Una vintena d'intel·lectuals han signat, a l'Ateneu de Madrid, El manifest per una llengua comuna, que reivindica la importància del castellà com a llengua comuna per al "joc polític" de la democràcia i la seva posició asimètrica respecte a la resta de llengües oficials, en ser l'"universalment oficial" de tot l'Estat.
A la presentació del manifest, l'escriptor Fernando Savater ha assenyalat que els signants sol·liciten al Parlament les modificacions o aclariments de la Constitució i dels Estatuts d'autonomia per garantir "en tots els camps i en tot el territori nacional" els drets dels qui optin pel castellà.
Ha assegurat que són els ciutadans els qui tenen drets lingüístics, i no els territoris o les pròpies llengües, i ha reconegut que les autoritats regionals volen que els seus ciutadans coneguin la llengua cooficial. Això, ha continuat, no justifica decretar la llengua autonòmica com a "vehicle exclusiu ni primordial d'educació o de relacions amb l'administració pública".
Per tot això, demanen que el parlament elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua comuna i oficial de tot el territori i l'única "que pot ser-li suposada" als seus ciutadans.
Ha de reconèixer a tots el dret a ser educats en aquesta llengua, sense que l'altra mai sigui la vehicular exclusiva, i la no obligatorietat dels funcionaris a conèixer l'altra llengua en les seves relacions amb els ciutadans. A més, la retolació dels edificis oficials i les vies públiques podrà ser bilingüe, però mai únicament en la llengua autonòmica.
Savater creu que "els polítics de tots els colors sempre han estat jugant" amb aquest assumpte i "cap dels dos grans partits s'ho han plantejat de forma coordinada i seriosa". Necessiten un partit
Després d'afirmar que "estarien encantats" que algun partit recollís el seu manifest i el convertís en una iniciativa parlamentària, ha precisat que també els ciutadans han d'estar en "agitació coherent" amb aquesta qüestió.
Carlos Martínez Gorriarán, membre d'UPD, ha assegurat que el manifest es convertirà en una iniciativa d'aquest partit i ha precisat que a 16 milions de ciutadans "se'ls està negant la possibilitat" de matricular els seus fills en castellà.
La historiadora Carmen Iglesias ha indicat que "tothom" està preocupat i descontent amb la política lingüística i que és important que la societat civil es mobilitzi. "No estem preocupats pel castellà -ha continuat-, que parlen 450 milions de ciutadans, sinó perquè s'estan conculcant drets". Segons la seva opinió, la immersió lingüística que practiquen les comunitats autònomes va acompanyada "d'una història falsejada" i "d'uns odis als que no és allò propi i a on no s'ha nascut".
A més dels esmentats, signen el manifest Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Félix de Azúa, Álvaro Pombo o Luis Alberto Cuenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada