01 d’abril, 2008
Schalke 0 - Barça 1
Puyal 010408
L'altre Barça, el que surt a passejar per Europa, respon, dissociat del que malviu a la Lliga. El que juga a la Champions buscant la salvació --la glòria-- camina amb pas ferm i ha col·locat un peu en les semifinals en una excel·lent actuació, aquesta vegada completa, encara que també patís, demostrant que alguna cosa, o molt, queda del campió de fa dos anys. Orgull, per exemple. I intel·ligència per reaccionar, corregint molts dels errors que col·lecciona en el torneig de Lliga.
A aquest equip d'estrelles li ha donat una empenta Bojan Krkic, sublim, esplendorós, refrescant, dels pocs que ensenya sempre la mateixa cara jugui on jugui. A casa, a Sevilla o a Gelsenkirchen, salvant el Barça amb els seus gols. Amb el cinquè en els cinc últims partits, però el primer a la Champions, cosa que li ha valgut per entrar en els llibres de la UEFA: és el segon més jove a anotar en la màxima competició europea. Una cosa que segurament hauria aconseguit abans si Rijkaard no li hagués impedit jugar davant el Celtic, en una decisió que sembla més incomprensible cada dia que passa.
Amb més o menys encert, tots han complert. Qui més, el meritori de la plantilla, Bojan. Valent davant tant de múscul, s'ha erigit en l'exemple a seguir. Si ell, amb 17 anys, torejava els defenses, demanava la pilota i feia el gol que pot ser decisiu, ningú es podia arronsar en una nit delicada. Bojan ha demostrat que és un futbolista de cap a peus encara que sigui un adolescent i que no necessita cap tipus de proteccionisme.
El 0-1 invita a pronosticar que el pas als quarts de final està encarrilat. Però hi ha un però. Dos precedents han de mantenir activada l'alerta davant la tornada de dimecres vinent. El Schalke es va carregar el Mallorca en la temporada 2001-02 vencent a Son Moix per 0-4 i va eliminar l'Espanyol (2005-06) per 0-3.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada