No tenim finançament, i sembla que no tindrem altra cosa que una propineta i bons desitjos de Nadal. No tenim Estatut, i la pelleringa que en quedarà ens l'empassarem. No tenim 25 diputats propis del PSC, perquè han jurat amor etern a la casa gran del socialisme, que no és internacional, pobra de mi, sinó espanyola. No tenim tripartit perquè som pocs i estem barallats a mort. No tenim diners, perquè se'ls confiten per apaivagar les protestes dels col·legues, que de cridar en saben més que de treballar. No tenim drets, perquè democràcia a l'espanyola vol dir una democràcia exclusivament castellana. No tenim seleccions, i si fem un esforcet ens diuen que els anuncis són insultants (?!) i els hem de retirar. No tenim vols internacionals, que se'ls va menjar el senyor del bigoti, i a sobre si alguna línia fa servir el català es remou cel i terra per evitar-ho, però si una altra línia diu que no vol usar el català, ens diuen integristes per protestar.
No tenim res.
Bé, el que no tenim són polítics.
Els hem donat temps i hi hem posat les nostres esperances.
Hem tingut paciència, fins a ratllar la indignitat.
Els pocs avenços que hem fet, en llengua, en cultura i en negocis, tant financers com de producció, són gràcies a la societat civil tota soleta, no sols sense estímul públic sinó fins i tot malgrat la gestió pública. Si ets escriptor o cantant o trapezista o modista, t'ho fas solet, perquè el teu país no exerceix com a tal. Ara bé, si tens èxit, aleshores ets de l'Estat, i si no mireu el món de l'esport i l'espanyolitat radiant dels triomfadors. Ens insulten a diari i no passa res. Ara bé, si un català diu una paraula més alta que l'altra se'l cruspeixen en dos telediaris. Això és un desastre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada