La realitat s'està menjant la teoria, amb unes queixalades com les dels ogres dels contes infantils. La reunió del G-20 serveix per constatar que el sistema capitalista no està en perill, però que s'ha de canviar de dalt a baix, contravenint un dels axiomes bàsics del pensament, que és el principi d'identitat; la gira d'Obama serveix per saber que el seu seguici està format per 500 persones i que el seu cotxe -indestructible- s'anomena Bèstia, perquè agafem por i tinguem constància visual de qui mana aquí. Els partits polítics espanyols -que són dos i només dos, veges tu què ens havíem pensat- no sols pensen el mateix i tenen programes idèntics, sinó que cometen els mateixos pecats, perquè de tant mirar de distanciar-se han acabat essent com dues gotes d'aigua. Els qui han jurat no reproduir-se, surten al carrer a dir què hem de fer els que sí que ens reproduïm, i a sobre, actuen contra una llei vigent de fa dècades.
L'Estatut català ha anat diluint-se als despatxos de Madrid, que deuen estar fets d'aiguarràs, i les solemnes sales jurídiques i polítiques, que deuen estar fetes d'acetona, i ja no en queda ni la pelleringa. Mentre els jerarques anuncien la solidesa dels bancs, una caixa ha caigut ofegada en maons i el forat el pagaré jo, i vostè que em llegeix, sense que als inics i ineficaços responsables els passi res de res. Les denúncies per corrupció a la costa valenciana desapareixen com fum. I per acabar-ho d'adobar el postfilofeixista Gianfranco Fini, aliat ara amb Berlusconi, ha fet un abrandat discurs contra la Màfia i ha dit que són mafiosos els que diuen "Doneu-nos el vot i nosaltres us donarem un lloc de treball", que és una frase que em sona molt. Moltíssim.
La realitat s'està menjant la teoria, amb unes queixalades com les dels ogres dels contes infantils. La reunió del G-20 serveix per constatar que el sistema capitalista no està en perill, però que s'ha de canviar de dalt a baix, contravenint un dels axiomes bàsics del pensament, que és el principi d'identitat; la gira d'Obama serveix per saber que el seu seguici està format per 500 persones i que el seu cotxe -indestructible- s'anomena Bèstia, perquè agafem por i tinguem constància visual de qui mana aquí. Els partits polítics espanyols -que són dos i només dos, veges tu què ens havíem pensat- no sols pensen el mateix i tenen programes idèntics, sinó que cometen els mateixos pecats, perquè de tant mirar de distanciar-se han acabat essent com dues gotes d'aigua. Els qui han jurat no reproduir-se, surten al carrer a dir què hem de fer els que sí que ens reproduïm, i a sobre, actuen contra una llei vigent de fa dècades.
L'Estatut català ha anat diluint-se als despatxos de Madrid, que deuen estar fets d'aiguarràs, i les solemnes sales jurídiques i polítiques, que deuen estar fetes d'acetona, i ja no en queda ni la pelleringa. Mentre els jerarques anuncien la solidesa dels bancs, una caixa ha caigut ofegada en maons i el forat el pagaré jo, i vostè que em llegeix, sense que als inics i ineficaços responsables els passi res de res. Les denúncies per corrupció a la costa valenciana desapareixen com fum. I per acabar-ho d'adobar el postfilofeixista Gianfranco Fini, aliat ara amb Berlusconi, ha fet un abrandat discurs contra la Màfia i ha dit que són mafiosos els que diuen "Doneu-nos el vot i nosaltres us donarem un lloc de treball", que és una frase que em sona molt. Moltíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada