lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 de setembre, 2007

Zapatero: Confio en Catalunya, i confio que uns serveis públics gestionats per la Generalitat funcionaran millor

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha afirmat avui durant la seva intervenció a la Festa de la Rosa, a la Pineda de Gavà, que “confío en Cataluña, y confío que unos servicios públicos gestionados per la Generalitá, des de la proximidaz, funcionaran mejor”. “Y estamos trabajando –ha afegit- para que Cataluña tenga unas infraestructuras de primera, sobretodo cuando culminemos la fuerte inversión que estamos haciendo”.

“El gobierno de España dará los pasos adecuados para invertir en los servicios públicos que Cataluña se merece: os compraremos un trenecito nuevo, el aeropuerto de los Lego's, el grande, y hasta unos caballitos".

Carretero afirma que refundar el catalanisme no porta enlloc i que l'única opció possible és marxar d'Espanya.

L'exconseller de la Generalitat i líder del corrent crític d'ERC Reagrupament.Cat, Joan Carretero, ha afirmat aquest dissabte a la nit, en referència al plantejament d'Artur Mas sobre refundar el catalanisme, que aquest projecte 'no porta enlloc' i que 'l'única opció possible és marxar d'Espanya perquè Catalunya tingui un estat propi'. Per Carretero, 'tots els esforços dels catalanistes han de ser per treballar per la independència de Catalunya'. El republicà ho ha dit en un sopar amb uns 125 militants d'ERC del Vallès Occidental per 'intercanviar impressions' sobre l'estratègia del partit i presentar-los la ponència alternativa que Reagrupament.Cat exposarà a la Conferència Nacional d'ERC el pròxim 20 d'octubre.

ERC veu coherent la decisió de Duran perquè l'espai natural de CiU és el centre-dreta.

Joan Ridao jutja la proposta de Mas d'erràtica, perquè li pot fer perdre aliats històrics com Unió. El portaveu d'ERC al Parlament i cap de llista al Congrés, Joan Ridao, ha considerat avui coherent la decisió del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, d'ajornar la seva designació com a candidat a les eleccions generals perquè l'espai natural de CiU és ocupar el centre-dreta i col·laborar amb l'Estat.

En declaracions a Europa Press, Ridao ha sostingut que d'aquesta manera, la maniobra de refundar el catalanisme -proposada pel president de CiU, Artur Mas- és erràtica, perque mentre plantejava fer una OPA a altres sectors polítics, aquesta li pot fer perdre aliats històrics com Unió.

La proposta de refundar el catalanisme ja no era creïble d'entrada, perquè no exposava l'horitzó cap al que es volia dirigir, ha indicat, alhora que ha assenyalat que ara la proposta perd aire perquè se n'adona que no es pot fer una casa més gran si tens bigues amb aluminosi.

Joan Ridao - Barcelona, 11 setembre 2007

30 anys de la mort de "La Callas"

Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulos (Nova York, 2 de desembre de 1923- París, 16 de setembre de 1977), més coneguda pel nom artístic de Maria Callas fou una gran soprano greco-nordamericana i és considerada com la més famosa cantant d'òpera del període de postguerra. La Callas combinava una impecable tècnica de bel canto amb un gran talent dramàtic, les quals coses la van fer la més famosa actriu cantant d'aquella època. Era extraordinàriament versàtil, car el seu repertori anava des de l'òpera seria clàssica, com La Vestale de Gaspare Spontini, fins a les òperes de Giuseppe Verdi, o Giacomo Puccini. Sembla ser que això va ser la causa de moltes crítiques per a la Callas, a la que els seus estudis de la coloratura li permetien cantar papers tant diferents.

El 16 de setembre de 1977 es va despertar a casa seva a París. Va desdejunar al llit, va eixir i va anar cap a la sala de bany. Tenia un dolor punxant al seu costat esquerra i es va desmaiar. Va ser posada una altre cop al llit i va beure un cafè fort. Quan no varen poder aconseguir ajuda mèdica, van reclamar la presencia del metge del majordom, que va sortir immediatament cap a la residència de Maria. Havia mort abans que hi arribés. El seu funeral va tenir lloc el 20 de setembre. El seu cos fou incinerat al cementiri parisenc de Père Lachaise, i les seves cendres llençades al mar Egeu a la costa grega, la primavera del 1979.

Maria Callas "O mio babbino caro" Paris, 1965

Viquipèdia: Maria Callas

Els Mossos ocupen Girona per una protesta independentista

Els manifestants van insultar Saura i l'Audiència pel cas de les fotos del Rei

Nombrosos veïns de la ciutat es van sumar a la marxa de forma espontània

La plaça del Vi de Girona ha conegut pocs desplegaments policials com el que es va veure ahir a la nit en aquest lloc del Barri Vell on s'ubica l'ajuntament de la ciutat. Els Mossos van estacionar una trentena de furgonetes a l'interior de la plaça i als carrers adjacents, en un dispositiu que va deixar més que sorpresos els nombrosos veïns que passejaven en la plàcida tarda de dissabte. El motiu: la manifestació convocada per una plataforma independentista per protestar contra la decisió de l'Audiència Nacional d'obrir diligències per la crema d'unes fotos del Rei dijous passat.

El desplegament de seguretat no va intimidar els convocants de la marxa, que a les vuit del vespre tocades van travessar el pont de pedra per dirigir-se a la plaça. Un primer cordó policial va intentar impedir- los-hi l'accés, però davant la insistència dels joves, els Mossos van acabar cedint i els van obrir el pas. Els manifestants es van dirigir cap a la seu de l'ajuntament corejant consignes contra la monarquia i contra els símbols de l'Estat. "Els catalans no tenim rei. Fora la bandera espanyola. Menys corones i menys furgones. Jo també cremo la Monarquia", van ser alguns dels eslògans més repetits de la marxa.

Al centenar de manifestants que en un primer moment van entrar a la plaça s'hi van sumar posteriorment altres joves que esperaven a l'interior. El nombre de congregats va anar en augment, i va superar les 400 persones a l'unir-s'hi de forma espontània nombrosos veïns de Girona, indignats per l'aparatós dispositiu dels Mossos i contraris també al caire que està prenent el cas de les fotos del Rei.

INDIGNACIÓ "Tanta policia recorda els anys 70. Des de l'època de Franco no havia vist res igual", comentava una dona acompanyada dels seus dos fills. Una altra dona li donava la raó i es preguntava: "¿Com s'ha arribat fins a aquest extrem per una tonteria com cremar unes fotos?".

Els manifestants, entre els quals hi havia simpatitzants de Maulets, CUP i d'altres col.lectius de l'esquerra independentista, van acabar la protesta amb la lectura d'un manifest en què van acusar l'Audiència Nacional d'atemptar contra la llibertat d'expressió i d'impulsar una estratègia repressiva contra el col.lectiu independentista català.

També van carregar amb duresa contra el conseller d'Interior, Joan Saura, a qui van acusar de "col.laborar" amb l'Audiència en aquesta persecució: "Serà coresponsable, una altra vegada, del processament de catalans per motius ideològics en un tribunal especial espanyol".

http://www.elperiodico.com