Vicent Sanchis: El PP és com el salfumant

Si hi ha una marca negra en política catalana, es parla del PP. Després de l’experiència –ben amarga– de CiU durant la darrera legislatura de Jordi Pujol, els populars –ni que siguin “catalans”– espanten. Tot ho rovellen. Esquerra i Iniciativa no hi pactaran mai per convicció; el PSC, per estratègia, i Convergència i Unió, per escarment.

Tots els partits a Catalunya saben que un pacte amb el Partit Popular és un pecat polític que l’electorat castigarà amb les penes de l’infern. Dit això, també és cert que el PSC ha utilitzat durant anys el fantasma del PP per espantar els votants convergents. I que potser n’ha tret algun profit. Perquè en aquest país molta gent renega de la política però després compra elefant per bèstia grossa. El PP no pot pactar aquí amb ningú perquè tothom creu que el remei seria mil vegades pitjor que la malaltia. La malaltia és no sumar per governar i el remei no pot ser Rajoy. Per això l’oferta del president popular al PSC per governar a la basca és un parany. O una idiotada. El PSC ha pescat vots durant anys atacant el PP. A Euskadi el pacte ha estat possible després d’una dècada de festeig nacional com a conseqüència del pacte de Lizarra. I encara a mitges. A Catalunya la realitat encara és una altra. No s’hi valen les comparacions. Però, ben mirat, al PSC encara li passa poc. Ara sabrà com és de dur defensar-se contra el deliri.