Amb motiu de l'inici dels actes de l'Any Joan Maragall, que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta i el centenari de la seva mort i atès que temps enrere vam publicar la "Vaca Suïssa" de Pere Quart en aquest bloc, publiquem "La vaca cega" amb l'ànim de contraposar dues cares d'aquesta Catalunya que ens ha tocat viure. Depèn de nosaltres la "vaca" que triem.
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua. (Joan Maragall)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada