Membres del col·lectiu PANIC es manifesten pel centre de Barcelona contra el consumisme de Nadal

Un grup de membres del col·lectiu PANIC (Plataforma Anti Nadal Inundat de Cosumisme), s'ha manifestat disfressats de Reis Mags, patges i pare Noel per l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona, aquest dissabte a la tarda. Els participants han recorregut aquest carrer de la capital catalana cridant lemes com 'regalar no és comprar'. Els membres d'aquesta plataforma han distribuït còpies d'una 'carta als Reis' en la qual, entre d'altres qüestions, es demanava a ses majestats d'Orient que no portessin regals que després no es faran servir, ni tampoc cap objecte que, en el moment de ser fabricat, hagi vulnerat els drets de les persones que han treballat en la seva producció.

Parcs eòlics a La Fatarella i Horta

A la consulta popular sobre la implantació eòlica a les Terres de l'Ebre, la gent de la Fatarella ho va tenir clar: de parcs eòlics, ni cap ni dos, sinó un. I en coherència amb el discurs de sempre, no volen més parcs eòlics que els que hi ha aprovats. VilaWeb.cat: Als amics de la Fatarella.(Article d'opinió de Lluís Salvadó, secretari d'organització d'Esquerra a les Terres de l'Ebre) Autorització per a la central eòlica dels Pesells, a Horta (Ebredigital.com)

Per la llibertat de cinc presos polítics catalans

Lleida. Una desena de persones s'han concentrat aquest dissabte a la tarda a la plaça de la Catedral de la ciutat de Lleida per reclamar la llibertat de cinc presos catalans que es troben reclusos en diferents centres penitenciaris per motius polítics. Es tracta de Marina Bernadó, Diego Sánchez, Laura Riera, Zigor Larredonda i 'Lola' López. En l'acte, que se celebra cada any des de la seva detenció al voltant de dates nadalenques, s'ha demanat el seu reagrupament i la seva amnistia. Tarragona. Mig centenar de persones de diferents col·ectius independentistes han protagonitzat una marxa de torxes pel centre de Tarragona per demanar la llibertat de cinc 'presos polítics' catalans. Jordi Romeu, d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), ha explicat que l'acte ha de servir perquè la gent del carrer conegui que els Països Catalans també tenen presos polítics. Ha afirmat que aquesta situació és 'lògica' perquè 'si hi ha lluita, després hi ha repressió'. Romeu ha apuntat que als cinc presos se'ls acusa de col·aboració amb banda armada.

La Plataforma per la Llengua apel·la a la responsabilitat dels empresaris per fer més joguines en català

La Plataforma per la Llengua reclama que les empreses fabricants de joguines, vídeos i videojocs destinats al públic infantil, estiguin etiquetats i amb les instruccions en català. El portaveu de l'entitat, Tais Bastida, ha apuntat: 'Hem d'apel·lar a la responsabilitat dels empresaris', ja que el sector de les joguines està encara molt endarrerit en aquest aspecte, respecte d'altres, fet que considera una 'situació anòmala'. De fet, aquest és un dels objectius de la quarta edició de la Festa per la Joguina en Català, una jornada lúdica i reivindicativa que s'ha celebrat aquest dissabte al Passeig de Sant Joan de Barcelona i que s'organitza sempre amb l'arribada del Nadal i els Reis Mags d'Orient.

Ridao reclama 'una implicació efectiva' de l'estat en la projecció de la llengua i la cultura catalanes

El portaveu parlamentari d'Esquerra i cap de llista al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, ha reclamat aquest matí 'una implicació efectiva' de l'estat en la projecció de la llengua i la cultura catalanes, desenvolupant un pla de pluralitat cultural i lingüística'. Ridao ha demanat al govern espanyol que reconegui la unitat de la llengua catalana i faci efectiu el reconeixement de l'oficialitat del català a l'administració de l'estat, però també als òrgans constitucionals. Per altra banda, Ridao ha demanat al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que convoqui la comissió bilateral Estat-Generalitat abans de dissoldre les Corts Generals i ha afegit que la reunió haurà de tenir 'uns continguts precisos pendents com la gestió l'Aeroport del Prat o fins i tot la proposta de fer efectiu el traspàs de Rodalies de Renfe'.

L'Ajuntament de Flix sol·licitarà al PUOSC un projecte de millora energètica per adequar-se a la llei de contaminació lumínica

L'Ajuntament de Flix ha fet públiques les actuacions que té previst sol·licitar al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al proper quinquenni 2008-2012. En total, es tracta de quatre actuacions el pressupost de les quals ascendeix a més d'un milió d'euros. D'entre aquestes previsions, la més important és la renovació de la xarxa elèctrica i l'enllumenat del municipi, a la qual es destinarà la meitat del pressupost previst. Des del consistori s'ha explicat que amb aquestes millores es vol col·laborar en l'estalvi energètic i adequar-se a la Llei de Contaminació Lumínica.

La "grossa de Nadal" tampoc mos vol !!!

la Rifa 241207 CATr

La loteria a Espanya va arribar de la mà de Carlos III que la va importar d'una tradició de Nàpols.

El primer sorteig es va fer el 10 de desembre de 1763. La loteria moderna, tal com la coneixem, va néixer a Cadis en 1811, per iniciativa de Ciriaco González Carvajal per aportar fons a la Hisenda Pública que es va quedar ressentida per la Guerra de la Independència. Concebuda com "un mitjà d'augmentar els ingressos de l'erari públic sense derrama dels contribuents", té lloc a Cadis el primer sorteig el 4 de març de 1812. El 28 de febrer de 1814 se celebra el primer sorteig a Madrid, des de llavors seu de la Loteria Nacional.

Madrid, malgrat no ser una de les Comunitats Autònomes que més gasta en el sorteig, ha estat la que més vegades, amb diferència, ha resultat premiada amb la Grossa de Nadal, seguida d'Andalusia, Catalunya i País Valencià.

En aquest mapa tenim els cops que ha tocat la Grossa de Nadal a cada província. Catalunya, com no podia ser d'altra manera, és la comunitat que més aporta en aquesta rifa, tot i que en proporció no ha estat prou afavorida. Els catalans hem gastat 476 milions d'euros i n'hem recuperat en premis 260. Ni amb aquest joc hi sortim guanyant. I així, any rera any. Si deixéssim de jugar-hi, ja veurieu com de seguida traurien allò de què som gasius. No jugar-hi és un altre acte de sobirania. I de Tarragona... sense comentaris.