Els 10 jutges que van paralitzar l'obertura de fosses de la Guerra Civil i el franquisme ordenada per Baltasar Garzón van voler fer dreçera i van vulnerar les lleis processals. Aquest és, almenys, el punt de vista dels cinc magistrats discrepants, els cinc que van votar contra la resolució presa per una majoria del ple de la sala penal de l'Audiència Nacional divendres passat.
El ple es va reunir amb urgència a petició de la fiscalia, que els va demanar directament l'aturada "cautelaríssima" de l'obertura de les fosses. Segons el vot particular signat pels jutges discrepants, el fiscal no va seguir el tràmit legal, que hauria estat presentar un recurs de reforma i d'apel·lació a través del jutge instructor del cas, que és Garzón. En lloc d'això, el fiscal va adreçar-se a la instància superior, la sala penal, amb una simple petició urgent.
"La sala havia d'haver-se limitat a dir que no podia atendre el que demanava la fiscalia", argumenten els magistrats discrepants. A més, recorden que la reunió es va fer sense ni tan sols comunicar-ho a les parts personades –les famílies de desapareguts i les entitats que demanen a Garzón que investigui els fets–, de manera que no van tenir l'ocasió de discutir la petició del fiscal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada