Més d'un miler de persones es manifesten a Tortosa per exigir la fi de les agressions a les Terres de l'Ebre

Més d'un miler de persones s'han manifestat aquest dissabte al vespre a Tortosa per exigir la fi de les amenaces i les agressions ecològiques, econòmiques i socials que s'estan produint al conjunt de les Terres de l'Ebre. Amb el crit de 'Ja n'hi ha prou', els manifestants han volgut expressar el seu malestar davant la reiteració de projectes agressius contra el territori que s'estan planificant. Possibles transvasaments d'aigua de l'Ebre, el risc de ser la seu del cementiri dels residus de totes les centrals nuclears espanyoles, massificació de molins de vent a la Terra Alta i davant les costes de l'Ebre, així com la instal·lació d'un dipòsit de gas de dimensions gegantines són els principals camps de batalla. La manifestació ha servit per demostrar que la comunitat ebrenca «no tolerarà les agressions al territori», tal com deia el comunicat de les plataformes. El text també és contundent quan diu: «La gent de l'Ebre no és submisa i hem après a lluitar i lluitarem fins que el nostre futur estigui tant assegurat com el de qualsevol altra regió del país».

En els parlaments del final de la marxa, un portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, Juli Loràs, ha assegurat: «Les agressions no són problemes aïllats, sinó un de sol, la marginació de les nostres terres des de fa 60 anys» va dir. Per aquest motiu, segons Loràs, l'Ebre té ara més que mai el dret a decidir sobre el seu futur ja que no ho ha fet durant anys. A més, un dels portaveus de la PDE, Manolo Tomàs, ha cridat a la unitat de la comunitat ebrenca i a la seva mobilització per defensar el riu ja que «si es perd l'Ebre es perd el futur del territori». Tomàs també ha dit que la dignitat de la gent de les Terres de l'Ebre «no està en venda».

Les plataformes també han dit que l'Ebre no ha de ser ni l'abocador ni el generador d'energia del país. En la marxa també hi ha hagut referències als mitjans de comunicació públics, als què han demanat que canviïn «la visió de territori que transmeten i surtin del centralisme barceloní».