Dins del mapa lingüístic de la península Ibèrica, l'espai ocupat pel tronc lingüístic asturlleonès és el més desconegut de tots. Aquesta llengua, descendent directa del llatí i parlada a l'Edat Mitjana a l'antic regne de Lleó, perviu en diferents territoris amb diferents graus de reconeixement i fins i tot amb denominacions diferents. A grans trets, la llengua és viva encara a les tres províncies lleoneses de la comunitat autònoma de Castella-Lleó, és a dir, Lleó, Zamora i Salamanca, on es coneix com a lleonès o llingua llïonesa, a la zona de Miranda do Douro a Portugal, on és oficial amb el nom de mirandès, en petits enclavaments d'Extremadura (estremeñu) i Cantàbria (cantabru o montañés) i a Astúries, on es coneix amb el nom d'asturià o bable.
És en aquest últim territori on la llengua viu actualment un important procés de defensa de la seva identitat i on els moviments en favor de la cooficialitat són més actius. Això és així perquè és en aquesta zona on millor es conserva la llengua, tant des del punt de vista quantitatiu –s'estima que entre el 75 i el 90% de parlants del tronc asturlleonès són asturians– com qualitatiu –és l'única variant amb producció literària i mitjans de comunicació. Avui: L'asturià dóna la cara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada