A finals del 2006 una carta comunicava als principals programadors de jazz de tot l’Estat que el 2007 es complien deu anys de la mort de Tete Montoliu. Per aquest motiu, s’agraïa a tots aquells que ho volguessin tenir en compte en les seves programacions per mantenir viu el record de la figura i l’obra del músic barceloní mort a causa d’un càncer de pulmó el 24 d’agost de 1997.
La carta la signava Montserrat García-Albea, segona esposa i vídua del músic. “Vaig creure que era una manera senzilla, oberta i discreta, com a ell li agradaven les coses, de convidar a tots aquells que volguessin recordar-lo”. I afegeix: “Pel que fa a mi, íntimament, encara sento el buit de la seva absència, però musicalment el tinc tan viu com el primer dia i per això no em calen homenatges”.
Qui sap si és això mateix el que pensen el ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que al llarg de tot aquest any no han fet el més mínim gest que indiqués la seva sensibilitat envers l’efemèride. Per bé que algunes d’aquestes institucions han contribuït indirectament a donar suport a algunes iniciatives impulsades des d’alguns festivals i col·lectius, en cap cas han considerat oportú donar oficialitat a un possible any Tete i festivals de titularitat pública com el Grec han desaprofitat l’ocasió de retre homenatge al músic que va situar Barcelona i Catalunya en el mapa internacional del jazz.
Tete Montoliu - Blues for Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada