lo carrer del riu

lo carrer del riu

15 de setembre, 2009

Puigcercós diu que per convocar referèndums "no s'ha de demanar permís" i que aquest "va ser l'error d'Ibarretxe"

Joan Puigcercós ERC 150909 RAC1

En una entrevista a RAC1, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha dit que l'exlehendakari basc va voler fer una consulta, “una proclamació unilateral”, que era un dret i en tenia l'estructura administrativa, i ha criticat que al final fes marxa enrere.

A Puigcercós se li ha preguntat com veuria una única candidatura independentista per a les properes eleccions al Parlament català. Per una banda, ha respost que hi estaria d'acord sempre que “es tingués l'objectiu molt clar i es tingués clar què es va a fer”. “A les portes d'una sentència del Tribunal Constitucional i al final d'un procés com és el projecte autonomista, tinc les portes obertes”, ha recalcat.

És aquí que ha tornat a parlar de l'exlehendakari dient que va articular un front comú per a la consulta que va guanyar i després es va fer enrere. L'error, segons Puigcercós, va ser que va voler mantenir el front i un front sense causa té elements nocius per a un país, “divideix el poble”. “Quan hi ha una causa, el front és legítim; no hi ha res pitjor per a un país que un front sense causa”, ha reafirmat.

El batlle de Berga confirma que l'ajuntament donarà suport demà a la convocatòria d'una consulta sobre la independència

El pròxim ajuntament que aprovarà una moció de suport a la convocatòria d'una consulta popular sobre la independència de Catalunya serà el de Berga. Demà al vespre el ple aprovarà la moció presentada per la CUP, a la qual s'ha afegit l'esmena que la consulta l'haurà de convocar una entitat privada. Tots els grups municipals (CiU, CUP i ERC) hi votaran a favor, tret del PSC. 'Hem de donar l'oportunitat que la gent es pronunciï sobre si vol la independència', ha declarat a VilaWeb el batlle de Berga, el convergent Juli Gendrau.

'No ens podem oposar de cap de les maneres a una iniciativa d'aquesta mena. Expressar l'opinió, i més sobre un tema com aquest, no fa cap mena de mal', ha explicat. Gendrau ha parlat sobre l'experiència d'Arenys de Munt; ha elogiat el paper institucional que ha tingut el batlle, Carles Móra. 'Perquè ha fet que la consulta fos una festa i no pas una mena de reivindicació extremista, tal com algú ho havia volgut vendre'.

Juli Gendrau admet que hi ha unes quantes entitats berguedanes que s'han interessat a convocar la consulta, sobre la qual encara no hi ha cap data prevista. El batlle ha dit que estava obert a parlar amb els representants municipals d'altres poblacions per acordar que totes les consultes es puguin convocar un mateix dia.

Els batlles interessats a fer una consulta per la independència es reuniran el 3 d'octubre

La plataforma Decidim.cat ha convocat per al 3 d'octubre una gran reunió de batlles perquè debatin l'estratègia per a convocar noves consultes municipals sobre la independència de Catalunya, com la d'Arenys de Munt. Ho ha confirmat el portaveu de l'entitat, Jordi Fàbrega, que ha desmentit que la data dels referèndums fos el 6 de desembre, com s'ha fet córrer. 'La data encara s'ha de de decidir i segurament n'hi haurà més d'una', ha dit.

Fàbrega, que és el batlle de Sant Pere de Torelló (Osona), delegat del govern a la Catalunya Central i president de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM), ha explicat que molts ajuntaments volien fer la consulta 'com més aviat, millor' i que la cosa més probable era que s'organitzessin per grups i que, en la reunió, que és oberta a tots els batlles interessats, s'establissin dues dates o tres per a fer els referèndums abans de final d'any.

De moment, hi ha una seixantena d'ajuntaments que s'han adreçat a Decidim.cat per informar-se sobre la manera de convocar un referèndum, però Fàbrega ha fet observar que la xifra era provisional. 'Podria haver-n'hi molts més perquè, per exemple, sabem que a Osona i al Bages ja hi ha més d'una desena de consistoris per comarca que no s'han comptat, però que tenen intenció d'informar-se sobre la manera de fer el referèndum.' Fàbrega, això sí, ha demanat 'màxima seriositat i rigor' per tal de fer aquest procés ordenadament i de la manera més formal possible.

Maragall i Pujol donen suport a una ILP per aconseguir que TV3 es pugui veure al País Valencià

Els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera són alguns dels representants polítics i socials que donen suport a una iniciativa legislativa popular (ILP) que es presentarà al Congrés, impulsada per Acció Cultural del País Valencià, per crear una televisió sense fronteres i aconseguir que les televisions autonòmiques es puguin veure a totes les comunitats que comparteixen una mateixa llengua.

El projecte de llei, d'àmbit estatal, que promulga aquesta ILP té per objectiu garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques fetes totalment o majoritàriament en les llengües incloses en l'àmbit de protecció de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a les altres comunitats autònomes amb les quals comparteixen llengua.

El principal objectiu d'aquesta iniciativa és evitar situacions com la que es dóna amb TV3 a València, on s'han tancat els repetidors de la cadena catalana.

El projecte de llei es presentarà davant la mesa del Congrés i a partir d'aleshores els impulsors de la iniciativa hauran de reunir un mínim de 500.000 signatures a l'Estat en un màxim de nou mesos.

Amnistia Internacional demana a l'Estat espanyol que acabi amb el règim de detenció amb incomunicació

Creuen que la falta de transparència pot utilitzar-se per ocultar violacions dels drets humans Amnistia Internacional ha fet públic un informe en què demana a l'Estat espanyol que acabi amb el règim d'incomunicació que aplica a les detencions relacionades amb el terrorisme. En l'informe Espanya: Sortir de les ombres. És hora de posar fi a la detenció en règim d'incomunicació consideren que és 'inadmissible' que actualment a l'Estat espanyol una persona desaparegui durant dies 'empassada per un forat negre' sigui quin sigui el motiu de la seva detenció. A més, recorden que aquesta manca de transparència pot utilitzar-se per a 'ocultar violacions de drets humans' i que l'Estat espanyol manté un dels règims de detenció més estrictes d'Europa.