Com tothom sap, el Planeta d’enguany se l’ha endut Fernando Savater, i això ens ha produït un frenesí d’alegria. Esperem amb candeletes que l’any que ve l’hi donin a Federico Jiménez Losantos, que tant s’ho mereix, sobretot ara que entre causes judicials i multes per insults va una mica just de fons. Per completar la nostra felicitat –la del poble català, aquell a qui Xirinacs deia “Poble català, posa’t a caminar!”–, tenim una esplendorosa estrena de cinema que es diu Camino, perquè estàvem oblidant l’Escrivà de Balaguer, que és quasi sant (o sant del tot? De vegades em perdo...), i això no pot ser. Els responsables diuen que l’hem de veure sense prejudicis. A veure: si has llegit i analitzat Camino, si saps què pretén, l’estructura de poder que defensa i l’ordre social que preconitza, aleshores, no es pot parlar de prejudicis; tret que fem nostra la trampa aquella de dir que ser demòcrata equival a ser neutral. Ho he sentit tants cops que ja no replico, perquè si ho faig em diuen nazi, sobretot m’ho diuen uns analfabets que no tenen ni idea del nazisme.
Com veieu, som un poble feliç. Ara mateix, sabeu de què ens alegrem? Doncs que un jutge hagi dit que tancar els repetidors de TV3 del País Valencià, pagats amb la butxaca de la gent, és atemptar contra els seus drets fonamentals, tot i que quan hi hagi recurs és ben possible que aquest jutge s’avergonyeixi de la seva intolerància, del seu extremisme i de ser un radical. I és que ara, si ens fuetegen, li fem una manyaga al fuetejador perquè ens ha partit l’esquena i no la cara.
Mentrestant, la befa que hom fa amb l’Estatut de Catalunya i amb el finançament ens mostra que ni tan sols vivim a peu dret, com les persones lliures.
Com tothom sap, el Planeta d’enguany se l’ha endut Fernando Savater, i això ens ha produït un frenesí d’alegria. Esperem amb candeletes que l’any que ve l’hi donin a Federico Jiménez Losantos, que tant s’ho mereix, sobretot ara que entre causes judicials i multes per insults va una mica just de fons. Per completar la nostra felicitat –la del poble català, aquell a qui Xirinacs deia “Poble català, posa’t a caminar!”–, tenim una esplendorosa estrena de cinema que es diu Camino, perquè estàvem oblidant l’Escrivà de Balaguer, que és quasi sant (o sant del tot? De vegades em perdo...), i això no pot ser. Els responsables diuen que l’hem de veure sense prejudicis. A veure: si has llegit i analitzat Camino, si saps què pretén, l’estructura de poder que defensa i l’ordre social que preconitza, aleshores, no es pot parlar de prejudicis; tret que fem nostra la trampa aquella de dir que ser demòcrata equival a ser neutral. Ho he sentit tants cops que ja no replico, perquè si ho faig em diuen nazi, sobretot m’ho diuen uns analfabets que no tenen ni idea del nazisme.
Com veieu, som un poble feliç. Ara mateix, sabeu de què ens alegrem? Doncs que un jutge hagi dit que tancar els repetidors de TV3 del País Valencià, pagats amb la butxaca de la gent, és atemptar contra els seus drets fonamentals, tot i que quan hi hagi recurs és ben possible que aquest jutge s’avergonyeixi de la seva intolerància, del seu extremisme i de ser un radical. I és que ara, si ens fuetegen, li fem una manyaga al fuetejador perquè ens ha partit l’esquena i no la cara.
Mentrestant, la befa que hom fa amb l’Estatut de Catalunya i amb el finançament ens mostra que ni tan sols vivim a peu dret, com les persones lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada