lo carrer del riu

lo carrer del riu

30 de novembre, 2007

"Fins quan hem de ser tractats com esclaus?"

López Tena recorda Prim.

El vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, ha escrit un article d'opinió al diari Público adreçat directament a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. López Tena pregunta si "s'han pogut creure que els catalans tenen la condició del gos que llepa la mà que el castiga. Si això han cregut, s'equivoquen; la condició dels catalans és la del tigre que esbossina al que el maltracta. Fins quan hem de mossegar els frens? Fins quan hem de ser tractats com esclaus? Som o no som espanyols?, deien tots. Ministres d'Espanya: els catalans són o no són espanyols? Són els nostres colons o són els nostres esclaus? Si no els voleu com espanyols, aneu-vos-en d'allí, deixeu-los, que per res no us necessiten; però si essent espanyols els voleu esclaus, si voleu continuar la política de Felip V, d'ominosa memòria, sigui en bona hora, i sigui per complet; amarreu-los-hi el ganivet a la taula com va fer aquell rei; tanqueu-los en un cercle de bronze; i si no n'hi ha prou, sigui Catalunya talada i destruïda i sembrada de sal com la ciutat maleïda, perquè així i només així doblegareu la nostra espinada; perquè així, només així, vencereu la nostra altivesa; així i només així domareu la nostra feresa.»

"Així parlava el General Prim al 1851 al Congrés. Des de llavors, ni Espanya ha tingut força suficient per a destruir Catalunya, ni aquesta per a transformar Espanya. Un empat perpetu i granític, sentenciava Gaziel, però des de l'any 2000 Espanya perd: ja no pot ser la Birmània d'Europa, així que no conta amb la violència armada; ja no té moneda, així que Catalunya no depèn del mercat espanyol; ja només li queden les Magdalenes Álvarez i els Aznares, de provada incompetència. Si amb nosaltres no va poder Franco, van a poder aquests?. Manifestació demà", conclou Tena.

EL FET NACIONAL CATALÀ A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA

Ridao fa una crida als militants del PSC, UGT i CCOO a participar en la manifestació de dissabte

Anima a acudir-hi a autonomistes, independentistes, federalistes, d'esquerres o de dretes

El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha fet aquest divendres una crida als militants i simpatitzants del PSC, i als afiliats d'UGT i de CCOO a participar el dissabte a Barcelona a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Ridao ha mostrat la seva confiança en què hi participin 'al marge de l'actitud de les seves cúpules, que sembla que depenen més del dictat de Madrid'. En contra de les crítiques que han titllat de polititzada la protesta, el dirigent republicà ha assegurat que 'el que està en joc és el model de benestar, no és un model polític'.

El dirigent ha animat els ciutadans a acudir a la protesta, ja siguin autonomistes, independentistes, federalistes, d'esquerres o de dretes a sortir al carrer amb 'l'objectiu', ha explicat, 'd'expressar la indignació de Catalunya davant el maltractament del que ha estat objecte durant molts anys per part dels diferents governs espanyols en matèria d'infraestructures'. Ridao també ha apuntat que la manifestació busca 'criticar alguns serveis públics ferroviaris i reclamar el dret a decidir sobre qüestions que afecten el dia a dia com el model de mobilitat o d'infraestructures'. 'Tothom ha d'anar al carrer', ha sentenciat, abans de fer aquesta crida als militants del PSC, UGT i CCOO.

Catalunya i Flandes cooperaran en política exterior i celebraran unes jornades de cultura catalana a Brussel·les

El vicepresident català tornarà a Brussel·les al juny, quan l'acord entrarà en una "segona fase" Catalunya i Flandes signaran el febrer de 2008 un acord bilateral de cooperació en política exterior. Així ho han anunciat el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el president de Flandes, Kris Peeters, que aquest dijous s'han reunit a Brussel·les. El govern català i el flamenc coordinaran la seva acció exterior en organismes internacionals com la Unesco i la seva participació en projectes d'ajuda al desenvolupament i col·laboraran en altres àmbits d'interès comú, com les polítiques d'immigració. Carod i Peeters també han avançat que Brussel·les acollirà al juny unes jornades culturals catalanes.

València torna a reclamar l'aigua de l'Ebre de cara a les generals de març

La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia que l'amenaça no s'ha allunyat mai del territori i fa una crida a la mobilització La precampanya de les eleccions generals ha tornat a posar en primer pla el transvasament de l'Ebre. El PP valencià n'ha fet una arma electoral contra la candidata socialista a la comunitat, Maria Teresa Fernández de la Vega, que com a vicepresidenta del Govern central va signar el decret de derogació del transvasament, l'any 2004.

Les Corts Valencianes han aprovat aquesta setmana , amb els únics vots favorables dels populars, una proposició no de llei en què demanen l'anul·lació d'aquell decret i, per tant, la recuperació d'un projecte que consideren essencial per a les necessitats hídriques del Llevant.

El text aprovat rebutja, al mateix temps, el «pla massiu» d'implantació de dessalinitzadores que du a terme el Ministeri de Medi Ambient per fer front a aquest dèficit hídric.

Per al portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, aquesta ofensiva dels populars respon a una estratègia de precampanya per calibrar el rèdit electoral que en poden obtenir. «Amb tot, la gent de les Terres de l'Ebre ens hem de preocupar perquè l'aigua torna a ser motiu de confrontació i de debat a Aragó, València i Castella-la Manxa. Nosaltres no hem d'abaixar la guàrdia i hem de dir-hi també la nostra», afirma.

Però Tomàs també adverteix que l'amenaça del transvasament no s'ha allunyat mai de l'Ebre. «Potser ja no ens enfrontem a un gran transvasament, però sí a diversos de petits, com són els regadius inclosos a l'annex 2 del Pla Hidrològic Nacional».

Des de la PDE s'ha fet una crida a la mobilització. «Els territoris que demanen l'aigua del riu han de saber que no restarem impassibles», afirma Tomàs.

Un dirigent històric del PSC se suma a la manifestació

Sobrequès 301107 RAC1 El director del Museu d'Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha confirmat la seva assistència a la manifestació de dissabte. En una entrevista a RAC1, Sobrequés ha declarat que "em sembla que és evident que les coses estan arribant massa lluny". L'exdiputat ha volgut deixar clar que "no em refereixo només al tema de Rodalies, o de la Renfe...tot això és important però no és el més important".

Sobrequés ha denunciat la dificultat de les relacions entre Espanya i Catalunya. "El regateig és permanent, el finançament és migrat, i en definitiva, no hi ha una estima per Catalunya per part dels governs dels últims anys a Madrid", ha afirmat Jaume Sobrequés. Respecte a la manifestació ha volgut puntualitzar que "la immensa majoria de la gent que anirà a la manifestació, hi anirà perquè volem una Catalunya independent.

La navegació fluvial i els castells de Miravet i Móra d'Ebre augmenten les visites turístiques durant el 2007

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha elaborat una anàlisi de l'ocupació turística a la comarca dels mesos de juliol, agost i setembre d'aquest any 2007. L'estudi conclou que els principals atractius turístics de la comarca, com són els castells de Miravet i Móra d'Ebre i la navegació fluvial, s'han incrementat de forma considerable respecte el 2006. També ha augmentat el número de pernoctacions a la comarca en un 42,62%. Amb les dades recollides als punts d'informació turística comarcals, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha comprovat que la majoria de les consultes han estat fetes per turistes i visitants que pertanyen al segment familiar i procedents en primer lloc de Barcelona, de la demarcació de Tarragona, de França i del Regne Unit. La majoria de turistes han visitat la comarca de pas o per un dia.

L'Ajuntament de la Fatarella iniciarà el tràmit per convocar una nova consulta popular sobre la instal·lació de centrals eòliques

Els vots dels grups de CiU i UPTA al ple de l'Ajuntament de la Fatarella han aconseguit tirar endavant la convocatòria d'una nova consulta popular a la població sobre la necessitat d'instal·lar centrals eòliques al municipi. Tot i el vot contrari d'ERC, l'alcaldessa, la republicana Carme Pelejà, haurà ara d'iniciar els tràmits legals per organitzar la convocatòria. De fet, el consistori de la Fatarella ja va efectuar una consulta en aquest mateix sentit el passat 2001, amb un pronunciament favorable a la instal·lació. El ple d'aquest dijous a la nit va aprovar una moció de la UPTA de suport a una moratòria en la instal·lació de centrals eòliques a la Terra Alta, amb els mateixos suports. En canvi, la moció d'ERC per aturar la 'massificació eòlica' a la comarca i la petició d'un estudi al departament de Salut sobre els efectes dels camps electromagnètics generats per les grans línies elèctriques van ser aprovats per unanimitat de tots els grups.

El conseller Tresserras afirma que disposen de la documentació que demostra la 'legitimitat' de les obres del Museu de Lleida

Tresserras 291107 RAC1 El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha defensat 'la legitimitat' de les obres d'art del Museu de Lleida, que ha estat inaugurat oficialment aquest divendres. Tresserras ha afegit que l'adquisició de les peces d'art va ser un "exemple de bones pràctiques" i que disposen de la documentació que ho demostra.

El titular de Cultura ha assegurat que disposen del dietari del bisbe Josep Messeguer on s'especifica l'origen i la propietat de totes les peces d'art en litigi. A més, ha insistit que volen compartir l'art amb Aragó sense "incomodar ningú". El titular de Cultura ha fet aquestes declaracions en el discurs de l'acte inaugural del Museu de Lleida.

Web del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

29 de novembre, 2007

La Plataforma pel Dret a Decidir estableix que els polítics vagin a la cua de la manifestació de l'1-D

Mònica Sabata 281107 CATr La Plataforma pel dret a decidir ha decidit estructurar la manifestació del pròxim 1 de desembre a Barcelona en tres blocs diferents, de manera que els polítics aniran a la cua de la concentració per deixar la capçalera a membres del món intel•lectual, social i cultural i els portaveus de les entitats socials i la segona franja als membres d'aquestes entitats i tots els ciutadans. Així ho ha explicat aquest dijous el portaveu de la plataforma, Gerard Fernández, per deixar clar que es tracta d'una manifestació “de la societat civil” i “per a la societat civil”, tot i les adhesions de partits polítics, com ERC, ICV i CiU.

Els representants de la Plataforma pel dret a decidir, entre els que destacaven Conrad Son, Joel Joan, Victor Alexandre, Pep Riera o Agustí Colomines, han fet aquest matí a la plaça Catalunya una última crida a la societat catalana per assistir a la concentració que començarà aquest dissabte a les cinc de la tarda a la mateixa plaça per reclamar més autogestió. Les reclamacions concretes d'aquest acte són exigir el traspàs de la xarxa de transport i infraestructures a la Generalitat i prioritzar les obres de serveis i mobilitat basats en el ferrocarril i el tramvia tant a l'àrea metropolitana com al conjunt del territori.

La plataforma també reclama la publicació de les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol per conèixer la diferència entre les aportacions i les inversions i que la Generalitat passi a recaptar i gestionar tots els impostos dels catalans. Tot i fugir de fer previsions i després de l'èxit de la convocatòria del febrer passat, el portaveu de la plataforma, Gerard Fernández, espera que la manifestació torni a mobilitzar la societat de forma massiva i explica que s'hi ha adherit 180 entitats i 40 formacions polítiques del territori i hi ha uns 150 autocars contractats per desplaçar a Barcelona catalans d'arreu. El portaveu ha explicat que serà una “manifestació d'autogestió” perquè es demanarà als assistents una col·laboració econòmica per finançar les despeses d'aquest acte, a través de la compra d'uns mocadors grocs amb les quatre barres.

El govern valencià edificarà sobre 26.000 republicans executats

El govern valencià edificarà sobre 'la fossa de 26', on es troben soterrats 26.000 republicans assassinats, després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia. La fossa és vista per molta gent com un dels símbols paradigmàtics de la repressió franquista. A més prohibeixen al Fòrum de la Memòria accedir als arxius.

El fòrum per la Memòria Històrica lamenta que "la mateixa setmana que es tramitava la Llei sobre la Memòria Històrica, el TSJ valencià ha fallat en favor de l'Ajuntament de València, autoritzant-lo a edificar sobre les fosses de València, on hi ha soterrats més de 26.000 republicans assassinats". "Les fosses de València no són un acte de revenja fruit dels primers moments de la repressió postguerra, sinó l’expressió d’una veritable indústria d’extermini de ciutadans i ciutadanes republicans, planificat i realitzat amb execucions massives quotidianes, que es van perllongar durant més de 6 anys. Per la seva magnitud i planificació política són totalment comparables amb els camps d’extermini nazis".

De la mateixa manera recorden que "al cementiri de València no hi ha només gent de València, sinó gent de Madrid i del centre de la Península que les darreres setmanes de la guerra va fugir de l’exèrcit franquista amb la intenció d’exil•liar-se, però que va acabar atrapada a València. Per tant no hauria de ser una qüestió d’interès local, sinó un cas d’interès estatal i internacional. Prova d’això és l’interès demostrat pel Consell d’Europa. La magnitud del crim que es vol tornar a soterrar amb el projecte de l’Ajuntament de València només és comparable amb el silenci que totes les institucions han guardat fins ara respecte al que possiblement és el cas més paradigmàtic de la repressió franquista".

La ministra de Foment 'val' 64 milions d'euros

Pel suport del PNB i del BNG

Ajudar la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, és un acte caritatiu recompensat. El PNB i el BNG ho han pogut comprovar aquests últims dies. El partit de Josu Jon Imaz ha estat gratificat amb una mica més de 13 milions, mentre que el Bloque Nacionalista Galego s'ha vist recompensat amb una trobada amb Zapatero a la Moncloa on el seu líder, Anxo Quintana, anunciarà el desbloqueig de les transferències pendents a la Xunta de Galícia, principalment la de tràfic, així com l'aportació, per part del Govern, de 51 milions.

L'acord amb els nacionalistes bascos es va materialitzar el mateix matí de la votació (quan es decidia la reprovació de la ministra). Aquest pacte es traduirà en diverses esmenes en els pressupostos que ara s'estan debatent al Senat. El PNB ho ha negat tot al Congrés.

Montilla: "CiU va anar contra els interessos del catalans mentre era al govern"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha carregat, en una entrevista amb Mònica Terribas, contra els governs de CiU com a "responsables dels problemes d'infraestructures que pateix avui Catalunya".

"Després de 23 anys d'un govern nacionalista -ha afegit- queda més que demostrat que no s'ha invertit tot el que s'hauria d'haver fet i que hem de negociar un nou sistema de finançament després que el 2001 Artur Mas negociés un sistema de finançament amb vocació de permanència".

D'aquesta manera, el president del govern català ha responsabilitzat a CiU de no haver estat "suficientment exigent amb els governs centrals perquè s'invertís més a Catalunya".

28 de novembre, 2007

Un informe del BBVA, xifra el saldo català amb l'estat en 6.934 milions negatius anuals

La Fundació BBVA ha donat a conèixer un estudi sobre les balances fiscals a l'estat espanyol en el període 1991-2005 i que situen Catalunya com el segon territori de l'estat que més aporta i menys rep, per darrere de Madrid, una situació que es manté invariable independentment dels canvis de govern.

Segons les dades, Catalunya té un dèficit de 6.934 milions anuals, per darrere de Madrid, que en té 12.304, tot i que a aquesta comunitat no li imputen les inversions dels organismes de l'estat que, segons els autors, beneficien el conjunt dels ciutadans espanyols.

Per càpita, cada català aporta netament a l'estat 1.094 euros anuals, i en relació al PIB, el saldo negatiu de Catalunya és del 5,20%.

El PNB i el BNG van votar en contra de reprovar Álvarez a canvi d'inversions

El PSOE va aconseguir ahir que el Congrés dels Diputats rebutgés tan sols per tres vots de diferència (170-173) la reprovació que ICV havia presentat conta la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i per fer-ho possible va comptar amb el suport de dues formacions que, en altres votacions semblants, havien mantingut una postura d'abstenció.

El vot negatiu dels set diputats del PNB i dels dos del BNG van permetre tombar la primera recusació contra una ministra d'aquesta legislatura, però segons s'ha donat a conèixer aquest dimecres, el canvi de criteri d'aquestes dues formacions respon a acords assolits en el marc de la negociació dels pressupostos i traspàs de competències.

Álvarez: 'Jo seguiré fent coses, i vostès aguantaran les coses que faig'

Maleni 291107 RAC1 La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha manifestat aquest dimecres que agraeix el "suport" que la cambra baixa li va dispensar en rebutjar per tan sols tres vots de diferència (173-170) la moció de reprovació que li havia presentat ICV. Álvarez, que aquest dimarts, en acabar la votació, va celebrar la victòria prop del Congrés, ha acusat els grups de l'oposició de dir "tonteries" i d'estar "obsessionats" que ella "se'n vagi", però "jo seguiré fent coses, i vostès aguantaran les coses que faig".

El diputat d'ERC Joan Tardà li ha recordat que els catalans estan "farts" que "res funcioni" i de "tan maltractament". Quan tenia ús de la paraula, Tardà ha canviat d'idioma i, en català, ha fet una crida a la participació a la manifestació de l'1 de desembre pel dret a decidir, mentre els seus diputats han desplegat cartells de la convocatòria.

Puigcercós anuncia que la Fundació Josep Irla treballa en un estudi sobre les balances fiscals

"Es demostrarà que Catalunya surt perjudicada i es necessita un canvi". El conseller de Governació i Administracions Públiques assegura que donarà a conèixer els resultats de l'estudi en les properes setmanes. La Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, ha iniciat un estudi sobre les balances fiscals que servirà com a posicionament d'aquesta formació en el si del govern català i com a base per a la negociació del nou model de finançament autonòmic.

En una conferència, el secretari general d'ERC i conseller de Governació, Joan Puigcercós, ha assegurat que el dèficit fiscal de Catalunya respecte a la resta d'Espanya superarà aquest any els 22.000 milions d'euros, el que equival a uns 3.200 euros per habitant.

"ERC desitja que Catalunya tingui en el futur un model de finançament basat en el concert econòmic cooperatiu", semblant al de les comunitats de règim foral -el País Basc i Navarra-, ha afirmat Puigcercós.

La formació republicana presentarà les conclusions de l'estudi abans de l'inici de la campanya de les pròximes eleccions generals -previstes per al 9 de març de 2008- i n'explicarà els eixos en actes organitzats en diferents ciutats catalanes, segons ha detallat Puigcercós, abans de reconèixer que "el que té validesa" és el que publiqui el Ministeri d 'Economia sobre això.

"Si no sabem el que aportem i el que rebem, difícilment podem construir un model de finançament just", ha dit, en presència de gran part de la cúpula del seu partit, com el president del Parlament, Ernest Benach, el vicesecretari general de coordinació interna d'ERC, Xavier Vendrell, i el portaveu d'aquesta formació al Parlament, Joan Ridao.

L'últim estudi sobre les balances fiscals promogut per la Generalitat data de l'1 de febrer de 2005, quan un grup d'experts va fixar el dèficit fiscal de Catalunya respecte a la resta d'Espanya en el 7,6% del PIB entre 1986-2001.

Puigcercós ha exigit la publicació de les balances fiscals per part del Govern perquè "es demostraria que Catalunya surt perjudicada", una reivindicació compartida pel presentador de l'acte d'avui, el president de la patronal Foment del Treball, Joan Rosell, qui recentment va denunciar que Catalunya ha rebut un 28% menys d'inversió de l'Estat que Madrid entre els anys 1997 i 2007.

Pel que fa al guanyador de les pròximes eleccions generals, Puigcercós ha deixat clar que "sigui quina sigui la conjuntura, sempre serà desfavorable", ja que ni el millor escenari possible, amb un Govern del PSOE sense majoria absoluta i una Generalitat encapçalada pel PSC, "ha estat suficient" per solucionar els principals problemes de Catalunya.

27 de novembre, 2007

Olympique de Lió 2 - Barça 2

Puyal 271107 El Barça i l'Olympique de Lió han empatat a dos gols en el partit que han disputat a l'Estadi Gerland de la ciutat francesa. El marcador s'ha mogut per primer cop just als dos minuts d'iniciar el partit, gràcies a un gol d'Iniesta que ha avançat el conjunt blaugrana. Però l'avantatge ha durat ben poc, ja que cinc minuts després, Juninho ha marcat el gol de l'empat. Just al temps de descompte, l'entrenador blaugrana, Frank Rijkaard ha estat expulsat per protestar una targeta groga a Touré. Ja a la segona part, Messi ha transformat un penal al minut 58 i ha avançat el club blaugrana. L'arbitre italià Stefano Farina s'ha convertit en protagonista del matx per l'alt nombre de targetes que ha mostrat. Ronaldinho ha sortit finalment al camp, i al minut 70 Juninho ha igualat de penal el partit. La principal novetat del partit ha estat la pèrdua de titularitat de Ronaldinho que s'ha quedat a la banqueta. Cal recordar que el brasiler ja va ser baixa aquest cap de setmana per fatiga. Al seu lloc, Frank Rijkaard ha situat Andrés Iniesta, mentre que el jove Bojan ha sortit com a titular. Al Barça només li ha calgut brillar en moments puntuals davant l'Olympique de Lió per aconseguir el seu únic objectiu: puntuar i assolir la classificació matemàtica per als vuitens de final de la Lliga de Campions.

Solbes creu un "escàndol" difondre les balances fiscals

Jordi Pujol 291107 CATr L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha revelat durant la presentació del seu primer volum de memòries -en seguiran dues més- que el ministre d'Economia, Pedro Solbes, en un recent sopar privat a Barcelona, va reconèixer que les balances fiscals "no es poden publicar perquè seria un escàndol". "Un escàndol per a Catalunya i per a altres", ha afegit. A Pujol la informació li ha arribat "per tres persones diferents" i que li dóna "tota la credibilitat".

El govern reforça la figura del vice-president

El consell de govern ha aprovat avui el projecte de llei del president de la Generalitat i el Govern, que com a principal novetat reconeix la figura del vice-president, i li atorga més poders. Així les coses, Josep-Lluís Carod-Rovira, podrà convocar i presidir el Consell Tècnic, l'òrgan que porta el dia a dia de l'executiu. A més, Carod podrà nomenar vice-consellers dins de la seva àrea.

A més a més, amb la nova legislació, que ara haurà d'aprovar el parlament, el vice-president tindrà competències per coordinar les delegacions territorials de la Generalitat, i per suplir el president quan aquest no hi sigui.

La figura de vice-president té precedents històrics: l'any 1931 Joan Casanovas ho va ser en el govern de Francesc Macià.

El salari real dels catalans creix un 1,9% en 10 anys

Aquest és una de les dades més rellevants que aporta l'indicador laboral que elaboren l'empresa de contractació temporal Adecco i l'escola de negocis IESE.

Segons aquest percentatge, un cop descomptada la inflació, la capacitat de compra dels catalans és pràcticament la mateixa que la que teniem l'any 1997. El salari d'arreu de l'Estat ha pujat un 1,4% de mitjana.

Pel que fa a la productivitat, l'estudi assegura que la mitjana per treballador ha caigut un 5,6% des del 1997 a Catalunya.

Rosa Regàs va dimitir com a directora de la Biblioteca Nacional per una "bronca colèrica i injusta" del ministre de Cultura

Rosa Regàs 271107 RAC1 L'exdirectora de la Biblioteca Nacional ha explicat que va dimitir per tres raons. L'escriptora ha afirmat que va deixar el càrrec perquè el ministre li "va obligar a donar la notícia" dels robatoris en la BN a la premsa, el que li va semblar "una irresponsabilitat", i Molina li va propinar "una bronca d'un colèric i injust" que no "tenia per què aguantar". Si no hagués dimitit, "m'hagués tret", ha dit.

L'escriptora ha declarat també durant l'entrevista que des que el ministre de Cultura va prendre possessió del seu càrrec ha anat "carregant-se" tots els directors generals" i que "jo veia que a mi també em tocaria". Regàs ha deixat clar que mai més acceptarà un càrrec públic. "Vaig ser molt ingènua, vaig cometre un error. Tal vegada hauria d'haver-me fet del partit i, potser, m'hagués defensat més".

L'exdirectora de la Biblioteca Nacional va dimitir del càrrec el passat dia 27 d'agost al·legant "la total mancança de confiança" del ministre de Cultura, César Antonio Molina.

No al linxament de la Rosa Regàs !!!

Woody Allen no tornarà a rodar a Catalunya

El cineasta nord-americà Woody Allen no rodarà a Catalunya ni a Espanya les seves dues pel·lícules pendents amb la productora catalana Mediapro per les "pressions mesquines" que van envoltar el darrer rodatge del director a Barcelona, segons el president de la productora Jaume Roures. Roures assegura que un dels films es rodarà a San Francisco i que no està previst que es rodi cap escena ni a Barcelona ni a cap ciutat espanyola. El president de Mediapro lamenta les crítiques rebudes per la producció de Vicky Cristina Barcelona: "Hi ha una gran polèmica sobre unes teòriques ajudes a la nostra pel·lícula, que no ha existit. Teníem les mateixes ajudes que qualsevol altre film".

Woody Allen - Vicky Cristina Barcelona

Mas obre la porta a pactar amb el PP si retira el recurs contra l'Estatut abans de les eleccions

"Si el PP retira el recurs contra l'Estatut, significa que estem davant un nou PP, ja no seria el que coneixem". "No ens tanquem d'entrada cap porta. Veurem qui guanya aquestes eleccions a Espanya", ha explicat el president de CiU

26 de novembre, 2007

Concert solidari en suport als encausats per la crema de fotografies del rei

El proper dissabte 8 de desembre s'ha organitzat un concert solidari per recollir fons per sufragar les despeses del procés jurídic contra els encausats per cremar fotos del rei.

El concert serà a les 22h al Pavelló Municipal de Sarrià de Ter (Gironès) i comptarà amb l'actuació d'Obrint Pas, Banda Bassotti, Mesclat i Dj. Txus.

Obrint Pas

Rajoy: "A Espanya li sobra aigua"

El president del Partit Popular, Mariano Rajoy es nota que no coneix gaire Catalunya. Aquí patim una severa sequera i s’alerta que els pantans estan buits. Tot i això Rajoy, que sap que a Catalunya té la batalla perduda, ha dit que ‘a Espanya li sobra aigua, no en sobra gaire, però en sobra’. En un acte públic a Múrcia ha dit que que si guanya les eleccions generals del 2008 ‘hi haurà aigua per a tothom’. Ha promès, doncs, un nou acord sobre la distribució dels recursos hídrics de l'Estat, entre altres propostes electoralistes.

Bono diu que "abans de suportar amenaces separatistes, prefereixo un govern amb el PP"

L'exministre de defensa José Bono, conegut per les seves posicions obertament espanyolistes dintre el PSOE, no és gens partidari d'un hipotètic pacte de govern del seu partit amb els nacionalistes catalans o bascos després de les eleccions. Fins al punt que, segons ha declarat en una entrevista al diari La Razón, abans d'un pacte d'aquest estil i haver de "suportar cops i amenaces separatistes, prefereixo un enteniment amb el PP". -Bono ja no se'n deu recordar de quan els del PP el van colpejar a la Manifestació de l'Associació de Víctimes del Terrorisme.