Aragó és trilingüe. A més del castellà, parlat a tot el territori, s'hi parla català a la franja oriental –de Ponent des del punt de vista català– i aragonès en gran part de la província d'Osca. Per donar cobertura legal a aquesta realitat lingüística, el vigent Estatut d'Autonomia d'Aragó mandata –en l'article 7.2 del Títol Preliminar– les Corts d'Aragó a elaborar una Llei de llengües que "estableixi les zones d'ús predominant de les llengües i modalitats pròpies d'Aragó", i que, a més, en reguli "el règim jurídic, els drets d'utilització dels habitants d'aquests territoris" i en promogui "la protecció, recuperació, ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüístic d'Aragó". La negociació d'aquesta nova llei, després de diversos fracassos històrics, encarrila la seva recta final un cop el govern aragonès, encapçalat pel socialista i catalanoparlant Marcelino Iglesias s'ha mostrat disposat a tancar un acord que permeti l'elaboració d'una llei que compti amb el més ampli consens.
L'elaboració del nou text legislatiu però, no serà fàcil. La filtració interessada d'un esborrany de l'avantprojecte ha servit per definir els principals punts de confrontació, que són el grau de reconeixement i la denominació de les llengües. Segons el text extraoficial, el català tindria la consideració de "llengua pròpia i històrica" i se n'impulsaria l'ús a l'escola i l'administració tot i que sense declarar-ne la cooficialitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada