López Tena ha argumentat que l'article 17 del Conveni de Viena de 1978 estableix que "quan una nació s'escindeix té el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l'estat al qual pertanyia" i que "només ho ha de notificar a totes les parts", és a dir, que en el cas de Catalunya "seria tan fàcil com comunicar-ho" al govern espanyol i als altres 26 socis de la UE.
En la conferència Catalunya, el pròxim estat a Europa? La qüestió de l'ampliació interna, un nou procés a la UE, López Tena ha advertit que "és fals" que l'Estat espanyol tingui "cap possibilitat de tancar els mercats" a una Catalunya independent, perquè "aquesta no és una competència de les autoritats espanyoles, sinó de les europees".
L'amenaça que escindint-se de l'Estat espanyol Catalunya perdria l'euro "és una altra fal·làcia absoluta", ha assegurat López Tena, argumentant que "ja fa molts anys que no hi ha cap vincle entre sobirania o ciutadania i moneda" i que "qualsevol estat pot assumir la moneda d'un altre".
El líder del think tank independentista ha recordat que "Bòsnia, Croàcia, Montenegro o Kosovo, que no són membres de la UE, tenen l'euro com a moneda, com quan van independitzar-se de Iugoslàvia van adoptar el marc alemany". "És com si ara el Marroc volgués tenir de moneda la lira turca o el Japó el peso argentí", ha afirmat.
El Tractat de Lisboa, que entrarà en vigor el 2009, no inclou cap norma específica sobre una possible escissió de nacions que ara pertanyen a estats membres de la UE, com Catalunya, Euskadi, Escòcia, Flandes o Gal·les. El govern espanyol de José Maria Aznar va intentar introduir una "clàusula d'intangibilitat de fronteres de la UE", però va retirar-la "quan se'n va adonar que això significava renunciar a la reivindicació sobre Gibraltar". López Tena ha explicar que "quan no existeix normativa comunitària, s'aplica la legislació internacional, que també han signat els socis de la UE".
El Conveni de Viena de 1978 reconeix en el seu article 16 que qualsevol nou estat "no té cap obligació de subrogar-se als tractats subscrits per l'estat del que formava part". Però l'article 17 també preveu per a aquesta nació que s'escindeixi "el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l'estat al qual pertanyia". Si Catalunya mai s'independitza, doncs, podrà escollir lliurement sortir de la UE o seguir formant-ne part, ara com a estat membre i "només ho haurà de notificar a totes les parts".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada