Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
(Joan Salvat-Papasseit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada