La decadència de Catalunya sembla avui innegable, en una inequívoca demostració que la democràcia espanyola no és un instrument suficient, ans al contrari, per al desenvolupament econòmic i, per tant, polític d'una nació malmesa. Els errors van des de la mala fe de Madrid fins a l'olla de grills dels partits catalans, passant per les indecisions dels catalans o la llarga prostració política. Tots aquests errors tenen una explicació. En aquests moments, els cervells més desperts dels Països Catalans escriuen llibres amb unes propostes racionals, unes posicions raonables i unes pretensions justificades. De fet, és una bibliografia a l'alça i els editors han vist uns èxits de vendes que la majoria no s'esperaven. Hem demostrat que: primer, la voluntat democràtica del poble català (llegeixi's l'Estatut) no té cap pes significatiu en la política espanyola, ço és, que el centralisme no ha minvat més que en les aparences (i això encara sembla excessiu a alguns!); segon, l'espoli ha estat demostrat, i tot i la confessió del mateix govern espanyol, no pensa, aquest govern, reparar el que és un simple robatori; tercer, un corol·lari de l'anterior és que viure dins d'Espanya resulta molt car i el catastrofisme amb què s'escuden queda anul·lat per l'existència del País Basc i la seva independència fiscal; quart, els símbols espanyols han calat poc en el teixit social català, i quan ho han fet ha estat per fets festius o esportius; cinquè, la llengua continua sent boicotejada per totes bandes i nosaltres no tenim el coratge per intentar frenar un retrocés que podria ser mortal; i sisè, a escala internacional, pertànyer a Espanya no és en aquests moments gens estimulant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada