Segons he pogut saber per L'Osservatore Romano, els confessors han fet un treball de camp sobre els pecats, i han observat que homes i dones pequen diferent. Diuen que el pecat més recurrent entre els homes és la luxúria, seguida per la gola, la mandra, la ira, la sobergueria, l'enveja i l'avarícia; en canvi el pecat predominant entre els dones és la sobergueria, i després ve l'enveja, la ira, la luxúria i la mandra. A més, la Santa Seu ha afirmat que als pecats tradicionals s'hi han d'afegir els pecats "moderns": la modificació genètica, els experiments amb persones, la contaminació ambiental, la possessió o venda de drogues, la injustícia social, produir pobresa i la cobdícia financera.
Em temo, però, que, des d'un punt de vista acadèmic les conclusions no són científiques, perquè l'univers de discurs sobre el qual actua l'estudi són els catòlics italians practicants, i deixa la resta del món amb horribles vicis no avaluats. També em temo que el subjectivisme del confessor influeix en els pecats confessats: si la primera cosa que li pregunten a un home és "quantes vegades", i la primera cosa que adverteixen a les dones és que obeeixin el marit (cosa que elles no fan, conclouen, per la seva sobergueria), les respostes varien en l'atribolat pecador que demana l'absolució. Ara bé, els pecats "moderns" no són a l'abast del gran públic. La cobdícia financera és ben lluny del paleta o del porter de finques, però vés a saber si, subliminalment, la Santa Seu està fent un avís als responsables de la Comunidad de Madrid i a la seva cap. O potser és un càstig de déunostresenyor a Francisco Camps per la contaminació lingüística de fer-se dir Francisco, per enveja dels forasters.
Segons he pogut saber per L'Osservatore Romano, els confessors han fet un treball de camp sobre els pecats, i han observat que homes i dones pequen diferent. Diuen que el pecat més recurrent entre els homes és la luxúria, seguida per la gola, la mandra, la ira, la sobergueria, l'enveja i l'avarícia; en canvi el pecat predominant entre els dones és la sobergueria, i després ve l'enveja, la ira, la luxúria i la mandra. A més, la Santa Seu ha afirmat que als pecats tradicionals s'hi han d'afegir els pecats "moderns": la modificació genètica, els experiments amb persones, la contaminació ambiental, la possessió o venda de drogues, la injustícia social, produir pobresa i la cobdícia financera.
Em temo, però, que, des d'un punt de vista acadèmic les conclusions no són científiques, perquè l'univers de discurs sobre el qual actua l'estudi són els catòlics italians practicants, i deixa la resta del món amb horribles vicis no avaluats. També em temo que el subjectivisme del confessor influeix en els pecats confessats: si la primera cosa que li pregunten a un home és "quantes vegades", i la primera cosa que adverteixen a les dones és que obeeixin el marit (cosa que elles no fan, conclouen, per la seva sobergueria), les respostes varien en l'atribolat pecador que demana l'absolució. Ara bé, els pecats "moderns" no són a l'abast del gran públic. La cobdícia financera és ben lluny del paleta o del porter de finques, però vés a saber si, subliminalment, la Santa Seu està fent un avís als responsables de la Comunidad de Madrid i a la seva cap. O potser és un càstig de déunostresenyor a Francisco Camps per la contaminació lingüística de fer-se dir Francisco, per enveja dels forasters.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada