Passeu, senyors, passeu, que veureu l'espectacle del segle: la dona barbuda ha tingut una criatura. Mireu quin altre número!: el PSOE ha vessat tot el seu amor per la llengua catalana (inclòs Rodríguez Ibarra!, no us ho perdeu!), i ha dit que qui no ens estima no és un bon espanyol ("¡toma castaña!", què faran ara els bloguers professionals?), perquè tots som de la roja i la vertebració d'Espanya ja és un fet. Quines meravelles ens té preparades déu nostre senyor en la seva infinita saviesa! Però hi ha més: el PP de Catalunya ha posat el crit al cel perquè el centralisme li ha trepitjat el peu (i la dignitat i la poltrona, perdoneu la redundància), ja que la candidata dels peperos de la zona nord-occidental de la Península era Montserrat Nebrera, i el cap de colla, allà al palau d'ivori de l'altiplà, ha dit que no, que és Alícia Sánchez-Camacho, i els acòlits han dit, sí, bwana, i la Nebrera s'ha quedat fora. Maleït centralisme!
Hi ha, però, en aquest espectacle, la pièce de résistence, el més difícil encara: Tele-5 fa una campanya per una vida sexual sana, i comença amb l'adhesió al Manifiesto de los 2.300 millones (i escaig), per tal de foragitar el català, i posa tots els seus dispositius (com fan les forces d'ordre públic abans d'una càrrega) a mans dels acreditats intel·lectuals signants. Em direu que què té a veure la vida sexual sana i l'horror al català, però aquest misteri no han tingut la bondat de desvelar-nos-el. Ara, jo no penso tornar a veure Tele-5, que consti. I per acabar, després que hagi fracassat la moció de censura contra Laporta, van els fracassats i diuen que ells, si fossin Laporta, dimitirien. Però no ho són i no poden dimitir d'enlloc. "Cosas veredes!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada