lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 de desembre, 2008

Barça 2 - Madrit 0. Gràcies, Eto'o!!! Gràcies, Messi!!!

Puyal 131208 Ha tornat Casillas, però aquest Madrid és tan decrèpit que el porter no ha pogut salvar el seu equip. L'ha salvat, segurament, de la golejada, que s'ha començat a mastegar al tram final, quan no hi havia temps perquè es consumés. El meta ha endarrerit el gol blaugrana, parant fins i tot un penal a Samuel Etoo (m. 68), desbaratant dues oportunitats del camerunès i Messi poc després, però no ha arribat a temps de tapar el tercer remat d'Etoo ni ha tingut cames per impedir que Messi col·loqués la guinda, complert el temps reglamentari. Ha tornat Casillas, però la qüestió és que Etoo i Messi no se n'han anat mai. Per això el Madrid està a 12 punts i el Barça cavalca cap al títol, enderrocant el tercer gran rival. Sense encaixar tampoc cap gol, perquè Valdés, magnífic, ha pogut mantenir el zero a la seva porteria en dues esporàdiques arribades blanques. El Madrid ha consagrat la seva labor a defensar-se. Ho ha passat tan malament corrent darrere de la pilota, preocupant-se més d'entorpir el Barça que de construir alguna cosa, que al final s'ha ofegat quan ja arribava a terra. Veure el Madrid com un equip menor ha estat depriment. Fins i tot per als culers, que en el seu íntim masoquisme el desitgen lluitador. Encara que l'actitud dels blancs no fes més que reafirmar el seu sentiment d'inferioritat, encara que estigués a punt de sortir-se amb la seva, no ha estat un Madrid digne de la seva història ni del seu immediat passat. Ni digne de l'últim bicampió. Alguna cosa sí que s'ha de reconèixer als blancs. Tenien les idees clares. Eren només dues idees, tres com a màxim. Una: castigar Messi. En 12 minuts han comès tres entrades de targeta (Guti, Sneijder, Gago), però només l'han vist el quart infractor (Ramos) i el cinquè (Drenthe). La Puça s'ha passat mig partit adolorit, més pendent del turmell esquerre que de desbordar els adversaris. La segona idea: defensar-se. En els atacs del Barça, el davanter blanc més avançat no trepitjava ni tan sols el cercle central. Gago i Guti, els dos migcentres, s'han passat els 90 minuts perseguint Xavi i Gudjohnsen, respectivament. I la tercera, lligada a l'anterior: defensar-se tallant el ritme blaugrana, intens a l'inici, amb faltes i pèrdues de temps. Especialment brillant en aquesta faceta ha estat Casillas, que trigava a treure el que triguen el porter de l'Almeria, el Valladolid o el Benidorm quan vénen al Camp Nou. Tot plegat ha servit per contenir el Barça, al qual l'envaïa un punt d'ansietat, perquè no tenia la seva fluïdesa característica i perquè ha començat a molestar-se més amb l'àrbitre que amb l'equip rival. La inquietud s'ha reflectit en la precipitació de les seves accions. Com que no podia combinar en curt, primer ha intentat les internades individuals --Puyol, Touré i Abidal han arribat fins a l'àrea-- i després les passades llargues creuades, que exigien molta més precisió. Han augmentat els forats enrere, i el Madrid ha disposat de dues clares ocasions. Drenthe s'ha plantat davant Valdés, però s'ha estavellat contra el porter. Sense disposar de la destresa de Xavi en la direcció del joc, l'equip s'ha vist obligat que fossin Puyol i Touré els que pugessin la pilota. També Gudjohnsen. El resultat, evidentment, no ha estat el mateix. Més imprecisions i més pèrdues i moltes menys accions ofensives. Etoo no ha rematat fins a la segona meitat. Guardiola ha canviat els davanters de posició, sense que aquest fos el problema, buscant que la solució, el gol, arribés per la via individual. S'ha vist més Raúl, lluitant i corrent com un gregari. Però no cap a Valdés, sinó darrere de Márquez i Puyol. El Barça ha recuperat el pols amb Sergio Busquets, que ha aportat dinamisme a l'equip amb la seva força i la seva profunditat. El Madrid no estava preparat per a això. D'una aparició del jugador del planter ha nascut el penal que ha marrat Etoo. Casillas s'ha agegantat però ni tan sols el meta ha estat suficient per aguantar aquest Madrid. Ni tampoc per frenar el Barça. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges d'un partit d'infart

ERC vol revisar el pacte tripartit per blindar-se de Madrid

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha reiterat la necessitat d'una actualització del pacte d'Entesa un cop traspassat l'equador de la legislatura, no només per posar al dia els objectius del govern davant d'una situació de crisi econòmica, sinó com a conseqüència d'una "actitud hostil" de l'Estat vers al govern.

