Bèlgica fa gairebé sis mesos que no té govern. Durant aquest temps, tant flamencs com valons han lliurat un combat d’idees per imposar el seu model d’estat. En vista d’aquesta crisi i de les intencions de separació dels flamencs, el futur de Bèlgica penja d’un fil.
La legítima ambició de la comunitat flamenca perquè Flandes esdevingui un estat independent i Brussel·les la capital del nou estat ha aturat temporalment la formació del govern de Bèlgica. La capital de Flandes, de l’estat belga i de la Unió Europea és el nus que més costa de desfer en aquest conflicte. Els flamencs volen que es reconegui l’adscripció nacional de la ciutat, però han de guanyar-se una població majoritàriament francòfona i ètnicament complexa –per la presència important de minories immigrades. Per a acabar-ho d’adobar, temen que la Unió Europea els pugui castigar si forcen la situació. I els flamencs se senten més europeus que ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada