Els jerarques espanyols solen ser mutables "qual piuma al vento" pel que fa a la llei. Per una banda, exalten la llei, la tracten d'immutable, com un dogma per sobre dels humans. Si es tracta de la llei de partits i els rèdits polítics que proporciona, es posen seriosos, estoven la veu i diuen, aixecant el dit índex, que la llei s'ha de complir, que els jutges són divins i que els demòcrates són vassalls dels tribunals. Si es tracta de la Constitució, et miren irats i si vacil·les et diuen terrorista, perquè la Constitució espanyola està per sobre de les persones, fins i tot per sobre dels núvols, en regions etèries on regna la perfecció.
Ara bé, els mateixos jerarques tot de sobte se't riuen a la cara quan els dius que l'Estatut és una llei orgànica i que cal complir-lo, i diuen que els interessos generals estan per sobre del teus, que ets un miserable, un pobletà, i a sobre pidolaire. El súmmum, però, arriba quan alguns d'aquests jerarques s'embutxaquen diners, trafiquen amb influències, s'espien sense vergonya o fan negoci amb diners públics; aleshores es giren contra la llei, contra els jutges i contra tu també que passaves per allà sense dir ni piu; i encara amenacen els jutges amb no saludar-los pel carrer, i al ministre del ram amb no posar-se al telèfon, cas que telefonés.
Són les mateixes persones les que fan aquests dos papers tan dispars. Veient-los, un comprèn com es van embutxacar tot un continent, com van envair i domesticar el teu país i com van pactar amb Hitler sense que ningú els en demani comptes.
Els jerarques catalans, humils i amoïnats, són la seva antítesi. És clar qui és el dominador i qui és el dominat; es nota sense que hagis de fer un curset de sadomasoquisme.
Els jerarques espanyols solen ser mutables "qual piuma al vento" pel que fa a la llei. Per una banda, exalten la llei, la tracten d'immutable, com un dogma per sobre dels humans. Si es tracta de la llei de partits i els rèdits polítics que proporciona, es posen seriosos, estoven la veu i diuen, aixecant el dit índex, que la llei s'ha de complir, que els jutges són divins i que els demòcrates són vassalls dels tribunals. Si es tracta de la Constitució, et miren irats i si vacil·les et diuen terrorista, perquè la Constitució espanyola està per sobre de les persones, fins i tot per sobre dels núvols, en regions etèries on regna la perfecció.
Ara bé, els mateixos jerarques tot de sobte se't riuen a la cara quan els dius que l'Estatut és una llei orgànica i que cal complir-lo, i diuen que els interessos generals estan per sobre del teus, que ets un miserable, un pobletà, i a sobre pidolaire. El súmmum, però, arriba quan alguns d'aquests jerarques s'embutxaquen diners, trafiquen amb influències, s'espien sense vergonya o fan negoci amb diners públics; aleshores es giren contra la llei, contra els jutges i contra tu també que passaves per allà sense dir ni piu; i encara amenacen els jutges amb no saludar-los pel carrer, i al ministre del ram amb no posar-se al telèfon, cas que telefonés.
Són les mateixes persones les que fan aquests dos papers tan dispars. Veient-los, un comprèn com es van embutxacar tot un continent, com van envair i domesticar el teu país i com van pactar amb Hitler sense que ningú els en demani comptes.
Els jerarques catalans, humils i amoïnats, són la seva antítesi. És clar qui és el dominador i qui és el dominat; es nota sense que hagis de fer un curset de sadomasoquisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada