lo carrer del riu

lo carrer del riu

04 de març, 2009

Mallorca 1 - Barça 1 Ufffffffffffff!!!

Puyal 040309

El Barça ha empatat a un contra el Mallorca a l'Ono Estadi i serà finalista de la Copa del Rei onze anys després. El rival dels blaugrana a València serà l'Athlètic de Bilbao que aquesta nit ha guanyat el Sevilla per un clar 3 a 0.

Els homes de Guardiola, però, han patit més del compte. A les acaballes de la primera meitat, Castro, amb un xut de des de la frontal, ha superat Pinto i posava emoció a l'eliminatòria. A la segona meitat, els blaugrana no han reaccionat i el porter del Barça ha estat clau. Martín Cáceres ha fet falta sobre Castro dins de l'àrea i l'àrbitre Rubinos Pérez assenyalava penal i expulsava el defensor del Barça. Pinto, però, ha aturat la pena màxima i el Barça ha reaccionat. Encara més quan Guardiola ha fet entrar Messi. L'argentí ha gaudit d'una gran ocasió i l'ha transformada per sentenciar la semifinal. El 10 del Barça ha picat la pilota per sobre de Lux i aconseguia el gol de l'empat. A partir d'aquí el Barça s'ha dedicat a tenir la pilota i matar el partit. Tot i així, la imatge mostrada pels barcelonistes no ha estat bona i ja fa cinc partits que no aconsegueixen la victòria.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit (és un dir)

Junqueras diu que durant segles i segles Espanya ha demostrat que no ens vol

Oriol Junqueras, tot i portar una agenda de candidat, no ha oblidat la seva vessant de professor. Ahir va presentar el seu últim llibre, ‘Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939)’, escrit conjuntament amb Albert Botran i Adrià Cases. Amb un discurs que no superà els trenta minuts, va saber explicar per què Catalunya no encaixa dins de l’Estat Espanyol. Va resumir que al llarg de la història els catalans ens ho crèiem tot i sempre vam pensar que si canviàvem les diferents formes de govern espanyol per fi ens sentiríem còmodes dins d’Espanya. Els catalans foren els qui més van lluitar per aconseguir passar d’una monarquia absolutista a una de liberal i constitucional o els qui més van lluitar per a la República. Però de res va servir. Junqueras diu, doncs, que el problema no és la forma de govern sinó que simplement a Espanya, no ens hi volen.

El candidat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha assegurat que ‘no hi ha cap nació que hagi intentat tantes vegades ser Estat’ com Catalunya i ‘no ho hagi aconseguit’, però al mateix temps ha recordat que ‘tampoc n’hi ha hagut cap que no ho hagi aconseguit’. ‘De fet’, ha dit Junqueras, ‘encara no hem estat assimilats i encara mantenim una vocació nacional’.

‘Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939)’ repassa els diferents episodis d’afirmació de sobirania del nostre país. Tal i com ha afirmat Junqueras, ‘era important posar-les una al costat de l’altra per intentar aprendre’n’. D’aquesta manera, ha detallat que l’objectiu d’aquest llibre és que se’n pugui aprendre de la Història per intentar no cometre els mateixos errors i detectar què és el que ha fallat en tots els intents de Catalunya de ser un Estat.

Tots els sindicats de l'escola pública demanen el cessament de Maragall

Els cinc sindicats de l'ensenyament públic, USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT, s'han concentrat aquest dimarts davant el Palau de la Generalitat per demanar per carta al president de l'executiu català, José Montilla, que cessi el conseller d'Educació, eMaragall. En una nova jornada de protesta, i d'escalfament de motors abans de la vaga general del 19 de novembre, els sindicats han retret novament a eMaragall la 'falta de consens, el seu sistemàtic incompliment d'acords i, en general, la seva política educativa'. Rere les queixes sindicals s'hi troben de nou amagats el malestar dels sindicats relacionat amb la nova política d'hores extres i el nou calendari escolar.

La polèmica generada arran de l'anunci del conseller eMaragall que dona als professors la possibilitat de realitzar fins a quatre hores extres també es fa constar en la carta dirigida a Montilla. Encara que a dia d'avui no està clar quin serà el procediment mitjançant el qual els docents podran fer hores extres, els sindicats no veuen amb bons ulls aquesta decisió de eMaragall perquè reduirà places d'interins als centres.

La proposta del nou calendari escolar, que va rebre dimecres passat el beneplàcit del Consell Escolar amb el matís que no es dugués a terme fins al setembre del 2010, ha estat la darrera font de conflictes entre conseller i sindicats. Malgrat els cinc sindicats van mostrar-se favorables a incloure més aturades en l'any escolar dels alumnes, van mostrar-se molt escèptics davant una mesura que interpreten com 'una cortina de fum'.

L'ICPC ja no pregunta sobre la independència de Catalunya

Per primera vegada en divuit anys el sondeig d'opinió de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials obvia aquesta qüestió El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) presenta demà la segona part de l'estudi 'Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008)' en el què no ha tingut en compte el sondeig d'opinió de 2008 de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPC) perquè, per primera vegada en divuit anys, l'enquesta no ha preguntat als catalans sobre la independència de Catalunya. Així, per a l'estudi del CES només s'han pogut tenir en compte les edicions anteriors del sondeig, que sí contemplaven aquesta qüestió i tres enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) per analitzar l'estat de l'independentisme i l'unionisme a Catalunya i la seva evolució històrica en els darrers vint anys. L'ICPC és un òrgan dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Aquest nou lliurament de l’estudi identifica les característiques sociològiques principals (consum de mitjans de comunicació, nivell d’estudis, ingressos familiars, classe social, professió, llengua,..) dels grups considerats: independentista, unionista i indecís. Així mateix, defineix l’evolució històrica d’altres variables com ara el vot declarat en les diferents conteses electorals, fet que ens permet extreure conclusions en relació a l’evolució històrica en els darrers divuit anys dels partits polítics en el si de cada grup: independentista, unionista i indecís.

L’estudi s’acompanya d’unes notes qualitatives que permeten completar l’estudi que la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes va presentar el mes de setembre amb unes conclusions sobre l’estat de l’independentisme i l’unionisme a Catalunya, així com la seva evolució històrica en les darreres dues dècades.

Urkullu acusa el PSE de voler donar un "cop institucional" amb el suport del PP

El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha defensat que els nacionalistes són els veritables guanyadors dels comicis al País Basc i ha advertit que, com a Catalunya, els socialistes pretenen deixar fora del govern la força més votada.

Tot i així, ha remarcat que la diferència és que en el cas basc ho faran gràcies a "un model d'Estat pactat entre el PSOE i el PP". Per Urkullu, aquesta maniobra és un "cop institucional" que, si bé pot coronar Patxi López com a lehendakari, provocarà que el País Basc "es governi des de l'enfrontament", o si més no, aquest model conduirà "a la paràlisi del nostre sistema institucional".

El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha reiterat la voluntat del PNB d'encapçalar la formació del proper govern basc partint de la premissa que el partit nacionalista ha estat l'opció més votada, "amb 80.000 vots més que la segona força i amb sis escons més".

L'oposició de Móra la Nova acusa Sabanza de recol·locar exregidors de CiU com a personal eventual

Els grups de l'oposició a Móra la Nova (PSC-Imnova i ERC-AM) han denunciat públicament la contractació com a càrrec de confiança de l'exregidora Núria Llorens, que fa un mes va renunciar al càrrec al costat d'un altre regidor de CiU, Joan Ramon Escoda. De fet, la contractació de Llorens com a coordinadora de Serveis Generals se suma a la del també exregidor Antoni Mateu com a coordinador d'obres. L'alcalde, Joan Manel Sabanza, va defensar ahir la legalitat de la mesura.

Fins al gener, Llorens era la tercera tinenta d'alcalde de Móra la Nova i regidora de Serveis Socials, Joventut, Dona i Sanitat, mentre que Escoda era regidor de Festes, Esports, Comerç, Turisme i Participació Ciutadana. Al ple extraordinari del 27 de gener tots dos van renunciar als seus càrrecs, i el 19 de febrer van ser substituïts per dos nous regidors. Tres dies abans, el 16 de febrer, el Butlletí Oficial de la Província publicava el nomenament de l'exregidora com a personal eventual, mitjançant un decret d'alcaldia del 5 de febrer. Així, Joan Manel Sabanza va repescar Núria Llorens com a coordinadora de Serveis Generals, amb una retribució de 13.000 euros l'any i la funció d'assessorar-lo en aspectes relacionats amb el protocol, la representació, la informació i la comunicació. Una estratègia que el grup d'ERC, a través del seu bloc a internet, va titllar d'«abús de confiança» i d'«alcaldada», ja que els republicans consideraven que Sabanza estava utilitzant els recursos municipals per «recol·locar» els exregidors de CiU.

Alego: CONTINUA LA POLÈMICA PELS CÀRRECS DE CONFIANÇA A L' AJUNTAMENT DE MÓRA LA NOVA