Puyal 131208
Ha tornat Casillas, però aquest Madrid és tan decrèpit que el porter no ha pogut salvar el seu equip. L'ha salvat, segurament, de la golejada, que s'ha començat a mastegar al tram final, quan no hi havia temps perquè es consumés. El meta ha endarrerit el gol blaugrana, parant fins i tot un penal a Samuel Etoo (m. 68), desbaratant dues oportunitats del camerunès i Messi poc després, però no ha arribat a temps de tapar el tercer remat d'Etoo ni ha tingut cames per impedir que Messi col·loqués la guinda, complert el temps reglamentari.
Ha tornat Casillas, però la qüestió és que Etoo i Messi no se n'han anat mai. Per això el Madrid està a 12 punts i el Barça cavalca cap al títol, enderrocant el tercer gran rival. Sense encaixar tampoc cap gol, perquè Valdés, magnífic, ha pogut mantenir el zero a la seva porteria en dues esporàdiques arribades blanques. El Madrid ha consagrat la seva labor a defensar-se. Ho ha passat tan malament corrent darrere de la pilota, preocupant-se més d'entorpir el Barça que de construir alguna cosa, que al final s'ha ofegat quan ja arribava a terra.
Veure el Madrid com un equip menor ha estat depriment. Fins i tot per als culers, que en el seu íntim masoquisme el desitgen lluitador. Encara que l'actitud dels blancs no fes més que reafirmar el seu sentiment d'inferioritat, encara que estigués a punt de sortir-se amb la seva, no ha estat un Madrid digne de la seva història ni del seu immediat passat. Ni digne de l'últim bicampió. Alguna cosa sí que s'ha de reconèixer als blancs. Tenien les idees clares.
Eren només dues idees, tres com a màxim. Una: castigar Messi. En 12 minuts han comès tres entrades de targeta (Guti, Sneijder, Gago), però només l'han vist el quart infractor (Ramos) i el cinquè (Drenthe). La Puça s'ha passat mig partit adolorit, més pendent del turmell esquerre que de desbordar els adversaris.
La segona idea: defensar-se. En els atacs del Barça, el davanter blanc més avançat no trepitjava ni tan sols el cercle central. Gago i Guti, els dos migcentres, s'han passat els 90 minuts perseguint Xavi i Gudjohnsen, respectivament.
I la tercera, lligada a l'anterior: defensar-se tallant el ritme blaugrana, intens a l'inici, amb faltes i pèrdues de temps. Especialment brillant en aquesta faceta ha estat Casillas, que trigava a treure el que triguen el porter de l'Almeria, el Valladolid o el Benidorm quan vénen al Camp Nou.
Tot plegat ha servit per contenir el Barça, al qual l'envaïa un punt d'ansietat, perquè no tenia la seva fluïdesa característica i perquè ha començat a molestar-se més amb l'àrbitre que amb l'equip rival. La inquietud s'ha reflectit en la precipitació de les seves accions. Com que no podia combinar en curt, primer ha intentat les internades individuals --Puyol, Touré i Abidal han arribat fins a l'àrea-- i després les passades llargues creuades, que exigien molta més precisió. Han augmentat els forats enrere, i el Madrid ha disposat de dues clares ocasions. Drenthe s'ha plantat davant Valdés, però s'ha estavellat contra el porter.
Sense disposar de la destresa de Xavi en la direcció del joc, l'equip s'ha vist obligat que fossin Puyol i Touré els que pugessin la pilota. També Gudjohnsen. El resultat, evidentment, no ha estat el mateix. Més imprecisions i més pèrdues i moltes menys accions ofensives. Etoo no ha rematat fins a la segona meitat.
Guardiola ha canviat els davanters de posició, sense que aquest fos el problema, buscant que la solució, el gol, arribés per la via individual. S'ha vist més Raúl, lluitant i corrent com un gregari. Però no cap a Valdés, sinó darrere de Márquez i Puyol.
El Barça ha recuperat el pols amb Sergio Busquets, que ha aportat dinamisme a l'equip amb la seva força i la seva profunditat. El Madrid no estava preparat per a això. D'una aparició del jugador del planter ha nascut el penal que ha marrat Etoo. Casillas s'ha agegantat però ni tan sols el meta ha estat suficient per aguantar aquest Madrid. Ni tampoc per frenar el Barça.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges d'un partit d'infart
Puyal 131208
Ha tornat Casillas, però la qüestió és que Etoo i Messi no se n'han anat mai. Per això el Madrid està a 12 punts i el Barça cavalca cap al títol, enderrocant el tercer gran rival. Sense encaixar tampoc cap gol, perquè Valdés, magnífic, ha pogut mantenir el zero a la seva porteria en dues esporàdiques arribades blanques. El Madrid ha consagrat la seva labor a defensar-se. Ho ha passat tan malament corrent darrere de la pilota, preocupant-se més d'entorpir el Barça que de construir alguna cosa, que al final s'ha ofegat quan ja arribava a terra.
Veure el Madrid com un equip menor ha estat depriment. Fins i tot per als culers, que en el seu íntim masoquisme el desitgen lluitador. Encara que l'actitud dels blancs no fes més que reafirmar el seu sentiment d'inferioritat, encara que estigués a punt de sortir-se amb la seva, no ha estat un Madrid digne de la seva història ni del seu immediat passat. Ni digne de l'últim bicampió. Alguna cosa sí que s'ha de reconèixer als blancs. Tenien les idees clares.
Eren només dues idees, tres com a màxim. Una: castigar Messi. En 12 minuts han comès tres entrades de targeta (Guti, Sneijder, Gago), però només l'han vist el quart infractor (Ramos) i el cinquè (Drenthe). La Puça s'ha passat mig partit adolorit, més pendent del turmell esquerre que de desbordar els adversaris.
La segona idea: defensar-se. En els atacs del Barça, el davanter blanc més avançat no trepitjava ni tan sols el cercle central. Gago i Guti, els dos migcentres, s'han passat els 90 minuts perseguint Xavi i Gudjohnsen, respectivament.
I la tercera, lligada a l'anterior: defensar-se tallant el ritme blaugrana, intens a l'inici, amb faltes i pèrdues de temps. Especialment brillant en aquesta faceta ha estat Casillas, que trigava a treure el que triguen el porter de l'Almeria, el Valladolid o el Benidorm quan vénen al Camp Nou.
Tot plegat ha servit per contenir el Barça, al qual l'envaïa un punt d'ansietat, perquè no tenia la seva fluïdesa característica i perquè ha començat a molestar-se més amb l'àrbitre que amb l'equip rival. La inquietud s'ha reflectit en la precipitació de les seves accions. Com que no podia combinar en curt, primer ha intentat les internades individuals --Puyol, Touré i Abidal han arribat fins a l'àrea-- i després les passades llargues creuades, que exigien molta més precisió. Han augmentat els forats enrere, i el Madrid ha disposat de dues clares ocasions. Drenthe s'ha plantat davant Valdés, però s'ha estavellat contra el porter.
Sense disposar de la destresa de Xavi en la direcció del joc, l'equip s'ha vist obligat que fossin Puyol i Touré els que pugessin la pilota. També Gudjohnsen. El resultat, evidentment, no ha estat el mateix. Més imprecisions i més pèrdues i moltes menys accions ofensives. Etoo no ha rematat fins a la segona meitat.
Guardiola ha canviat els davanters de posició, sense que aquest fos el problema, buscant que la solució, el gol, arribés per la via individual. S'ha vist més Raúl, lluitant i corrent com un gregari. Però no cap a Valdés, sinó darrere de Márquez i Puyol.
El Barça ha recuperat el pols amb Sergio Busquets, que ha aportat dinamisme a l'equip amb la seva força i la seva profunditat. El Madrid no estava preparat per a això. D'una aparició del jugador del planter ha nascut el penal que ha marrat Etoo. Casillas s'ha agegantat però ni tan sols el meta ha estat suficient per aguantar aquest Madrid. Ni tampoc per frenar el Barça.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges d'un partit d'infart
