lo carrer del riu

lo carrer del riu

06 de setembre, 2009

El conseller d'Economia troba a faltar la veu del PSC a Madrid

Antoni Castells PSC 060909 CATinfo

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha admès que troba a faltar una veu més "forta" del PSC a Madrid quan els socialistes catalans governen a Catalunya.

En declaracions a Catalunya Informació, Castells, protagonista de les negociacions amb el govern espanyol pel nou sistema de finançament, ha reconegut que hauria volgut un perfil més marcat del socialisme català a les institucions espanyoles: "Moltes vegades he trobat a faltar força de la veu del PSC a Madrid".

"Quan Catalunya negocia amb l'Estat i quan al govern de Catalunya hi ha el PSC com a partit central i té el president de la Generalitat, la veu del PSC a Madrid s'ha de fer sentir amb gran força. És fonamental. I ha de ser una veu que ha d'expressar-se sempre a favor dels interessos de Catalunya, en plena coincidència amb allò que defensa el govern de la Generalitat", ha afegit.

VilaWeb: Castells creu que l'estat espanyol no fa prou per sortir de la crisi econòmica

Avui: Castells dispara contra Zapatero mentre el president espanyol anuncia un altre increment de les pensions

L'advocat i diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà defensarà la legalitat de la consulta d'Arenys de Munt davant la jutgessa

L'advocat i diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà acompanyarà aquest dilluns l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, davant la jutgessa per defensar la legalitat de la consulta del dia 13. La jutgessa ha anul·lat l'acord de ple de suport a la convocatòria del referèndum independentista després d'estimar el recurs presentat per l'Advocacia General de l'Estat. Considera que l'Ajuntament 's'ha extralimitat en les competències' i ha faltat al principi de la 'lleialtat constitucional'. La magistrada ha convocat per demà al matí representants del consistori i l'advocat de l'Estat per escoltar les seves versions.

Salvador Milà ha explicat que esgrimirà arguments relacionats amb la 'llibertat ideològica' del consistori, a més que l'Ajuntament no organitza en cap cas la consulta, sinó que 'es limita' a cedir un espai a una entitat privada i a donar-hi suport a partir d'una votació majoritària del ple municipal, entre altres consideracions 'més polítiques'. De fet, el despatx d'advocats de l'exconseller –Milà Advocats- ja fa anys que assessora a l'Ajuntament d'Arenys de Munt en temes jurídics.

L'independentisme intel·ligent de Salmond

La llei per a la celebració d'un referèndum sobre la independència el 2010 és el plat fort de l'any polític a Escòcia. El primer ministre, Alex Salmond, va anunciar dijous que aquest any presentarà la llei al Parlament. Per tant, d'aquí a menys d'un any es podria celebrar una consulta sobre l'autodeterminació a Escòcia. Això sí, només si ho accepten els partits de l'oposició, ja que Salmond encapçala un govern en minoria.

Amb la voluntat de Salmond no n'hi ha prou, i és força probable que la celebració d'una consulta sobre la independència a Escòcia sigui rebutjada per l'oposició, que deu considerar que val més perdre la legitimitat democràtica que no pas Escòcia. Però tot plegat no seria necessàriament una derrota per a Salmond. Ja fa mesos que el primer ministre escocès insta intel·ligentment els partits unionistes a permetre el dret a decidir i a demanar el «no» en el referèndum. Salmond desplega molt bé el seu joc. Sap que sortirà reforçat de l'actitud negativa i obstruccionista de l'oposició, especialment tenint en compte que els ofereix totes les possibilitats per integrar-los en el debat. Fins i tot si se celebrés un referèndum i l'opció independentista no fos majoritària, la imatge de Salmond continuaria sent la d'un polític íntegre i fidel als seus ideals nacionals i democràtics. Amb el precedent del primer referèndum, podria intentar celebrar-ne d'altres més endavant sense gaires problemes, com ja passa al Quebec. Per a l'oposició, en canvi, tots els escenaris són especialment difícils. I això, sigui quin sigui l'estatus d'Escòcia d'aquí a dotze mesos, podria resultar tot un èxit a llarg termini per al nacionalisme d'Alex Salmond.

La plataforma acusa el govern de «castigar» Horta amb el parc dels Pesells

Ep, que aquí també en tenim de paisatge!!! La Plataforma en Defensa de la Terra Alta, en un comunicat, acusa el govern de la Generalitat de «castigar» Horta de Sant Joan amb la declaració d'interès general del parc eòlic dels Pesells. Segons la plataforma, el motiu del càstig és que l'alcalde d'Horta de Sant Joan denunciés que s'havien produït errors durant l'extinció de l'incendi del juliol, en què van morir cinc bombers i es van cremar més de 1.100 hectàrees del massís dels Ports. «És per això que acaben d'anunciar que el parc eòlic dels Pesells és d'interès públic, i que ja es poden obrir les portes a un procés d'expropiació massiu i de desintegració del teixit social del poble», afirmen. El col·lectiu també posa en dubte que els polítics que van visitar Horta per l'incendi ara tornin al poble per justificar per què el parc dels Pesells és d'interès públic. A més, la plataforma critica que el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt tinga «tot el suport institucional i mediàtic», mentre que la Generalitat va ignorar la consulta en què un 80% de la població d'Horta va rebutjar el projecte de l'empresa Orta Eòlica. La promotora preveu instal·lar a la serra dels Pesells 16 aerogeneradors, amb una potència de 49,6 megawatts.

Salvem l'Empordà inicia una recollida de signatures contra el projecte d'instal·lar 32 parcs eòlics a l'Alt Empordà

Salvem l'Empordà ha engegat una recollida de signatures en contra del projecte de Gamesa d'instal·lar en 32 municipis de l'Alt Empordà 64 aerogeneradors, de 184 metres d'alçada. Al seu entendre, el projecte, que té el vistiplau de la Generalitat, no només suposaria 'la destrucció de l'entorn paisatgístic' sinó que tindrien conseqüències negatives per l'agricultura i el turisme. La seva portaveu, Montse Pascual, ha denunciat que darrera aquest projecte, que l'ha qualificat de 'macro central eòlica', s'amaguen interessos econòmics ja que l'energia no serviria per ser consumida per la població de la comarca sinó que s'abocaria a la MAT. Des de l'entitat s'ha defensat la microgeneració descentralitzada.

Generalitat: 650 anys

La creació de la Generalitat de Catalunya data del desembre del 1359 quan, durant les Corts Catalanes convocades a Cervera pel rei Pere III de Catalunya i Aragó, dit el Cerimoniós. Es va crear com un òrgan permanent de les Corts i va nomenar el seu primer president, Berenguer de Cruïlles. Va néixer, doncs, de les antigues Corts Catalanes -formades pels tres estaments de poder de la societat medieval: el braç eclesiàstic, el militar i el reial-, una assemblea de representació parlamentària que compartia el poder amb el monarca, i va ser un dels primers òrgans d'aquesta mena a Europa. La Generalitat va anar guanyant pes polític fins que durant el segle XV es va convertir en la principal institució de govern del país, encarregada de vetllar que la monarquia i les autoritats reials respectessin les Constitucions i els altres drets de Catalunya. Consumada la derrota catalana a la Guerra de Successió espanyola, el Decret de Nova Planta del 1716 per al Principat del rei castellà Felip V va abolir la Generalitat i la resta d'institucions catalanes. El Principat va passar a ser governat per un capità general i una Reial Audiència, supeditats al Consell de Castella. Amb tot, com fa notar l'historiador Solé i Sabaté, en la consciència del poble va perviure "el record i el dret a l'autogovern arrabassat per la força de les armes", expressat en memorials, queixes i reivindicacions del fet català. Unes reivindicacions que des del foralisme o carlisme fins als corrents polítics i socials vuitcentistes -liberalisme, republicanisme, federalisme-, tot passant per la Renaixença, el catalanisme i el nacionalisme explícit del primer terç del segle XX reflectien una "voluntat d'autogovern permanent". Ja en l'actual període democràtic, la Generalitat es va restablir provisionalment el 29 de setembre de 1977, amb el retorn del president Josep Tarradellas de l'exili. Amb la promulgació de l'Estatut de 1979 i els primers comicis al Parlament el 20 de març de 1980, la Generalitat va tornar a quedar constituïda, sota la presidència de Jordi Pujol.

Concentració de suport a Núria Pòrtulas a Girona

Un centenar de persones van participar ahir a Girona a la concentració de suport a Núria Pórtulas i per denunciar la sentència del passat juliol que condemna la noia de Sarrià de Ter a dos anys i mig de presó per temptativa de col·laboració amb banda armada. Aquest mes es presentarà un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència 'que no es basa ni en proves ni arguments fonamentats, sinó en tergiversacions i manipulacions'.

Des del grup de suport a Pòrtulas segueixen denunciant el caràcter polític i criminalitzador d’aquest procés i en reclamen la seva absolució. Una altra de les convocatòries previstes és la manifestació, també davant la subdelegació del govern espanyol a Girona, el dissabte 19 de setembre.

Pòrtulas, de Sarrià de Ter, fou detinguda fa dos anys per ordre de l'Audiència espanyola a petició dels mossos d'esquadra, que li havien confiscat una llibreta amb informació sobre la campanya de suport a Juan Surroche, anarquista català pres a Itàlia, i ara ja absolt de pertinença a una organització armada: 'Acusen la Núria d'haver col·laborat amb una organització que, com s'ha provat, no existeix'.