Aquila: Pèrdua!

"Al temple hi ha un poema, titulat 'Pèrdua', esculpit a la pedra.

Té tres paraules, però el poeta les ha ratllat.

No pots llegir 'Pèrdua', només sentir-ho." (de la pel·lícula 'Memoirs of a Geisha')

PSC i ICV titllen CiU de "sucursalista" per haver anat "a la Moncloa a demanar a Zapatero poder governar Catalunya"

Joan Herrera considera "patètic" que la federació pactés el futur govern amb Zapatero, a qui titlla de "'primo de Zumosol'" El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha qualificat aquest divendres CiU de "partit sucursalista" del PSOE per haver anat a la Moncloa a "demanar ajuda a Zapatero per poder governar a Catalunya". "Si és veritat el que ha revelat Felip Puig és veritablement patètic el paper de CiU d'anar a buscar el primo de Zumosol, Zapatero, per tornar a governar". 'És curiós que una força que es vanta de ser nacionalista hagi d'anar a Madrid a demanar que li deixin governar a Catalunya", ha dit Herrera. Aquestes declaracions arriben després que aquest dijous Felip Puig va revelar en una entrevista a TV3 que Zapatero va prometre a Artur Mas que CiU governaria si era la força més votada. Herrera li ha recordat a Artur Mas en una nota de premsa que "la sobirania del poble català rau al Parlament de Catalunya i és només el poble de Catalunya representat al Parlament de Catalunya que posa o treu els governs a Catalunya". L'ecosocialista ha assegurat que "si és veritat que Zapatero va prometre Artur Mas deixar-los governar es demostraria que per a Zapatero el més còmode era que CiU governés Catalunya". "Per sort, la sobirania de Catalunya no està en mans de Zapatero, sinó del poble de Catalunya", ha subratllat.

El PSC, també! El PSC tampoc s’ha quedat callat després de les declaracions que ha fet aquest dijous pel matí el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, sobre el pacte Mas-Zapatero. El portaveu adjunt dels socialistes catalans al Congrés, Daniel Fernández, ha aprofitat les paraules de Puig per atacar durament CiU allà on més mal els pot fer, en el seu caràcter de partit exclusivament català. Fernández ha dit que “Artur Mas i Felip Puig encara no han après que la sobirania de Catalunya resideix al Parlament i no a la Moncloa”, donant així la volta a un dels arguments preferits de la federació nacionalista, que tradicionalment ataca el PSC acusant-los, precisament, d’estar supeditats als interessos dels seus companys del PSOE.

En aquest sentit, Fernández ha acusat Mas d’”intentar vendre’s Catalunya i l´Estatut per la presidència de la Generalitat”, en un “exercici de sucursalisme”. I ha demanat a CiU que “no vagin a pidolar a Madrid el que no poden aconseguir a Catalunya, sobretot després d´acusar el PSC de ser una sucursal del PSOE”. També ha denunciat que, al seu parer, “CiU ha passat de pensar en el país a pensar únicament en el futur d´Artur Mas”, i ha demanat a la federació que “respectin les majories”.

Franco va fer afusellar 42 alcaldes d'ERC

L'alcalde de Gavà, en canvi, va ser assassinat per la FAI durant la Guerra Civil El Memorial Democràtic s'ha centrat en la recuperació de les víctimes del règim franquista -o fins i tot de les víctimes de la rereguarda republicana com les religioses de Cervera que va honrar el conseller el 5 de setembre de l'any passat-, però Esquerra va ser un dels partits que va patir més la repressió amb un total de 42 alcaldes afusellats durant els primers anys del franquisme. També hi ha algun cas, com el de Bartomeu Fabrés, alcalde de Gavà, que va ser assassinat per la FAI durant al Guerra Civil.

Entre d'altres, van morir en aquestes tràgiques circumstàncies els alcaldes de l'Aldea (Baix Ebre), Alella (Maresme), Alp (Cerdanya), Badalona (Barcelonès), Castellbell i el Vilar (Bages), Cornudella de Montsant (Priorat), Gandesa (Terra Alta), l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), segons l'estudi El franquisme contra Esquerra, escrit pels historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Oriol Dueña i Iturbe i editat per la Fundació Irla. L'edat mitjana era de 48 anys i el 90% estava casat. Entre els dirigents executats més coneguts hi ha Josep Sunyol, diputat al Congrés i president del FC Barcelona. Afusellat pels franquistes al començament de la guerra quan es va extraviar al front de Madrid i va ser detingut. Lluís Solà, alcalde de Santa Coloma de Queralt o Josep Fàbrega, diputat al Parlament. L'únic que no s'exilià. Afusellat pels franquistes als 71 anys. O l'esmentat Bartomeu Fabrés, alcalde de Gavà. Assassinat l'11 de setembre del 1936 per la FAI.

D'altres casos són l'alcalde de l'Aldea, Agustí Ventura, que va ser alcalde just un any entre l'abril del 38 i la seva detenció el 39. Ja havia participat en els Fets d'Octubre. El de Santa Coloma de Gramenet, Celestí Boada, pagès de professió, tenia 36 anys, estava casat i amb cinc fills. Domènec Puigredon, de Cervera, de 64 anys, era vidu i advocat; i Ricard Farré, de l'Espluga de Francolí, tenia un negoci de pastisseria. Les autoritats franquistes l'acusaven d'haver matat, sota el seu mandat, onze persones i haver participat en la destrucció d'ornaments religiosos i imatges sagrades. També de la repressió a Solivella després del 18 de juliol, on van morir assassinades 28 persones.

L'asturià dóna la cara

La societat civil asturiana es mobilitza a favor de la cooficialitat de la llengua en una futura reforma de l'Estatut d'Autonomia amb l'objectiu de dotar aquest idioma del mateix reconeixement que el castellà Dins del mapa lingüístic de la península Ibèrica, l'espai ocupat pel tronc lingüístic asturlleonès és el més desconegut de tots. Aquesta llengua, descendent directa del llatí i parlada a l'Edat Mitjana a l'antic regne de Lleó, perviu en diferents territoris amb diferents graus de reconeixement i fins i tot amb denominacions diferents. A grans trets, la llengua és viva encara a les tres províncies lleoneses de la comunitat autònoma de Castella-Lleó, és a dir, Lleó, Zamora i Salamanca, on es coneix com a lleonès o llingua llïonesa, a la zona de Miranda do Douro a Portugal, on és oficial amb el nom de mirandès, en petits enclavaments d'Extremadura (estremeñu) i Cantàbria (cantabru o montañés) i a Astúries, on es coneix amb el nom d'asturià o bable.

És en aquest últim territori on la llengua viu actualment un important procés de defensa de la seva identitat i on els moviments en favor de la cooficialitat són més actius. Això és així perquè és en aquesta zona on millor es conserva la llengua, tant des del punt de vista quantitatiu –s'estima que entre el 75 i el 90% de parlants del tronc asturlleonès són asturians– com qualitatiu –és l'única variant amb producció literària i mitjans de comunicació. Avui: L'asturià dóna la cara

Trenta anys de les 'monges del segle XXI'

Les Germanes de la indulgència Perpètua no consten a la llista de congregacions de l'església. I no és estrany, perquè aquestes 'monges del segle XXI', com se solen definir, sorgeixen majoritàriament de les comunitats lesbiana, gai, bisexual i transgènere per a treballar contra l'homofòbia i la sida i a favor del dret d'avortar o dels drets humans. Avui, Divendres Sant, les Germanes comencen a celebrar el trentè aniversari a San Francisco, que s'allargarà fins el Dia de l'Orgull Gai (28 de juny).

El primer 'convent' de les germanes es va fundar el 15 d'abril de 1979 a San Francisco, al qual s'han afegit amb el temps mig centenar més, principalment als EUA, Austràlia, França, la Gran Bretanya i Alemanya. Arbre Genealògic de les Abadeses

Divendres Sant: Processons!

Deia Schopenhauer: "Les religions, com les cuques de llum, necessiten la foscor per a brillar."