Segons el líder republicà, l'executiu català topa amb el govern espanyol no només en qüestions com el finançament, sinó també amb el traspàs de competències i amb altres elements que van més enllà de l'Estatut, com la reciprocitat entre Canal 9 i TV3, que avui es troba aturada per les permanents ordres de clausura i multes que la Generalitat valenciana imposa a Acció Cultural del País Valencià.

En relació amb el finançament, Puigcercós ha advertit del perill que allò que és "urgent" tapi les necessitats "reals" de Catalunya.

VilaWeb/ElPunt: Puigcercós reclama la revisió del pacte d'entesa per l'«actitud hostil» del govern espanyol

'Deu mil a Brussel·les' enregistra un vídeo de promoció

La iniciativa 'Deu mil a Brussel·les per l'autodeterminació' ha convocat tothom que vulgui a una reunió aquest matí per parlar del projecte: anar el 7 de març a Brussel·les per reivindicar la independència de Catalunya. Aquest matí també rodaran un vídeo promocional amb membres del moviment sobiranista i una setantena de voluntaris. La iniciativa va néixer arran de l'article 'Perplex, jo?', d'Enric Canela i dels comentaris dels seus lectors.

Amb aquesta iniciativa, volen aconseguir 'que l’autodeterminació de Catalunya figuri en l’agenda internacional i que els partits polítics nacionals es declarin oficialment a favor de la independència i la incloguin en el seu programa. Més encara, que es comprometin a treballar per aconseguir-ho.'

Avui: 'Deu Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació' vol que el Parlament defensi un estat propi a la UE

Montserrat commemora el quarantè aniversari de la renovació de la Flama de la Llengua

Les entitats excursionistes de Catalunya que cada tercer cap de setmana de febrer renoven la Flama de la Llengua, ubicada a l'atri de la basílica de Montserrat, commemoren avui el quarantè aniversari de l'efemèride. Assistiran a una missa conventual i a l'acte de presentació d'un llibre que recull els quaranta anys de la festa, presidit per l'abat, Josep M. Soler, i pel president de la Federació d'Entitats Excursionistes (FEEC), Anton Fontdevila.

La flama s'encén davant la tomba de Pompeu Fabra a finals de gener a Prada (el Conflent) i arriba a Montserrat el tercer diumenge de febrer, duta per membres d'algun grup excursionista de la FEEC.

La iniciativa va sorgir el 1968, durant el franquisme, quan una comissió d'entitats excursionistes va commemorar el centenari del naixement de Pompeu Fabra. Davant la seva tomba, la seva filla, Carola Fabra, va encendre una flama que va arribar al monestir de Montserrat en una setmana, després de 121 relleus, per camins de muntanya. Des de llavors, està permanentment encesa en una llàntia votiva instal·lada a l'atri de la basílica, que duu la llegenda 'Flama de la Llengua Catalana. L'encengué la fe, la porta l'esforç, la manté la voluntat d'un poble'.

Isabel-Clara Simó: Sí a la immersió!

La idea era aquesta: salvar una llengua moribunda, perquè així ho volien els seus parlants (he assistit a un munt d'enquestes), i, alhora, procurar per tots els mitjans que, davant l'allau d'immigració de l'interior de l'Estat, no es produïssin guetos; és a dir, anar cap a la integració (que no vol dir assimilació). I per a això calia la immersió lingüística. Els mateixos immigrants deien sí al català amb entusiasme; la prova és que, quan van començar les eleccions lliures, les zones immigratòries van votar, lògicament, immigrats, i els ajuntaments del cinturó de Barcelona estan regits quasi del tot per immigrats; doncs bé, aquests consistoris han fet tot el possible per afavorir el català. Però una minoria espanyolista (les urnes han estat contundents) fa molt de soroll i ens diuen "nazis" (marededeusenyor! aquests que sempre tenen el mot nazi a la boca és que el porten clavat a foc al fons del cor) i no paren de dir que "imposem" el català i que les famílies no poden triar; haurien de pensar, si no és demanar massa: en quin país els pares poden triar la llengua de l'escola? Malgrat tantes campanyes i tants diners esmerçats, a quantes famílies han convençut contra el català? ¿Recorden que la llengua espanyola és obligatòria, és a dir, imposada, sense dret a rèplica? Doncs ara el Consell d'Europa ens ha donat la raó i amb escreix; llegir-ne l'informe és emocionant: desmunta el tòpic del bilingüisme, que fa riure els sociolingüistes (bilingües ho són les persones, no els pobles), i aplaudeix la immersió fins i tot més enllà de com l'apliquem. I com que s'ha acabat l'època de l'autarquia franquista i pertanyem a la Unió Europea, com a mínim hauríem d'escoltar-ho, no?