lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 de novembre, 2008

Recreativo de Huelva 0 - Barça 2

Puyal 161108 El Barça ha fet avui un altre pas endavant amb un triomf a Huelva mentre que els seus rivals cauen com mosques. Tot un gest d'un equip que no està ni per perdre el temps ni per regalar res, i que ha obert la primera bretxa a la Lliga. Poca cosa --tres punts sobre el Vila-real i cinc sobre el Madrid i el Sevilla--, però, en el fons, el Barça sembla estar ara mateix molt més lluny que tots els altres. Ningú està a la seva altura. I ningú sembla capaç de seguir el seu ritme, a imatge del que passa amb la seva estrella, Leo Messi. Ningú és capaç d'aturar-lo. I la pregunta és: ¿Qui ho pot fer? El Barça no para. Després del 5-0 a l'Almeria, La Gazzetta dello Sport va saludar l'equip de Guardiola amb una elegant etiqueta: "La novena simfonia". La llegenda va avui que ni pintada. La ratxa de victòries es va truncar contra el Basilea (1-1), però a la Lliga persisteix. I avui s'ha complert la novena consecutiva. Dos gols (Messi i Keita), tres pals i una altra exhibició de joc i d'actitud. Des del principi fins al final. En un d'aquells escenaris on tantes altres vegades el Barça ha sortit a jugar amb les mans a les butxaques i se n'ha anat amb les butxaques buides. El Barça va de rècord en rècord. És el segon màxim golejador de la història blaugrana, només superat pel Barça de Daucik (1950-51). Però aquest novè triomf en les primeres 11 jornades el situa davant de tots els altres. Se li acosta el Barça de César (1963-64), però amb les nou victòries va encaixar dues derrotes, per una de sola i un empat ara. Pep Guardiola sap el que es fa. S'ha passat la setmana collant els seus homes, temorós que l'equip es deixés anar, mirant el rellotge i la pissarra. I avui, tot ha estat en el seu punt. Gens de relaxació i el fruit de tanta feina, de tant vídeo, ha donat resultat. Messi, avesat a marcar gols sense preparatius, gols que inventa sobre la marxa, regat a regat, n'ha fet un de laboratori. Una gran metàfora del que és aquest Barça. Talent i dedicació. Màgia i treball. "El Barça guanyarà la Lliga, només cal veure'l", va pronosticar amb admiració el president del Recreativo, Francisco Mendoza. Joan Laporta, que ha acomiadat l'equip aplaudint-lo des de la llotja, dibuixava un somriure d'orella a orella. Com han canviat les coses. Però no oblida els dos anys de penitència amb què ell i l'equip van pagar els pecats. Ara, intenta posar el fre de mà, fins i tot a l'hora de jutjar la crisi del Reial Madrid. Lluny d'alegrar-se'n, s'ha mostrat exageradament conciliador. "No ens alegrem de les situacions difícils dels altres. Al revés, tant de bo ho superin", ha assegurat en un discurs que no firmarà ni un sol culer. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Els Minyons carreguen l'inèdit 3 de 9 amb folre i agulla en la seva Diada

La Diada de Minyons ha tornat a deixar petjada en la història dels castells, en un Raval de Montserrat ple, amb gran expectació pels castells anunciats, aquest diumenge, 16 de novembre ha vist com s’assolia per primera vegada un castell fins ara inèdit, el 3 de 9 amb folre i agulla. Els Minyons l’han encarat en primera ronda, amb bones sensacions pels assaigs fets aquesta setmana, i després de desmuntar una vegada el peu l’han tirat amunt, el castell s’ha carregat sobradament i ha donat la sensació que es podia haver descarregat també.

El pacte entre Saura i De la Vega sobre el finançament expira demà, sense resultats

El termini de tres mesos que es van concedir Joan Saura i la vice-presidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega per obtenir un pacte pel finançament expira demà, sense haver-se obtingut cap resultat. La direcció d'ICV debatrà demà quines mesures pren davant el que qualifiquen com 'un incompliment' . En virtut del pacte entre ICV i De la Vega, Rodríguez Zapatero no va haver de comparèixer al Congrés per donar explicacions.

El primer incompliment quan a la consecució d'un nou finançament va tenir lloc el 9 d'agost, data màxima fixada per govern espanyol i Generalitat. El nou model de finançament hauria d'haver entrat en vigor amb el nou any.

lo carrer del riu: Saura va pactar amb De la Vega en un hotel de Vilanova

lo carrer del riu: Jo ja em perdo: ICV diu ara que si Zapatero incompleix el termini de 3 mesos, bloquejaran els pressupostos de l'Estat

El català a la Franja de Ponent: Llengua "pròpia", però no "oficial"

El català no serà cooficial a la Franja de Ponent. El govern aragonès prepara una llei de llengües que rebaixa molt les expectatives de l'avantprojecte del 2001 i que finalment va quedar guardat en algun calaix. Aquell primer esborrany sí que preveia la cooficialitat del català i l'aragonès als territoris on es parlen aquestes llengües i en convivència amb el castellà. Aquesta darrera llengua serà l'única oficial, segons l'esborrany que prepara el govern d'Aragó.

Fa més de 25 anys que Aragó promet una llei de llengües, però cada vegada que se'n parla aixeca urticària a alguns, sobretot a plataformes anticatalanes.

Ara, però, el president Marcelino Iglesias vol aprovar-la aquesta legislatura, la seva darrera, en compliment de l'Estatut d'Aragó del 2006.

Per tant, la solució que la conselleria de Cultura i Educació d'Aragó proposa és definir el català i l'aragonès com a "llengües pròpies" o "històriques", res de cooficial, i mentre l'avantprojecte del 2001 establia l'àrea catalanoparlant a 112 municipis de la Franja, el nou projecte es limita a dir que un Consell Superior de Llengües, de nova creació, en delimitarà les zones d'ús.

L'única que defensa el català a Aragó és la Institució Cultural de la Franja de Ponent, una entitat aglutinadora de moltes altres repartides per tota la zona catalanoparlant que, tot i les pressions perquè callin i la manca d'ajuts, segueixen treballat perquè el català sigui reconegut a Aragó, com un patrimoni cultural propi.

Avui: Llengua "pròpia", però no "oficial"

El 2014 de Flandes

Flandes vol posar-se al mapa del món el 2014, aprofitant la commemoració del centenari de l'inici de la primera Guerra Mundial, un conflicte bèl·lic en què, segons la versió flamenca controvertida pels valons, els oficials francòfons van fer servir els soldats flamencs com a carn de canó. El seu govern ja prepara, a sis anys vista, el llançament d'un ambiciós pla diplomàtic i turístic internacional per exaltar la resistència flamenca, millorar la imatge internacional d'aquest nacionalisme –que molts encara lliguen al col·laboracionisme nazi– i presentar-se al món com un soci a tenir en compte. Als valons els ha faltat temps per acusar els seus veïns del nord de voler "apropiar-se de la Gran Guerra".