Tots --bé, la majoria-- estem a favor de la reconciliació després d'una guerra i d'una dictadura cruels. La primera cosa que estranya, però, és que a Espanya la reconciliació encara no s'hagi produït 70 anys després del final de la guerra i 30 després de la dictadura. I ara, el president de la Conferència Episcopal, el cardenal Rouco Varela, proposa que oblidem. De fet, fins ara no s'havia oblidat però s'havia prohibit el record, la memòria. ¿Declara el senyor cardenal que és bo i virtuós continuar així, reprimint la memòria?
La recomanació resulta particularment estranya per raons teològiques: al capdavall, el nucli del cristianisme és "la memòria de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist". És això el que commemora constantment l'Església, en els seus sagraments i en les seves celebracions. La memòria, doncs, no deu ser pas dolenta. El que és dolent per als cristians és fer-la servir contra els altres, que és el que ha fet l'Església durant molt temps, quan convidava "a matar jueus" precisament en la celebració del Divendres Sant. Després d'aquella i d'altres experiències, l'Església ja hauria d'haver entès que la memòria no és incompatible amb el perdó, sinó ben al contrari: sense memòria no hi pot haver perdó, i si no, la pràctica de la confessió resultaria irrellevant.
Heus aquí que el senyor cardenal comet dos errors greus: l'un, teològic, perquè oblida el caràcter central de la memòria en la seva predicació; l'altre, pedagògic, perquè el que ell ha de fer és ajudar els creients no a oblidar --llavors no hi haurà perdó-- sinó justament a tenir memòria per arribar al perdó. La reconciliació no es fa amb l'oblit, sinó amb la veritat, amb el reconeixement de culpes, allà on siguin, de forma clara i conscient. Si la societat espanyola no està prou preparada, se l'ha de preparar. ¿No hauria de ser aquesta precisament una de les missions de l'Església espanyola?
I els bisbes catalans, ¿no hi diran res? Segurament que no, com gairebé sempre. I així li va al pobre evangeli. ¿Algú es pot estranyar que el catolicisme estigui en vies d'extinció?
Tots --bé, la majoria-- estem a favor de la reconciliació després d'una guerra i d'una dictadura cruels. La primera cosa que estranya, però, és que a Espanya la reconciliació encara no s'hagi produït 70 anys després del final de la guerra i 30 després de la dictadura. I ara, el president de la Conferència Episcopal, el cardenal Rouco Varela, proposa que oblidem. De fet, fins ara no s'havia oblidat però s'havia prohibit el record, la memòria. ¿Declara el senyor cardenal que és bo i virtuós continuar així, reprimint la memòria?
La recomanació resulta particularment estranya per raons teològiques: al capdavall, el nucli del cristianisme és "la memòria de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist". És això el que commemora constantment l'Església, en els seus sagraments i en les seves celebracions. La memòria, doncs, no deu ser pas dolenta. El que és dolent per als cristians és fer-la servir contra els altres, que és el que ha fet l'Església durant molt temps, quan convidava "a matar jueus" precisament en la celebració del Divendres Sant. Després d'aquella i d'altres experiències, l'Església ja hauria d'haver entès que la memòria no és incompatible amb el perdó, sinó ben al contrari: sense memòria no hi pot haver perdó, i si no, la pràctica de la confessió resultaria irrellevant.
Heus aquí que el senyor cardenal comet dos errors greus: l'un, teològic, perquè oblida el caràcter central de la memòria en la seva predicació; l'altre, pedagògic, perquè el que ell ha de fer és ajudar els creients no a oblidar --llavors no hi haurà perdó-- sinó justament a tenir memòria per arribar al perdó. La reconciliació no es fa amb l'oblit, sinó amb la veritat, amb el reconeixement de culpes, allà on siguin, de forma clara i conscient. Si la societat espanyola no està prou preparada, se l'ha de preparar. ¿No hauria de ser aquesta precisament una de les missions de l'Església espanyola?
I els bisbes catalans, ¿no hi diran res? Segurament que no, com gairebé sempre. I així li va al pobre evangeli. ¿Algú es pot estranyar que el catolicisme estigui en vies d'extinció?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada