lo carrer del riu

lo carrer del riu

08 de març, 2008

Milers de persones es manifesten a Barcelona pel dret a l'avortament

Milers de persones es manifesten pel centre de Barcelona per reclamar el dret a l'avortament lliure. És la reivindicació escollida aquest any per al Dia Internacional de la Dona Treballadora, i s'hi senten lemes com el clàssic "Nosaltres parim, nosaltres decidim".

Tot i que molts actes de celebració de la jornada s'han ajornat fins al dilluns perquè la diada coincidia amb la jornada de reflexió prèvia a les eleccions, sí que s'han fet algunes manifestacions. El lema "Dret al propi cos" s'ha escollit aquest any arran de la polèmica oberta per la investigació de la Guàrdia Civil contra diverses clíniques d'avortament.

El SEPC de Reus enganxa cartells als centres de secundària en contra de la discriminació de la dona

La cúpula de Reus del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha fet aquest divendres una campanya, emmarcada dins la celebració del Dia de la Dona Treballadora, amb l'objectiu de conscienciar els i les estudiants de diversos instituts de secundària, sobre la discriminació 'que encara avui en dia tenen les dones'. La campanya s'ha basat en enganxar cartells i pancartes informatives als diferents instituts on hi ha presència de membres del sindicat. Des del SEPC es reivindica el paper de l'ensenyament com 'un factor clau per canviar la societat sexista en què vivim i per a construir-ne una més igualitària i més justa'.

La filla de Isaías Carrasco demana que no es manipuli l'assassinat del seu pare i que tothom vagi a votar

La filla de l'exregidor d'Arrasate mort a trets per ETA, Sandra Carrasco, ha demanat avui "que ningú manipuli" l'assassinat del seu pare, Isaías Carrasco. "L'han matat perquè defensava les llibertats", s'ha lamentat, i ha avisat que "no tolerarà" que s'utilitzi aquesta mort amb cap objectiu polític.

En una intervenció pública posterior a la concentració silenciosa de rebuig a l'atemptat que s'ha fet davant de l'ajuntament d'Arrasate, Sandra Carrasco ha demanat que demà "tothom vagi a votar" en resposta als terroristes.

Sondejos d'El Periòdic d'Andorra

L'assassinat d'un exregidor socialista d'Arrasate per part d'un pistoler d'ETA no ha tingut de moment un impacte electoral significatiu i el PSOE segueix avantatjant el PP en quatre punts. Les lleugeres modificacions que s'aprecien avui en el sondeig elaborat per a EL PERIÒDIC D’ANDORRA són un augment de la bipolarització (encara que poc, puja la intenció de vot en els dos partits majoritaris) i un lleuger increment de la participació, que s'estima en el 71%, encara lluny del 75,7% de fa quatre anys. L'augment de la bipolarització es manifesta amb claredat en el fet que la intenció de vot per al PSOE i el PP se situa en els dos casos per sobre dels seus resultats del 2004. El PSOE té gairebé un punt més, i el PP, gairebé dos. Si es confirmen demà a les urnes aquests resultats, José Luis Rodríguez Zapatero tindrà els pròxims quatre anys més dificultats que fins ara per conformar majories, al perdre diputats tots els seus possibles aliats i no augmentar significativament els seus. L'impacte de l'atemptat s'ha mesurat només parcialment amb aquest sondeig a l'estar elaborades bona part de les enquestes abans que es conegués el crim. El que es donarà a conèixer aquesta nit a les 23.30, que recollirà les entrevistes efectuades avui mateix, exposarà la influència electoral del crim en tota la seva magnitud.

Vojislav Kostunica presenta la seva dimissió i anuncia "el final" de la coalició de govern a Sèrbia

El primer ministre serbi Vojislav Kostunica ha anunciat aquest dissabte la seva dimissió i ha declarat que l'executiu serbi havia arribat "al seu final" per la desunió regnant en la coalició de govern, anunciant una sessió especial per a dilluns que ve en la qual es discutirà la dissolució del Parlament de Belgrad i anticipant unes possibles eleccions parlamentàries anticipades per a l'endemà, coincidint amb els comicis municipals a Sèrbia.

En la seva compareixença, Kostunica, líder del Partit Democràtic de Sèrbia (DSS), d'orientació nacionalista, ha acusat indirectament els seus companys pro europeus en la coalició de rendir-se a l'hora de defensar la pertinença a Sèrbia de l'autoproclamada República de Kosovo a canvi de millorar els seus llaços amb la UE, que abona la independència de la, fins el mes passat, província sèrbia.

Segons Kostunica, una petita part de la coalició desitjava que Sèrbia fora membre de la UE només si la independència de Kosovo, acceptada per dos terços del bloc europeu, quedés revocada. Mentre que la majoria de la coalició no es mostrava partidària de formar part de la UE.

La seva decisió de dissoldre el govern l'enfronta amb el president Boris Tadic i el seu partit, el Partit Radical Serbi (PRS), amb el qual va formar el gruix de la coalició, fa només 10 mesos.

Isabel-Clara Simó: No al silenci (8 de març)

Que el dia de reflexió, és a dir, del silenci, sigui el Dia de la Dona Treballadora és una manca de respecte. Ja ho vaig dir quan les van anunciar, les eleccions espanyoles: a qui se li acut haver fet coincidir el silenci, tan lloat en totes les religions com a atribut desitjable en les dones, amb la celebració de la seva llibertat? Ja sé que molta gent en fa brometa –som a l’època del ha, ha, ha–, i que qualsevol cosa relacionada amb les dones (ometent-hi els assassinats, esclar) els mou o bé a riure o bé a dir despropòsits.

Recordem, però, que la revolució de les dones ha estat la més poderosa del segle XX, i que ho ha estat sense armes ni violència (l’única violència és la que hem rebut les dones, ja que mai no l’hem exercida, com a moviment feminista), i s’ha fet gràcies a la insistència. Que te’n fots? Doncs, dues tasses. ¿Que ho ridiculitzes? Doncs més denúncia. ¿Que et rebenta que ens n’anem sortint, del paper de la submissió i de rentar els plats i cosir el botons de la teva camisa? Doncs t’aguantes.

En aquests moments, en què s’acaba la campanya, on tot ha brillat excepte la intel·ligència, a què els mitjans de comunicació han dedicat una atenció obsessiva, encara és més impopular protestar per la coincidència. Si el que dius coincideix amb el que diu el poder, ets un personatge còmode i acceptat; però, quan dius ni que sigui una coma diferent del discurs del poder, no caldrà que aquest et crucifiqui: està ple de sicaris que ho faran per ell. Això és així des del Paleolític i ho sap qualsevol que ho hagi provat.

Tot plegat és horrible: els diners que ens han fet gastar, el temps que ens han fet perdre, el càlcul d’un resultat que ja sap tothom d’antuvi. Que pesats que són, marededéusenyor!