He sentit el ministre Pedro Solbes que, gallardament, afirmava que mai consentiria que una empresa estrangera entrés a Repsol, més espanyola que les castanyoles, per apetitosa que fos l'oferta de la russa Gazprom, i ha afegit, traient pit, que Repsol continuarà sent "independent, privada i espanyola". Bravo, ministre, això és gallardia. Em sorprèn, però, la poca memòria de l'administració espanyola, perquè cal remuntar-se molt poc temps per recordar que Gas Natural, és a dir La Caixa, va fer una opa a Endesa, la primera elèctrica espanyola, i els cabells de tots els prohoms es van eriçar com si haguessin rebut una descàrrega elèctrica incontrolada.
El senyor Pizarro es va fer famós aleshores per la seva defensa d'Endesa contra els catalans, esgrimint un exemplar de la Constitució. De fet, Gas Natural va decidir retirar-se perquè, van declarar, "la companyia s'ha vist immersa en una irracional i llarga controvèrsia política, social i jurídica". En aquells moments, tots els cervells espanyols van decidir que era molt millor (?) l'oferta de l'alemanya E.ON i de la italiana Enel.
La satisfacció que s'hi respirava per haver derrotat els catalans era tal que vam sentir personatges com Esperanza Aguirre dient que no consentirien que Endesa caigués en mans estrangeres, considerant doncs Catalunya molt més estrangera que Alemanya o Itàlia. Doncs bé, ara continuen esgrimint l'espanyolitat, aquest cop no contra Catalunya sinó contra Rússia. Que n'estaria de content Franco!
Els odiats catalans, però, encara rumiem si som espanyols o no ho som; els espanyols, els espanyols autèntics, mai no ho han dubtat, i sempre han considerat que Catalunya és otra cosa.
He sentit el ministre Pedro Solbes que, gallardament, afirmava que mai consentiria que una empresa estrangera entrés a Repsol, més espanyola que les castanyoles, per apetitosa que fos l'oferta de la russa Gazprom, i ha afegit, traient pit, que Repsol continuarà sent "independent, privada i espanyola". Bravo, ministre, això és gallardia. Em sorprèn, però, la poca memòria de l'administració espanyola, perquè cal remuntar-se molt poc temps per recordar que Gas Natural, és a dir La Caixa, va fer una opa a Endesa, la primera elèctrica espanyola, i els cabells de tots els prohoms es van eriçar com si haguessin rebut una descàrrega elèctrica incontrolada.
El senyor Pizarro es va fer famós aleshores per la seva defensa d'Endesa contra els catalans, esgrimint un exemplar de la Constitució. De fet, Gas Natural va decidir retirar-se perquè, van declarar, "la companyia s'ha vist immersa en una irracional i llarga controvèrsia política, social i jurídica". En aquells moments, tots els cervells espanyols van decidir que era molt millor (?) l'oferta de l'alemanya E.ON i de la italiana Enel.
La satisfacció que s'hi respirava per haver derrotat els catalans era tal que vam sentir personatges com Esperanza Aguirre dient que no consentirien que Endesa caigués en mans estrangeres, considerant doncs Catalunya molt més estrangera que Alemanya o Itàlia. Doncs bé, ara continuen esgrimint l'espanyolitat, aquest cop no contra Catalunya sinó contra Rússia. Que n'estaria de content Franco!
Els odiats catalans, però, encara rumiem si som espanyols o no ho som; els espanyols, els espanyols autèntics, mai no ho han dubtat, i sempre han considerat que Catalunya és otra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada