Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
I no sabeu que l'amo, un modernista,
em volia succionar els mugrons
amb un giny infernal, cosa mai vista,
que em deixaria eixuta en pocs segons?
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Car jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet! (Pere Quart)
2 comentaris:
La colla de 4t A de l'IES Roquetes hem llegit el poema i l'hem comparat amb el de Joan Maragall. No hi ha color: ens ha agradat més aquest. La vaca suIssa és més animada, més real, amb més mala llet i amb més sentit de l'humor.
Però no acaba aquí la cosa, hi ha una crítica social a l'explotació laboral i un crit a la revolta i la rebel·lió.
A mi, fa bastants anys, també me'l van presentar així, comparant-lo amb la "vaca cega" d'en J.Maragall. Va ser tot un descobriment quan tenia, més o menys, la vostra edat.
Anys després, escoltant "La gallineta" d'en Lluís Llach, em va venir un somriure a la cara. Sabeu perquè?
lo llaguter
Publica un comentari a l'entrada