lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 de novembre, 2007

Quan el riu torna al niu

Les inundacions a la comarca de la Marina Alta han posat en qüestió un model de creixement, el de tota la conca de la Mediterrània, on els abusos urbanístics col·lideixen amb la dinàmica natural del medi. La construcció desaforada i la permissivitat de l’administració ens fan més vulnerables.

Als milers de persones de la comarca de la Marina que el 12 d’octubre proppassat es van veure sorpresos per les inundacions causades per la pluja intensa, segurament els semblarà una broma que la vigília del dia en què començà a ploure se celebrara el Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals. A ells, que s’afanyen a rescatar del fangar alguna fotografia i s’arriben als ajuntaments a informar-se sobre les ajudes promeses, poc els importaran les celebracions institucionals quan tenen la catàstrofe a la porta de casa. Només saben que entre la matinada dels dies 11 i 12 va arribar a ploure 400 litres per metre quadrat, que van causar desbordaments de rius i inundacions a tota la comarca.

La crescuda del riu Girona, que va colpejar els pobles de Beniarbeig, els Poblets i el Verger, i deixà darrere una llengua de fang, simbolitza la destrucció d’una comarca que ha sofert danys per 50 milions d’euros i on centenars de cases hauran d’ésser enderrocades. “Per què?”, és la pregunta que sura aquests dies entre el fang que ho embolcalla tot a la Marina Alta.

Article sencer a El Temps