Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulos (Nova York, 2 de desembre de 1923- París, 16 de setembre de 1977), més coneguda pel nom artístic de Maria Callas fou una gran soprano greco-nordamericana i és considerada com la més famosa cantant d'òpera del període de postguerra.
La Callas combinava una impecable tècnica de bel canto amb un gran talent dramàtic, les quals coses la van fer la més famosa actriu cantant d'aquella època. Era extraordinàriament versàtil, car el seu repertori anava des de l'òpera seria clàssica, com La Vestale de Gaspare Spontini, fins a les òperes de Giuseppe Verdi, o Giacomo Puccini. Sembla ser que això va ser la causa de moltes crítiques per a la Callas, a la que els seus estudis de la coloratura li permetien cantar papers tant diferents.
El 16 de setembre de 1977 es va despertar a casa seva a París. Va desdejunar al llit, va eixir i va anar cap a la sala de bany. Tenia un dolor punxant al seu costat esquerra i es va desmaiar. Va ser posada una altre cop al llit i va beure un cafè fort. Quan no varen poder aconseguir ajuda mèdica, van reclamar la presencia del metge del majordom, que va sortir immediatament cap a la residència de Maria. Havia mort abans que hi arribés. El seu funeral va tenir lloc el 20 de setembre. El seu cos fou incinerat al cementiri parisenc de Père Lachaise, i les seves cendres llençades al mar Egeu a la costa grega, la primavera del 1979.
Maria Callas "O mio babbino caro" Paris, 1965
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada