Es presenta per dirigir ERC com a garantia de la unitat. ¿És perquè creu que amb les altres candidatures hi ha el perill d'una disgregació o escisió?
Cadascú es presenta pel que creu que pot aportar. Per trajectòria, estil i perquè ho he intentat fins a l'últim minut, penso que la nostra candidatura té aquest plus. Si algú creu en la necessitat d'un pacte som nosaltres. Passi el que passi a les urnes, si entre el 7 i el 14 de juny no hi ha pacte, tindrem un problema greu. Sense unitat no hi ha projecte.
¿Això vol dir que després del congrés tot ha de continuar igual?
Això vol dir que no jubilem ningú abans d'hora. I l'endemà tothom hauria d'estar a disposició de qui hagi guanyat. Hem arribat a un punt en què el partit ha de canviar de formes, de manera de funcionar, d'estructura... Els temps ho reclamen. Per aconseguir el que volem des del punt de vista polític -el 2014- hem de tenir un partit modern i obert.
Tan rovellat està ara?
Tots els partits necessiten una profunda reflexió sobre les seves estructures i aquí no s'ha fet. El partit del segle XXI ha de ser obert. El militant no pot ser passiu. Les decisions ara es prenen en una sola direcció. Aprofitar les noves tecnologies per rebre els inputs dels militants. La informació és fonamental.
Com serà l'executiva si guanya?
Hi ha d'haver equilibris territorials. Un pes de la gent de la federació de Barcelona, que històricament ha costat molt i és una injustícia perquè és la capital de Catalunya. I equilibris paritaris i generacionals. Tothom s'hi ha de sentir identificat.
¿Amb representants de les quatre candidatures?
El 7 de juny donarà un mapa que s'ha de veure reflectit a l'executiva. I ha de contemplar de manera molt clara qui serà el responsable d'iniciar les reformes d'estructura. Tan important serà el secretari d'organització com la persona que ha de liderar el procés de renovació d'ERC.
¿Confia que les altres candidatures promoguin també el pacte que proclama entre el 7 i el 14 de juny?
Predicar unitat és fàcil, però practicar-ne és molt complicat. La trajectòria ens avala, però també un cert tarannà de buscar consensos. Un cop fet el mapa exacte del partit, hi hem de posar tots el coll perquè això tiri endavant. Alguns hauran de fer exercicis d'humilitat o de reconeixement que uns han guanyat i els altres no. I a partir d'aquí construir noves relacions.
Què els diferencia de les altres candidatures?
El nostre és un projecte col·lectiu que es diu 2014 i que perquè pugui ser realitat necessita que el govern funcioni, que les aportacions d'ERC siguin visibles i requereix també un partit fort. El projecte és col·lectiu, no personal. No nego que tothom tingui les seves aspiracions, però s'ha de prioritzar l'interès de partit a l'interès personal. Volem un partit que pensi i faci les coses d'una altra manera.
Si guanyen, ¿posaran com a condició per formar el pròxim govern la consulta del 2014?
Ja veurem. S'ha de marcar un full de ruta en què hi haurà tot d'elements que aniran entre el 2010 i el 2014. Aquests elements seran imprescindibles. Si aquesta legislatura no s'aprova la llei de consultes populars, el 2010 serà una prioritat.
Però s'ha d'aprovar aquest any, no?
Ho desitjo de tot cor. És necessari. El 2010 és un accident al mig del camí. És evident que influeix. Els pactes del 2010 estaran determinats per alguns dels elements claus per al 2014. L'objectiu del concert econòmic, per exemple, ha d'anar en paral·lel.
¿El govern quedarà al marge del procés congressual?
ERC no pot fer més cops de volant. Hem de ser un partit seriós i respectat. ERC va fer un pacte que pot ser més bo o més dolent, ens podem haver equivocat o no -ho admeto-, però s'ha de complir, s'ha d'acabar la legislatura. Aquest govern ho té molt difícil i ho ha de fer bé fins al final. Després ja haurem après la lliçó dels dos governs anteriors i el que ha significat pactar amb els uns i no amb els altres, atès que tenim l'electorat dividit.
Què ha de canviar en les relacions entre CiU i ERC?
Moltes coses. Construir ponts és molt complicat perquè els que s'han trencat són difícils de reconstruir. La història d'ERC i CiU és una història d'encontres i desencontres. I últimament de molts desencontres. La relació amb el PSC no és gens fàcil, però els ponts existeixen. Doncs amb CiU ha de passar el mateix. No sé si el temps ho cura, si s'han de fer gestos o si hem d'esperar una altra generació. Si nosaltres guanyem, recompondre relacions amb tots els partits serà prioritari.
Aquest govern, ¿ha gestionat bé la crisi de l'aigua?
Hi ha hagut errors evidents per part del govern i he trobat a faltar generositat per part de l'oposició.
¿Es veu fent campanya com a candidat a la presidència de la Generalitat?
Em veig fent campanya com a president del partit. El partit que faci partit i el govern, govern.
És el que demanen els crítics...
Bé, doncs també és fruit d'una reflexió. Quan Carod-Rovira decideix renunciar a la presidència d'ERC està donant un missatge clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada