Puyal 101107
No van ser quatre, però va ser igualment vergonyós. No va ser una humiliació a Getafe, però sí que va fer llàstima. Va fer pena el Barça que no sap aixecar el cap lluny del Camp Nou. Un exquisit Getafe, guiat per l'elegant Laudrup, amb un futbol modern, va fer ballar el Barça i va retratar les misèries blaugranes. No espanta ningú, es fon quan afronta el més mínim obstacle i és un xollo per als rivals cada cop que els visita. És una invitació a la felicitat aliena. Per al culer, en canvi, és una tortura. Ah, per si no ho saben, Ronaldinho i Messi ni van acabar el partit. Henry el va jugar, però ni es va veure. Un desastre, vaja.
I això que el partit era bonic, realment bonic quan va començar. Fins i tot semblava que el Barça jugava bé fora de casa o, almenys, s'endevinava alguna cosa així. Però va arribar una jugada per desmuntar la farsa blaugrana. És cert que Henry va fallar abans una ocasió claríssima. I no té perdó perquè era una ocasió made in Arsenal. Pilota a l'espai després d'una gran assistència d'Iniesta, Thierry es va embolicar i quan va arribar davant del Pato, es va atabalar. Insòlit, però real. Tant, que els de Laudrup es van adonar que en aquella jugada el partit canviava definitivament d'amo.
Intolerable perquè l'equip de Rijkaard va claudicar amb una deixadesa impressionant. Sense ànima. Sense talent. Sense intensitat. Sense cap dignitat. És a dir, un Barça que va provocar vergonya. Una nit més, una altra més, a Getafe. Com si el temps no hagués passat, com si els fitxatges --hi van jugar els quatre nous (Milito, Abidal, Touré i Henry) però van semblar igual de vells i gastats que els altres-- no haguessin servit de res... no n'hi ha prou amb guanyar a casa !!!
Puyal 101107
I això que el partit era bonic, realment bonic quan va començar. Fins i tot semblava que el Barça jugava bé fora de casa o, almenys, s'endevinava alguna cosa així. Però va arribar una jugada per desmuntar la farsa blaugrana. És cert que Henry va fallar abans una ocasió claríssima. I no té perdó perquè era una ocasió made in Arsenal. Pilota a l'espai després d'una gran assistència d'Iniesta, Thierry es va embolicar i quan va arribar davant del Pato, es va atabalar. Insòlit, però real. Tant, que els de Laudrup es van adonar que en aquella jugada el partit canviava definitivament d'amo.
Intolerable perquè l'equip de Rijkaard va claudicar amb una deixadesa impressionant. Sense ànima. Sense talent. Sense intensitat. Sense cap dignitat. És a dir, un Barça que va provocar vergonya. Una nit més, una altra més, a Getafe. Com si el temps no hagués passat, com si els fitxatges --hi van jugar els quatre nous (Milito, Abidal, Touré i Henry) però van semblar igual de vells i gastats que els altres-- no haguessin servit de res... no n'hi ha prou amb guanyar a casa !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada