lo carrer del riu

lo carrer del riu

08 de febrer, 2009

Barça 3 - Sporting 1

Puyal 080209 El Barça segueix vivint en el seu particular món feliç, sumant victòries en cada partit que juga, com ha passat aquesta tarda davant l'Sporting de Gijón. L'equip blaugrana ha derrotat el conjunt asturià per 3-1 en una gran demostració de superioritat, gràcies al virtuosisme d'Iniesta, la potència d'Alves i els gols d'Etoo. L'equip de Pep Guardiola ha ofert una actuació plena de detalls de qualitat contra un rival que no ha tingut arguments, ni ofensius ni defensius, per frenar el corró blaugrana, que ha sumat la seva desena victòria consecutiva. El dia en què Quini ha tornat circumstancialment a la banqueta del Camp Nou, per la sanció de l'entrenador Manolo Preciado, Etoo l'ha homenatjat i ha marcat dos gols que hauria firmat el Brujo, el pitxitxi etern, un davanter que va triomfar al Barça amb 31 anys complerts. El Barça ha sortit disposat a acabar el partit per KO i l'Sporting amb un llast psicològic, fet que s'ha repetit durant uns quants partits aquesta temporada al Camp Nou, on els visitants semblen sortir del túnel de vestidors amb un 1-0. Guardiola havia avisat la vigília que preveia un bon partit, intuïa que els jugadors de l'Sporting no jugarien replegats. La realitat ha estat una altra, l'Sporting ho va intentat, però sense la pilota és difícil jugar i avui la tripleta de centrecampistes, tots ells jugadors del planter (Sergio Busquets, Iniesta i Xavi), ha ofert un recital de joc de precisió. Els blaugranes no han tingut dificultats per treure la pilota controlada des d'enrere, on havien d'iniciar les accions Puyol i Cáceres, perquè els dos centrals a penes s'han complicat davant d'un Sporting que no podia arriscar en excés. Si a la superioritat en el joc s'hi afegeix l'efectivitat en atac, especialment en el primer temps, el Barça es converteix en un conjunt insuperable. Avui Henry no l'ha encertat de primer moment, en un remat que ha tret Lafuente en el minut 12, però Etoo no ha fallat en les dues següents. En la primera aproximació de l'Sporting, ha arribat l'1-0 del Barça. Els blaugranes han convertit un córner del rival en una lliçó de futbol al contraatac. Iniesta ha recollit la pilota, ha recorregut 70 metres, ha esperat la incorporació d'Henry per l'esquerra, el francès l'hi ha donat d'entrada a Etoo i el camerunès ha definit sense oposició en el minut 24. Sense possibilitat de solució, l'Sporting no trobava respostes davant el futbol de toc dels locals i amb el pas dels minuts, el punta de l'Sporting, David Barral, es confonia entre els migcampistes blaugranes. Tan bon punt Messi ha començat a col·laborar amb Alves, els arguments del Barça s'han multiplicat. Xavi també ha començat a aparèixer, Busquets ha tornat a brillar i Iniesta els ha eclipsat a tots amb el seu futbol fàcil en uns minuts en què els de Guardiola han controlat absolutament la situació. La solvència d'Etoo ha quedat demostrada en la segona pilota que ha tocat. S'ha associat amb Messi, s'ha plantat davant Gerard Autet, ha retallat a prop de l'àrea petita i ha batut Lafuente en el minut 40 per al 2-0. En el segon temps, Messi ha sortit disposat a guanyar en protagonisme, però l'argentí avui no estava gaire fi. Etoo ha servit en una jugada resolta per la defensa i no l'ha encertat en l'un contra un davant Lafuente. El Barça ha convertit el partit, durant molts minuts, en un rondo sense fi. L'Sporting, tancat al darrere, en tenia prou de contenir les escomeses dels locals, però els de Guardiola no concretaven les seves jugades. No obstant, Dani Alves en una acció en què ha combinat anticipació i potència ha marcat el 3-0 i ha reclamat l'aplaudiment dels aficionats al més pur estil torero. El brasiler ha recuperat, ha retallat un defensa i ha batut el meta. La festa no ha estat completa, perquè en la següent jugada l'Sporting ha marcat el 3-1 en un xut de Kike Mateo, després d'un rebuig de córner. El Barça hauria pogut tancar el partit amb un remat d'Etoo al pal i un altre d'Henry, desviat, després de dos grans centres d'Alves, però la producció dels blaugranes s'ha aturat. La victòria permet als de Guardiola seguir amb quatre partits de marge sobre el segon i oferint una sensació d'insultant superioritat. Els seus números ho diuen tot: el Barça viu en el seu món, feliç. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Prats de Molló homenatja els exiliats republicans

La Magrana i l'Ajuntament de Prats de Molló van presentar ahir el llibre 'El document de Prats' en un acte d'homenatge als exiliats republicans que van creuar la frontera fa setanta anys, quan les tropes franquistes van ocupar el Principat. El llibre recull el testimoni dels habitants de Prats de Molló, que es van organitzar per ajudar els centenars de milers d'exiliats, un document redactat per Thomas Faitg que encara es conservava a l'Ajuntament. Thomas Faitg va ser present a l'acte d'ahir, juntament amb el periodista Josep Maria Sòria i l'escriptor Llibert Tarragó, autor del pròleg del llibre i fill d'exiliats. Faitg, de 87 anys, va recordar algunes de les vivències d'aquells primers dies d'exili i es mostrà agraït per l'interès per la història entre la joventut: 'Em fa plaer que vulguin saber què va passar llavors i em preguntin coses. Sempre que preguntin els respondré'. 'El document de Prats' recull l'informe que el consistori va redactar al final de l'hivern del 39 per deixar constància del pas pel poble d'entre 90.000 i 100.000 persones. Segons Llibert Tarragó, el llibre creix amb un estil que voldria ser administratiu però no ho aconsegueix perquè 'la mà que el va escriure també va portar lliteres i va donar mantes i llet'. Coincidint amb l'acte de presentació del llibre, l'associació Prats Endavant va organitzar algunes activitats per a recordar el setantè aniversari de la retirada. Es va fer una caminada des del Coll d'Ares fins al poble i s'inaugurà una exposició commemorativa.

'L'ametller florit' i altres poemes, a la tomba de Joan Maragall

Cada segon diumenge de febrer, familiars i admiradors del poeta Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) s'apleguen davant la seva tomba, al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona, per llegir poemes seus i retre-li homenatge. Ho fan des que el 1924 es va plantar un ametller al costat de la tomba, en record del poema 'L'ametller florit'.

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard bandera blanca,
dies ha que t’he delit,
ets la pau que s’anuncia
entre sol, núvols i vent,
no ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria. (J. Maragall)

Més de deu mil persones reivindiquen la cultura del foc a Berga

Més de 10.000 persones van respondre ahir a la crida feta per la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i els organitzadors de la Patum i van aplegar-se a Berga per reivindicar la preservació de la cultura del foc, un dels símbols dels Països Catalans. La convocatòria per demanar que una directiva europea –que regula la seguretat de la utilització del material pirotècnic– s’adapti a les festes tradicionals catalanes per tal que no es perdin, va ser tan espectacular que Berga va quedar petita. Desenes d’autocars i de cotxes particulars van col·lapsar els accessos a la localitat i unes 450 colles de diables i bèsties van intentar encabir-se pels seus carrers. La realitat va ser que quan la festa (els actes programats amb antelació) ja estava a punt d’acabar-se, passades les vuit del vespre, moltes colles encara no havien ni pogut entrar a la plaça de Sant Pere, seu i emblema de la Patum. Durant la diada es va llegir un manifest que apressava el ministeri d’Indústria perquè faci d’una vegada una transposició de la llei europea beneficiosa per a la cultura dels Països Catalans. El plat fort de la jornada va ser l’actuació de les colles infantils de diables i bèsties i, sobretot, l’actuació de la Patum infantil. Els infants van ser protagonistes d’una festa reivindicativa que va pretendre, precisament, vetllar perquè en un futur puguin continuar participant en les festes amb foc. VilaWeb/ElPunt: Catalunya exigeix «respecte» pel foc

3.500 milions, el deute de l'Estat en infraestructures a Catalunya

Tres mil cinc-cents milions d’euros. Aquesta és la quantitat que falta perquè l’Estat arribi als nivells d’inversió a Catalunya que preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut. Una bossa de diners virtual perquè, passats tres anys de l’aprovació dels primers pressupostos sota el nou text estatutari, Catalunya encara no ha vist ni un cèntim en projectes concrets. L’Estatut planteja que durant set anys –el període 2007-2013– la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya en relació amb el producte interior brut de l’Estat, actualment un 18,72%. Els diners que no arribin a aquesta xifra els hauria de compensar l’Estat a través de la creació d’un fons de rescat de peatges o a la construcció d’autovies alternatives a les vies de pagament. Lluny de complir-ho, en els últims tres pressupostos presentats pel ministre d’Economia, Pedro Solbes, les xifres no han arribat als nivells exigits per la legalitat. En total, per aquest concepte s’han perdut 2.313 milions. És a dir, diners que l’Estat ni tan sols va arribar a pressupostar. A aquesta xifra, a més a més, cal sumar-hi els diners que s’han pressupostat i no s’han gastat. La vella trampa del ministeri de Foment de pressupostar i no executar. A la bossa de 2.313 milions, doncs, cal sumar-hi 500 milions no liquidats en els pressupostos del 2007 i 746 milions del 2008. Aquesta xifra, però, només és una aproximació, ja que encara no s’han fet públiques les dades oficials de liquidació dels comptes públics de l’exercici 2008. En tot cas, però, cal tenir en compte que la mitjana d’execució dels pressupostos per part de Foment –que realitza la major part de les infraestructures– a Catalunya no arriba al 80% de mitjana en els últims deu anys. Malgrat que fa només uns dies la ministra de Foment presumia que les inversions es complien en un 99%, diferents especialistes consideren que és difícil que, almenys a Catalunya, s’assoleixi una xifra tan alta. Cal tenir en compte que la licitació d’obres el 2008 va caure un 21% respecte al 2007 i, per tant, és difícil que s’acabin fent obres per un valor superior al 80% del pressupost.