Les altres Semanasantes: La Rompida de la hora de Calanda.

Quan el rellotge de la Torre del Pilar iniciï el compte de les 12, en el matí del Divendres Sant de Calanda, l'hora quedarà trencada. El so dels redoblaments es converteix en un llenguatge expressiu. A la primera campanada de les dotze del rellotge de l'església, un baluern enorme com d'un gran tro retruny en tot el poble amb una força aclaparadora. Tots els tambors redoblen alhora. Una emoció indefinible que aviat es converteix en una espècie d'embriaguesa, s'apodera dels homes. Passen dues hores redoblant així i després es forma una processó, anomenada El Pregón, que surt de la plaça principal i dóna la volta al poble. Hi va tanta gent que els últims encara no han sortit quan els primers ja arriben per l'altre costat. A la processó hi van soldats romans amb barba postísissa (anomenats putuntunes, paraula que recorda el ritme del tambor), centurions, un general romà i un personatge anomenat Longinos, enfundat en una armadura, aquests dos últims s'enfronten en duel en un moment determinat de la processó, fent els tambors un rotlle entorn dels dos contendents. El general romà dóna mitja volta sobre si mateix per a indicar que està mort, i llavors Longinos segella el sepulcre sobre el qual ha de vetllar. Cap a les cinc tot ha acabat, s'observa llavors un moment de silenci i els tambors tornen a sonar per a no callar fins a l'endemà al migdia. Els redoblaments es basen en cinc o sis ritmes diferents. Quan dos grups que segueixen ritmes diferents es troben en tombar una cantonada, es posen parats cara a cara, i llavors es produeïx un autèntic duel de ritmes que pot durar una hora o més. El grup més feble assumeix llavors el ritme del més fort. Els tambors, fenomen sorprenent, arrollador, còsmic, que frega l'inconscient col·lectiu, fa tremolar el sòl sota els nostres peus. Només cal posar la mà a la paret d'una casa per sentir-la vibrar. La naturalesa segueix el ritme dels tambors que es perllonga durant tota la nit. Si algú s'adorm amanyagat per l'estrèpit dels redoblaments, es desperta sobresaltat quan aquests s'allunyen abandonant-lo. A l'alba, la membrana dels tambors és tacada de sang: les mans sagnen de tant redoblar. A la primera campanada de les dues de la tarda, tots els tambors emmudeixen fins a l'any que ve. Però, fins i tot després de tornar a la vida quotidiana, alguns veïns de Calanda encara parlen a sotracs, seguint el ritme dels tambors adormits. (del llibre Mi último suspiro de Luís Buñuel)

Semana Santa en CALANDA

Wikipedia: Calanda