós que ha aixafat el Sevilla (4-0) davant un Camp Nou embogit. I és que tot és una bogeria. Però cap com la que van pregonant des de Madrid i que ha cobrat encara més força per la via èpica, l'única que té, després del miracle davant el Getafe. El Barça també és miraculós, però perquè gairebé tot el que fa és celestial. Uns peguen, els altres acaricien. La il.lusió blanca que hi ha Lliga ha durat menys que el que va trigar el penal de Casquero a arribar mansament a les mans de Casillas. Sense ni una mica de patiment, amb una superioritat descomunal, el Barça s'ha menjat el Sevilla --està a 24 punts i només en queden 18 per disputar-se-- en un moment, confirmant la tesi de Cruyff que els rivals no són petits. Els empetiteix el Barça. El que no s'ha vist mai. Hi ha maneres i maneres de guanyar. El camí del Barça és sempre el mateix. Fidel a un estil, a una filosofia, mai enganya, mai dóna gat per llebre. Juga a cara descoberta i el que es veu, és el que és, sense doble fons, sense més truc que el que amaguen homes com Iniesta en el seu petit cos. Un mag. Dels grans. Per més que intentis frenar-lo sempre s'escapa, sempre et sorprèn. Avui ha trigat dos minuts a dibuixar una paràbola preciosa que ha tirat per terra totes les il.lusions del novell Javi Varas. Un gran regal per a dos culers que el contemplaven embadalits a la llotja, els seus amiguets d'Estopa. Quan Guardiola l'ha substituit, l'estadi sencer s'ha alçat i s'ha rendit als seus peus. Ja era hora. Després, l'ha seguit Xavi. I una altra reverència. El Camp Nou ha complit obedient la pregària de Guardiola, convertit en una mena de líder espiritual. La seva paraula és sagrada. Que s'ha d'anar a l'estadi a donar un cop de mà, doncs hi ha més de 76.000 aficionats, a punt per al que mani. Abans del primer minut, les grades ja cantaven, en un gest inusual. Tot és especial ara, en aquest enamorament que ha unit una altra vegada els de dalt i els de baix, conscienciats per seguir escrivint junts aquesta gran història. "Són ells els que més ganes tenen de guanyar aquest títol", ha dit Begiristain, reforçant la idea que aquest és el títol del triplet que més desitgen. I sembla impossible que se'ls pugui escapar. Faci el que faci el Madrid, que no està per a gaires més miracles, aquest equip no fallarà. ¿Com ho pot fer després de veure'l jugar avui a la nit? Després de veure el gol d'Iniesta, i la paret entre ell i Xavi que Etoo ha convertit en el 2-0, i el remat per l'escaire de Xavi, i el xut creuat d'Henry, i tota la infinitat de detalls des del minut 1 fins al minut 90, i sentir el Camp Nou cantant com poques vegades ho ha fet, lluny d'aquell distanciament que sovint exhibeix. Ara tothom s'ha cordat el cinturó per a aquest viatge de final de curs. I no hi ha cap motiu per tenir por. Ni dissabte a València, ni dimarts contra el Chelsea, ni menys encara al Bernabéu. Ni en la final de Copa. Ni a Roma, si s'hi arriba. I si alguna cosa es torça, mala sort. No serà perquè l'equip no hagi lluitat. De moment, va deixant un rastre històric de rècords. Ja ha batut el rècord de gols del Dream team (92 contra 91) i el de victòries (26) i està només a dues de l'absolut del Madrid de Schuster. Més. Ja van set partits que Valdés no encaixa un gol i ha superat Zubizarreta --només Reina està per davant-- en minuts d'imbatibilitat. O sigui que el Madrid sí que devia tenir ganes aquesta nit de clavar alguna altra puntada de peu. Contra el terra. De ràbia. I d'impotència. Sort que encara queda Lliga. Millor. Més temps per poder disfrutar d'un Barça inigualable. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit