El català no serà cooficial a la Franja de Ponent. El govern aragonès prepara una llei de llengües que rebaixa molt les expectatives de l'avantprojecte del 2001 i que finalment va quedar guardat en algun calaix. Aquell primer esborrany sí que preveia la cooficialitat del català i l'aragonès als territoris on es parlen aquestes llengües i en convivència amb el castellà. Aquesta darrera llengua serà l'única oficial, segons l'esborrany que prepara el govern d'Aragó.
Fa més de 25 anys que Aragó promet una llei de llengües, però cada vegada que se'n parla aixeca urticària a alguns, sobretot a plataformes anticatalanes.
Ara, però, el president Marcelino Iglesias vol aprovar-la aquesta legislatura, la seva darrera, en compliment de l'Estatut d'Aragó del 2006.
Per tant, la solució que la conselleria de Cultura i Educació d'Aragó proposa és definir el català i l'aragonès com a "llengües pròpies" o "històriques", res de cooficial, i mentre l'avantprojecte del 2001 establia l'àrea catalanoparlant a 112 municipis de la Franja, el nou projecte es limita a dir que un Consell Superior de Llengües, de nova creació, en delimitarà les zones d'ús.
L'única que defensa el català a Aragó és la Institució Cultural de la Franja de Ponent, una entitat aglutinadora de moltes altres repartides per tota la zona catalanoparlant que, tot i les pressions perquè callin i la manca d'ajuts, segueixen treballat perquè el català sigui reconegut a Aragó, com un patrimoni cultural propi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada